| Fecha: |
2023 |
| Resumen: |
A principis de la segona dècada del S. XXI va desencadenar-se a Catalunya un moviment multitudinari i pacífic que demanava poder celebrar un referèndum d'autodeterminació per decidir la seva separació d'Espanya. A aquesta forma que adoptava el més que centenari "problema català" se'l va anomenar "procés sobiranista". Si des de finals del S. XIX a l'any 2010 els favorables a una Catalunya independent oscil·laven entorn d'un 10/15% del cens català, a partir de 2010 va créixer fins prop del 50%. Entendre aquest sobtat augment és l'objectiu d'aquest treball. Nosaltres defensem que el "procés" s'inicia per una sentència del Tribunal Constitucional de 2010 que modificava l'Estatut de Catalunya aprovat l'any 2006 per més del 80% del Parlament d'aquesta Comunitat Autònoma. A la manifestació de protesta que es va organitzar, van convergir al carrer prop d'un milió de "jos" que van cridar "no" a la sentència en considerar-la una intromissió intolerable i un atac a la pròpia dignitat. Aquest conglomerat de persones es van reconèixer com a un "nosaltres rebel", en la línia de la rebel·lió d'Albert Camus, i es va proposar assaltar la "conllevància", marc que Ortega y Gasset va considerar l'únic possible per aplicar al "problema català" ja a l'any 1932. Ell proposava, però, una "conllevància" adaptada a cada temps, una "conllevància" progressiva, que és el que la sentència esmentada impedeix. El "nosaltres rebel" afronta un conflicte moral i una lluita pel seu reconeixement, com diu Honneth, ja que es conforma com una part sense-part en el repartiment ordenat del món sensible, com una política enfront una policia -en terminologia de Rancière- i que presenta elements d'una democràcia insurgent contra la democràcia estatal, en la línia de Miguel Abensour. La novetat d'aquest "nosaltres rebel" és que la cultura societal de molts dels integrants era l'espanyola i, per tant, no era únicament la tradicional minoria nacional catalana, que s'havia fet independentista, sinó una altra cosa, idea que sostenim amb el suport del filòsof canadenc Will Kymlicka. En definitiva, el nostre relat defensa que el "procés sobiranista" es va iniciar el 10 de juliol de 2010, en la manifestació contra la sentència del Tribunal Constitucional i va finalitzar el mes d'octubre de 2019, en les protestes per la sentència del Tribunal Suprem contra els polítics, que el "nosaltres rebel" posa al davant del seu assalt, i dos dels seus representants civils. La derrota, però, d'aquest "nosaltres rebel" es va iniciar abans, just després que celebrés l'anhelat referèndum de l'1 d'octubre de 2017, l'únic acte de desobediència civil que realitza, però els polítics escollits per organitzar i culminar el procés no van complir allò pel qual havien estat escollits, fer efectiu el resultat afirmatiu. Així, el "procés sobiranista", al nostre entendre, l'inicia un determinat "poble" de Catalunya, al que anomenem "nosaltres rebel", per assaltar la "conllevància" en impedir el Tribunal Constitucional que fos adaptada al S. XXI. En aquest assalt, el "nosaltres rebel", mitjançant l'única força de la que disposa, aconsegueix conformar una majoria de polítics al Parlament de Catalunya i un Govern de la Generalitat compromesos a obeir-lo. Al final, però, els polítics no van implementar la República Catalana, tot i que sí van fer una declaració simbòlica, i el "procés sobiranista" ja forma part de la historia del "problema català", la primera forma que adopta al S. XXI. |
| Resumen: |
A principios de la segunda década del S. XXI se desató en Cataluña un movimiento multitudinario y pacífico que exigia celebrar un referéndum de autodeterminación para decidir su separación de España. A esta forma que adoptaba el más que centenario "problema catalán" se le llamó "proceso soberanista". Si desde finales del S. XIX al año 2010 los favorables a una Cataluña independiente oscilaban en torno a un 10/15% del censo catalán, a partir de 2010 creció hasta cerca del 50%. Entender este sorprendente aumento es el objetivo de este trabajo. Nosotros defendemos que el "proceso" se inicia por una sentencia del Tribunal Constitucional de 2010 que modificaba el Estatuto de Cataluña aprobado en 2006 por más del 80% del Parlamento de esta Comunidad Autónoma. En la manifestación de protesta que se organizó, convergieron en la calle cerca de un millón de "yos" que gritaron "no" a la sentencia por considerarla una intromisión intolerable y un ataque a la propia dignidad. Este conglomerado de personas se reconocieron como un "nosotros rebelde", en la línea de la rebelión de Albert Camus, y se propuso asaltar la "conllevancia", marco que Ortega y Gasset consideró él único posible para aplicar al "problema catalán" ya en el año 1932. Él proponía, sin embargo, una "conllevancia" adaptada a cada tiempo, una "conllevancia" progresiva, que es lo que dicha sentencia impide. El "nosotros rebelde" afronta un conflicto moral y una lucha por su reconocimiento, como dice Honneth, ya que se conforma como una parte sin parte en el reparto ordenado del mundo sensible, como una política frente a una policía -en terminología de Rancière- y que presenta elementos de una democracia insurgente contra la democracia estatal, en la línea de Miguel Abensour. La novedad de este "nosotros rebelde" es que la cultura societal de muchos de los integrantes era la española y, por tanto, no era únicamente la tradicional minoría nacional catalana, que se había hecho independentista, sino otra cosa, idea que sostenemos con el apoyo del filósofo canadiense Will Kymlicka. En definitiva, nuestro relato defiende que el "proceso soberanista" se inició el 10 de julio de 2010, en la manifestación contra la sentencia del Tribunal Constitucional y finalizó en el mes de octubre de 2019, en las protestas por la sentencia del Tribunal Supremo contra los políticos, que el "nosotros rebelde" pone al frente en su asalto, y dos de sus representantes civiles. Pero la derrota de este "nosotros rebelde" se inició antes, justo después de que celebrase el ansiado referéndum del 1 de octubre de 2017, el único acto de desobediencia civil que realiza, pero los políticos escogidos para organizar y culminar el proceso no cumplieron aquello para lo que habían sido escogidos, hacer efectivo el resultado afirmativo. Así, el "proceso soberanista", a nuestro entender, lo inicia un determinado "pueblo" de Cataluña, al que llamamos "nosotros rebelde", para asaltar la "conllevancia" al impedir el Tribunal Constitucional que fuera adaptada al S. XXI. En este asalto, el "nosotros rebelde", mediante la única fuerza de la que dispone, logra conformar a una mayoría de políticos en el Parlament de Catalunya y un Gobierno de la Generalitat comprometidos en obedecerle. Sin embargo, al final los políticos no implementaron la República Catalana, aunque sí hicieron una declaración simbólica, y el "proceso soberanista" ya forma parte de la historia del "problema catalán", la primera forma que adopta en el S. XXI. |
| Resumen: |
At the beginning of the second decade of the 21st century, a massive and peaceful movement was unleashed in Catalonia that asked to be able to hold a self-determination referendum to decide its separation from Spain. This form adopted by the more than century-old "Catalan problem" was called the "sovereignist process". If from the end of the 19th century to the year 2010 those in favor of an independent Catalonia hovered around 10/15% of the Catalan census, from 2010 it grew to nearly 50%. Understanding this sudden increase is the aim of this work. We defend that the "process" is initiated by a sentence of the Constitutional Court of 2010 which modified the Statute of Catalonia approved in 2006 by more than 80% of the Parliament of this Autonomous Community. In the protest demonstration that was organized, nearly a million "I" converged on the street who shouted "no" to the sentence considering it an intolerable intrusion and an attack on one's dignity. This conglomerate of people recognized themselves as a "we rebel", along the lines of Albert Camus's rebellion, and set out to attack "conllevancia", a framework that Ortega y Gasset considered the only possible apply to the "Catalan problem" already in 1932. He proposed, however, a "conllevancia" adapted to each time, a progressive "conllevancia", which is what the aforementioned sentence prevents. The "we rebel" faces a moral conflict and a struggle for its recognition, as Honneth says, since it conforms as a part without a part in the orderly distribution of the sensitive world, like a politician versus a police - in Rancière's terminology - and that presents elements of an insurgent democracy against state democracy, along the lines of Miguel Abensour. The novelty of this "we rebel" is that the societal culture of many of the members was Spanish and, therefore, it was not only the traditional Catalan national minority, which had become pro-independence, but something else, an idea that we argue with the support of the Canadian philosopher Will Kymlicka. In short, our story defends that the "sovereignty process" began on July 10, 2010, with the demonstration against the sentence of the Constitutional Court and ended in October 2019, with the protests for the sentence of Supreme Court against the politicians, whom the "we rebel" puts before their assault, and two of their civilian representatives. But the defeat of this "we rebel" began earlier, right after it celebrated the long-awaited referendum on October 1, 2017, the only act of civil disobedience it carries out, but the politicians chosen to organize and to complete the process they did not fulfill that for which they had been chosen, to make the affirmative result effective. Thus, the "sovereignist process", in our opinion, is initiated by a certain "people" in Catalonia, which we call "we rebels", to attack the "relevance" by preventing the Constitutional Court from being adapted to the 21st century. In this assault, the "we rebel", by means of the only force at his disposal, manages to form a majority of politicians in the Parliament of Catalonia and a Government of the Generalitat committed to obeying him. Nevertheless, in the end the politicians did not implement the Catalan Republic, although they did make a symbolic declaration, and the "sovereignist process" is already part of the history of the "Catalan problem", the first form it took in the S XXI. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filosofia |
| Derechos: |
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:  |
| Lengua: |
Català |
| Colección: |
Programa de Doctorat en Filosofia |
| Documento: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Materia: |
Política ;
Politics ;
Democràcia ;
Democracia ;
Democracy ;
Conllevancia ;
Ciències Socials |
visitante ::
identificación
dir.
