| Fecha: |
2023 |
| Resumen: |
Per assolir els objectius d'aquesta tesi es van desenvolupar dos estudis comparatius que pretenen aportar evidències en l'elaboració d'un Consens sobre l'ús de plerixafor, que permeti reduir les fallades de mobilització dels pacients candidats TASP (Sancho J, 2016). El primer és un estudi multicèntric de 176 pacients, els quals es van analitzar retrospectivament en funció de si tenien un error de mobilització previ o no. Seguint els criteris del Consens Catalano-Balear, es van analitzar els factors de risc de mala mobilització, efectivitat del fàrmac, cel·lularitat obtinguda i qualitat de l'empelt. En l'anàlisi estadística de les dades pre-afèresi va destacar un augment significatiu de les cèl·lules CD34+ en SP pre-afèresi del grup que no havia presentat error de mobilització, també les postadministració de plerixafor i l'increment de CD34+ després d'administrar el fàrmac van ser significativament millors. D'altra banda, es va observar que en el grup sense error de mobilització previ la quantitat de cèl·lules CD34+/kg tant en la mobilització actual com en el total de cel·lularitat obtinguda en totes les afèresis i/o mobilitzacions realitzades és significativament més gran. Tot i que no es van observar diferències significatives a l'empelt, sí una tendència clara del grup amb fallada prèvia a un arrelament més tardà de plaquetes. Al segon estudi es van comparar dos horaris d'administració diferents per a esquema plerixafor "pre-emptive" (la nit anterior vs. el mateix matí d'afèresi) en un mateix centre. Es van analitzar les eficiències recol·lectores i les característiques dels productes obtinguts. Als resultats es va confirmar de manera significativa la millor eficiència recol·lectora del grup que s'administra plerixafor al matí. També per a aquest grup es van veure més pureses en mononucleades a les afèresis i que els pacients que necessitaven una segona dosi tenien més probabilitats d'obtenir la ≥2 x 106 CD34+/kg. En conclusió del primer estudi reproduïm que al nostre medi també es confirma el que cada cop més estudis avalen i és que el plerixafor "pre-emptive" ofereix més garantia d'èxit quant a CPH obtingudes per a TASP. Del segon estudi es confirma que l'estratègia actual amb administració a les 7. 00 h. del matí per iniciar afèresi quatre hores més tard, no només és vàlida, sinó més eficient ja que el bec de CD34+ està en auge quan es procedeix a afèresi i especialment si es tracta d'una segona dosi. Una dada no analitzada per a futures reflexions és la qualitat de vida que aportem als pacients amb aquest nou esquema a més de reduir la càrrega en un servei d'urgències amb alternatives viables i eficients. |
| Resumen: |
Para alcanzar los objetivos de esta tesis se desarrollaron dos estudios comparativos que pretenden aportar evidencias en la elaboración de un Consenso sobre el uso de plerixafor, que permita reducir los fallos de movilización de aquellos pacientes candidatos TASP (Sancho J, 2016). El primero es un estudio multicéntrico de 176 pacientes, los cuales se analizaron retrospectivamente en función de si tenían un fallo de movilización previo o no. Siguiendo los criterios del Consenso Catalano-Balear, se analizaron los factores de riesgo de mala movilización, efectividad del fármaco, celularidad obtenida y calidad del injerto. En el análisis estadístico de los datos pre-aféresis destacó un aumento significativo de las células CD34+ en SP pre-aféresis del grupo que no había presentado fallo de movilización, también las post-administración de plerixafor y el incremento de CD34+ tras administrar el fármaco fueron significativamente mejores. Por otro lado, se observó que en el grupo sin fallo de movilización previo la cantidad de células CD34+/kg tanto en la movilización actual como en el total de celularidad obtenida en todas las aféresis y/o movilizaciones realizadas es significativamente mayor. Aunque no se observaron diferencias significativas en el injerto, sí una tendencia clara del grupo con fallo previo a un prendimiento más tardío de plaquetas. En el segundo estudio se compararon dos horarios de administración diferentes para esquema plerixafor "pre-emptive" (la noche anterior vs. la misma mañana de aféresis) en un mismo centro. Se analizaron las eficiencias recolectoras y las características de los productos obtenidos. En los resultados se confirmó de manera significativa la mejor eficiencia recolectora del grupo que se administra plerixafor en la mañana. También para este grupo se vieron mayores purezas en mononucleadas en las aféresis y que los pacientes que precisaban una segunda dosis tenían más probabilidades de obtener la ≥2 x 106 CD34+/kg. En conclusión del primer estudio reproducimos que en nuestro medio también se confirma lo que cada vez más estudios avalan y es que el plerixafor "pre-emptive" ofrece mayor garantía de éxito en cuanto a CPH obtenidas para TASP. Del segundo estudio se confirma que la estrategia actual con administración a las 7:00 h. de la mañana para iniciar aféresis cuatro horas más tarde, no solo es válida, sino más eficiente pues el pico de CD34+ está en auge cuando se procede a aféresis y especialmente si se trata de una segunda dosis. Un dato no analizado para reflexiones futuras es la calidad de vida que aportamos a los pacientes con este nuevo esquema además de reducir la carga en un servicio de urgencias con alternativas viables y eficientes. |
| Resumen: |
For achiving the aims of this thesis, two comparative studies were developed in order to provide evidence in the elaboration of a Consensus on the use of plerixafor, which allows to reduce the mobilization failures of those patients candidates for autologous transplantation of peripheral blood progenitor cells (TASP). . The first is a multicenter study of 176 patients, who were retrospectively analyzed based on whether or not they had prior mobilization failure. Following the criteria of the Catalan-Balearic Consensus, the risk factors for poor mobilization, effectiveness of the drug, cellularity obtained and quality of the graft were analysed. In the statistical analysis of the pre-apheresis data, there was a significant increase in CD34+ cells in SP pre-apheresis in the group that had not presented mobilization failure, also those post-administration of plerixafor and the increase in CD34+ after administering the drug were significantly better. On the other hand, it was observed that in the group without prior mobilization failure, the number of CD34+ cells/kg both in the current mobilization and in the total cellularity obtained in all apheresis and/or mobilizations performed is significantly higher. Although no significant differences were observed in the graft, there was a clear trend from the group with prior failure to later platelet engraftment. In the second study, two different administration schedules were compared for the plerixafor pre-emptive scheme (the night before vs. the same morning of apheresis) in the same center. The collection efficiencies and the characteristics of the products obtained were analyzed. The results significantly confirmed the better harvesting efficiency of the group that administered plerixafor in the morning. Also for this group, higher mononuclear purities were seen in apheresis and patients who required a second dose were more likely to obtain ≥2 x 106 CD34+/kg. In conclusion of the first study, we reproduce that in our environment it is also confirmed what more and more studies support, which is that plerixafor pre-emptive offers a greater guarantee of success in terms of HPC obtained for TASP. The second study confirms that the current strategy with administration at 7:00 h. in the morning to start apheresis four hours later, is not only valid, but more efficient since the CD34+ peak is at its peak when apheresis is performed and especially if it is a second dose. A data not analyzed for future reflections is the quality of life that we provide to patients with this new scheme, in addition to reducing the burden on an emergency department with viable and efficient alternatives. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina |
| Derechos: |
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Colección: |
Programa de Doctorat en Medicina |
| Documento: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Materia: |
Mobilització ;
Movilización ;
Movilization ;
Progenitores ;
Progenitoras ;
Progenitors ;
Afèresis ;
Aféresis ;
Apheresi ;
Ciències de la Salut |
visitante ::
identificación
