| Fecha: |
2023 |
| Resumen: |
Aquesta tesi adopta per primera vegada un enfocament unificador de l'expletivitat, tradicionalment entesa com l'existència d'una forma lingüística sense significat, i cerca la identificació de les propietats característiques que comparteixen les anomenades categories expletives. Basant-me en treballs experimentals sobre la distribució i interpretació de cinc categories suposadament expletives del grec, demostro que l'expletivitat sorgeix sistemàticament quan es produeix simultàniament (i) una dependència semàntica sintàcticament local, (ii) una contribució veritativa no més rica que una funció d'identitat, i (iii) el desenvolupament potencial d'un significat relacionat amb l'acte de parla. Començo amb la investigació de la veu expletiva que sorgeix en els verbs anticausatius amb morfologia de veu no activa del grec i motivo empíricament dues afirmacions: la veu expletiva no afecta les condicions de veritat de la frase en què apareix, i es fusiona sempre en un entorn sintàctic que codifica formalment informació relacionada amb una causa. Tot seguit, estudio el cas dels determinants expletius implicats en els SDs polidefinits del grec i demostro experimentalment que els parlants s'estimen més una construcció polidefinida quan hi ha modificació restrictiva. Aporto proves addicionals que mostren que aquests determinants expletius pertanyen a registres col·loquials del grec i que sovint desenvolupen un significat expressiu. A continuació, investigo el nombre plural expletiu dels noms de massa en grec i demostro que no altera la denotació cumulativa del nom amb el qual es combina, però -com en el cas dels determinants polidefinits expletius- aporta un significat expressiu. Finalment, estudio els usos suposadament expletius dels marcadors de negació oracional min i dhen del grec. Argumento, tant empíricament com teòricament, que min implica un biaix positiu per part del parlant quan aquest operador apareix en preguntes polars i en posició de complement de predicats de temença, mentre que dhen no sembla que manifesti usos expletius. Tenint en compte els resultats anteriors, concloc que els expletius no corresponen a formes lingüístiques sense significat. La principal contribució d'aquesta tesi és que mostra que les categories expletives són interpretables al nivell de la Forma Lògica i també més enllà de la gramàtica, al nivell de la informació relacionada amb la interpretació dels actes de parla. |
| Resumen: |
Esta tesis adopta por primera vez un enfoque unificador de la expletividad, tradicionalmente entendida como la existencia de una forma lingüística sin significado, buscando las propiedades características que comparten las llamadas categorías expletivas. Basándome en trabajos experimentales sobre la distribución e interpretación de cinco categorías supuestamente expletivas del griego, demuestro que la expletividad surge sistemáticamente cuando se produce simultáneamente (i) una dependencia semántica sintácticamente local, (ii) una contribución veritativa no más rica que una función de identidad, y (iii) el desarrollo potencial de un significado relacionado con el acto de habla. Empiezo con la investigación de la voz expletiva que surge en los verbos anticausativos con morfología de voz no activa del griego y motivo empíricamente dos afirmaciones: la voz expletiva no afecta a las condiciones de verdad de la frase en la que aparece, y se ensambla siempre en un entorno sintáctico que codifica formalmente información relacionada con una causa. A continuación, estudio el caso de los determinantes expletivos implicados en los SDs polidefinidos del griego y demuestro experimentalmente que los hablantes prefieren una construcción polidefinida cuando hay modificación restrictiva. Aporto pruebas adicionales que muestran que estos determinantes expletivos pertenecen a registros coloquiales del griego y que a menudo desarrollan un significado expresivo. Después, investigo el número plural expletivo de los nombres de masa en griego y demuestro que no altera la denotación acumulativa del nombre con el que se combina, pero -como en el caso de los determinantes polidefinidos expletivos- aporta un significado expresivo. Por último, estudio los usos supuestamente expletivos de los marcadores de negación oracional min y dhen del griego. Argumento, tanto empírica como teóricamente, que min implica un sesgo positivo por parte del hablante cuando este operador aparece en preguntas polares y en posición de complemento de predicados de temor, mientras que dhen no parece manifestar usos expletivos. Teniendo en cuenta los anteriores resultados, concluyo que los expletivos no corresponden a formas lingüísticas sin significado. La principal contribución de esta tesis es que muestra que las categorías expletivas son interpretables al nivel de la forma lógica y también más allá de la gramática, al nivel de la información relacionada con la interpretación de los actos de habla. |
| Resumen: |
The present thesis adopts for the first time a unifying approach to expletiveness, which is traditionally understood as the existence of linguistic form that is void of meaning, and seeks to identify the characteristic properties that so-called expletive categories share. Based on experimental evidence on the distribution and interpretation of five allegedly expletive categories from Greek, I demonstrate that expletiveness arises systematically in the co-presence of (i) a syntactically local semantic dependency, (ii) a truth-conditional contribution not richer than an identity function, and (iii) the potential development of a speech act-related interpretative import. I start with the investigation of the expletive voice emerging in Greek anticausative verbs with non-active voice morphology and motivate empirically two main claims: Expletive voice does not affect the truth conditions of the sentence it appears in, and it merges always in a syntactic environment that formally encodes cause-related information. I proceed with the study of the expletive determiners involved in Greek polydefinite DPs and show experimentally that they are preferred, both syntactically and semantically, in the context of restrictive modification. Additional evidence is provided that such expletive determiners belong to colloquial registers of Greek and often develop an expressive meaning. Next, I investigate the expletive plural number on Greek mass nouns and demonstrate that it does not alter the already cumulative denotation of the noun it combines with but, like the expletive polydefinite determiners, carries expressive meaning. Finally, I study allegedly expletive instances of the Greek sentential negation markers min and dhen. I argue, both empirically and theoretically, that min conveys a positive speaker bias inference when occurring in polar questions and fear-predicate complements, while dhen does not appear to show expletive uses. Under the light of the novel findings above, I conclude that expletives do not correspond to linguistic forms that are devoid of meaning. The major contribution of the thesis is that expletive categories are shown to be interpretable at the level of Logical Form and also beyond grammar, at the level of speech act-information interpretation. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència Cognitiva i Llenguatge |
| Derechos: |
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:  |
| Lengua: |
Anglès |
| Colección: |
Programa de Doctorat en Ciència Cognitiva i Llenguatge |
| Documento: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Materia: |
Expletivitat ;
Expletividad ;
Expletiveness ;
Significat ;
Significado ;
Meaning ;
Actes de parla ;
Actos de habla ;
Speech acts ;
Ciències Humanes |
visitante ::
identificación
