(Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana)
| Título variante: |
Morphological polymorphism in the poetry of Joan Maragall : the case of present and imperfect subjunctive markers |
| Fecha: |
2023 |
| Descripción: |
24 pàg. |
| Resumen: |
Maragall va escriure la seua obra en un període en què el català parlat a Barcelona, del qual tenim una descripció a l'Ensayo de gramática de catalán moderno (1891), de Fabra, es distanciava força del català acadèmic que prescrivien els gramàtics més influents del s. XIX, de Ballot a Bofarull. Un dels aspectes en què l'evolució de la llengua havia generat més polimorfisme era la flexió verbal i, en particular, la conjugació del mode subjuntiu. En aquest article descrivim i analitzem els usos de les marques morfològiques de present de subjuntiu (PS) i d'imperfet de subjuntiu (IS) en l'obra en vers de Maragall, a partir del buidatge del volum I de la nova edició crítica de les obres completes, Poesia i teatre. En el PS conviuen els morfs /i/ (torni), /a/ (puga), /ia/ (mòria) i Ø (guard), i en l'IS, /s/ (fos), /se/ (haguesse) i /ɾa/ (manara) a les persones 1 i 3, i /se/ (sabesses) i /si/ (estiméssiu) a les persones 2, 4, 5 i 6. Malgrat algunes vacil·lacions, que reflecteixen les que es produïen en el català central de l'època, la distribució d'aquestes marques no és aleatòria, sinó que revela certs usos del poeta sostinguts amb prou constància, a més de la seua capacitat de recórrer a formes desusades en el barceloní del seu temps quan se'n pot beneficiar per a ajustar el recompte sil·làbic d'un vers al metre de la composició o per a fer-lo rimar. |
| Resumen: |
Maragall wrote his work in a period when the Catalan spoken in Barcelona, of which we have a description in the Fabra's Ensayo de gramática de catalán moderno (1891), differed greatly from the academic Catalan prescribed by the most influential grammarians of 19th century from Ballot to Bofarull. One of the aspects in which the historical evolution of Catalan had generated more polymorphism was verb inflection, and in particular the conjugation of the subjunctive mood. In this paper, we describe and analyze the uses of present subjunctive (PS) and imperfect subjunctive (IS) markers in Maragall's work in verse, starting from the extraction of such verbal forms from volume I of his complete works in the new critical edition. The morphs we have found are: /i/ (torni), /a/ (puga), /ia/ (mòria) and Ø (guard) in the PS; /s/ (fos), /se/ (haguesse) and /ɾa/ (manara) in IS 1st and 3rd person singular, and /se/ (sabesses) and /si/ (estiméssiu) in IS 2nd person singular and 1st, 2nd and 3rd person plural. Despite some hesitations, which reflect those that existed in the central Catalan of his time, the distribution of these morphological markers is not random, but it rather reveals certain usages consistently upheld by the poet, in addition to his ability to resort to forms that had fallen into disuse in the Catalan spoken in Barcelona when he can take advantage of them to adjust the syllable count of a verse to the meter of the composition or to make it rhyme. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Lengua: |
Català |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Materia: |
Joan Maragall ;
Morfologia ;
Polimorfisme ;
Flexió verbal ;
Conjugació ;
Mode subjuntiu ;
Present de subjuntiu ;
Imperfet de subjuntiu ;
Morphology ;
Polymorphism ;
Verb inflection ;
Conjugation ;
Subjunctive mood |
| Publicado en: |
Haidé, Num. 12 (2023) , p. 67-90, ISSN 2014-3818 |
visitante ::
identificación
(Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana)
