Recursos en la retratística de l'emperador per a la legitimació del poder imperial durant l'anarquia militar (235-268)
Huete Casanovas, Marta (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)

Data:	2022
Resum:	Des dels inicis de l'Imperi romà, gran part dels programes propagandístics es van centrar en la figura de l'emperador, fruit de la dinàmica iniciada per August dins el seu programa de regeneració política. Durant els propers dos segles, els cànons marcats per ell esdevindrien una forma més de vincular-se a la figura del "bon governant" i respecte per la tradició. No obstant, a partir del segle III, el model d'emperador començaria a transformar-se per poder fer front a les múltiples dificultats que amenaçaven la integritat de Roma. Davant d'un escenari insòlit, Roma s'adaptava o moria, una disjuntiva que es faria extrapolable al seu governant. En consonància, el retrat imperial d'aquesta època també viuria una sèrie de canvis estilístics i iconogràfics que començarien a consolidar-se a partir de l'Anarquia militar (235-268), constituint un important instrument propagandístic per a aquests nous emperadors per consolidar el seu poder, tant davant dels seus rivals com del poble romà.
Drets:	Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.
Llengua:	Català
Document:	Comunicació de congrés ; recerca ; Versió publicada
Matèria:	Anarquia militar ; Retrat ; Emperador ; Escultura ; Realisme
Publicat a:	Jornades d'Estudis Doctorals d'Art i de Musicologia, Vol. 3 (15-16 de desembre 2022) , p. 25-41, ISSN 2938-1533

17 p, 627.8 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Contribucions a jornades i congressos > Ponències i comunicacions > Ponències i comunicacions de la UAB