| Resum: |
La Cova del Tabac (Camarasa, La Noguera) era coneguda com un possible habitat prehistòric (Pleyán de Porta i Renyé Viladot 1880) , però no serà fins a finals del s. XIX a conseqüència dels treballs realitzats per Ll. M. Vidal (1894) que recuperarà el seu valor arqueològic. Actualment, els materials que procedeixen d'aquestes intervencions es troben repartits desigualment entre els Museus de Lleida, el Museu Comarcal de la Noguera i el Museu Arqueològic de Catalunya de Barcelona. En aquest darrer museu es va dipositar la col·lecció de Ll. M. Vidal que fou catalogada per J. Serra-Ràfols (1921). Malauradament, aquests materials arqueològics es desconeix el seu context, ni existeixen testimonis precisos sobre on van ser recuperats. Els treballs arqueològics actuals tenen com objectiu testejar la possible existència de registre arqueològic contextualitzat dins de la cavitat, el qual no hagués quedat alterat per les activitats clandestines que s'han desenvolupat en el decurs del temps. Amb aquest objectiu es va realitzar una primera intervenció arqueològica en un àrea de 7 m2, en una zona aparentment no alterada, adjacent al plafó amb pintures rupestres durant l'any 2017. Durant les posteriors campanyes d'excavació, es van continuar els treballs arqueològics en aquesta zona ampliant la superfície d'excavació fins 40 m2 identificant-se diverses estructures arqueològiques en aquesta. La seqüencia arqueològica identificada assenyala que després d'un nivell superficial, on es documenten materials adscrits a diferents períodes prehistòrics i històrics, apareix un nivell compacte. Aquest nivell, semblant a un paviment, segella una unitat arqueològica poc alterada, que anomenem nivell arqueològic R2, i que s'ha resseguit per tota l'àrea excavada, comptant amb abundants estructures negatives. Els materials arqueològics recuperats, especialment dins les estructures negatives, són atribuïbles al Neolític Antic, que a partir d'una sèrie de datacions realitzades per 14C AMS hem pogut posicionar temporalment dins l'interval 5300- 5000 cal BC. Durant aquesta campanya 2023, s'han prosseguit els treballs encetats durant campanyes anteriors i han confirmat la presència d'aquestes restes neolítiques a la cavitat. Aquesta forquilla temporal és coherent amb la tradició material i especialment per l'estil decoratiu de les restes ceràmiques recuperades, fet que permet establir relacions precises amb l' horitzó de Neolític Antic del Prepirineu distribuït per les conques dels rius Cinca i Segre. Dins d'aquest territori es troben els jaciments de La Espluga de la Puyascada (Baldellou, 1987), Chaves 1b (Utrilla i Laborda, 2018), Olvena (Baldellou i Ramon, 1995), Trocs (Rojo et al. , 2013), Coro Trasito (Clemente et al. , 2014) al Prepirineu de Osca i els jaciments de la Cova Colomera (Oms et al. , 2013), la Cova del Parco (Petit 1996), l'Abric del Xicotó (Oms et al. , 2019) i la Cova Gran de Santa Linya (Mora et al. , 2011) al Prepirineu de Lleida. |
visitant ::
identificació
(Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Prehistòria)
