| Abstract: |
La Cova del Tabac (Camarasa, La Noguera) era coneguda com un possible habitat prehistòric (Pleyán de Porta et al. 1880), però no serà fins a finals del s. XIX a conseqüència dels treballs realitzats per (Vidal 1894) que recuperarà el seu valor arqueològic. Actualment, els materials que procedeixen d'aquestes intervencions es troben repartits desigualment entre els Museus de Lleida, el Museu Comarcal de la Noguera i el Museu Arqueològic de Catalunya de Barcelona. En aquest darrer museu es va dipositar la col·lecció de Ll. M. Vidal que fou catalogada per J. Serra-Ràfols (Serra i Ràfols 1930). Malauradament, aquests materials arqueològics es desconeix el seu context, ni existeixen testimonis precisos sobre on van ser recuperats. Els treballs arqueològics actuals tenien com objectiu testejar la possible existència de registre arqueològic contextualitzat dins de la cavitat, el qual no hagués quedat alterat per les activitats clandestines que s'han desenvolupat en el decurs del temps. Actualment els treballs realitzats des de 2017, el posicionen com a un dels jaciments clau per a contextualitzar la dinàmica poblacional dels primers grups neolítics del Prepirineu oriental. Fins el moment, tan sols hem documentat una trinxera pirata a la entrada de la cavitat (Benito-Calvo et al. 2020). A la sala de l'entrada/el·lipsoïdal s'han documentat algunes intervencions clandestines, sent molt possible que en futures campanyes trobem les trinxeres d'intervencions més antigues a la part central de la sala d'entrada, atès que fins ara hem treballat a les zones est i oest de la mateixa, segellades per les terreres de les excavacions esmentades. La seqüencia arqueològica identificada mostra que després del nivell superficial R0, on es documenten materials adscrits a diferents períodes prehistòrics i històrics, apareix un nivell compacte molt pertorbat però amb alguna estructura conservada que hem anomenat R1 i que atribuïm al Bronze antic. Aquest nivell, semblant a un paviment, segella una unitat arqueològica poc alterada, que anomenem nivell arqueològic R2, i que s'ha resseguit per tota l'àrea excavada, comptant amb abundants estructures negatives. Els materials arqueològics recuperats, especialment dins les estructures negatives, són atribuïbles al Neolític Antic que, a partir d'una sèrie de datacions realitzades per 14C AMS, hem pogut posicionar temporalment dins l'interval 5300- 5000 Cal BC. Aquesta forquilla temporal és coherent amb la tradició material i especialment per l'estil decoratiu de les restes ceràmiques recuperades, fet que permet establir relacions precises amb l'horitzó del Neolític Antic del Prepirineu distribuït per les conques dels rius Cinca i Segre. Dins d'aquest territori es troben els jaciments de La Espluga de la Puyascada (Baldellou 1987) Chaves 1b (Utrilla et al. 2018), Olvena (Baldellou et al. 1995), Trocs (Rojo Guerra et al. 2013), Coro Trasito (Clemente Conte et al. 2014) al Prepirineu de Osca i els jaciments de la Cova Colomera (Oms et al. 2013), la Cova del Parco (Petit et al. 1996), l'Abric del Xicotó (Oms Arias et al. 2019) i la Cova Gran de Santa Linya (Mora et al. 2011) al Prepirineu de Lleida. |
guest ::
(Universitat Autònoma de Barcelona)
