| Fecha: |
2024 |
| Resumen: |
Introducció: les crisis epilèptiques són una complicació freqüent de l'hemorràgia subaracnoidal aneurismàtica (aHSA), tant en fase precoç com remota: 10-20% de crisis simptomàtiques agudes, 12-25% de desenvolupament d'epilèpsia a 5 anys. Comparada amb altres tipus de lesió cerebral, l'aHSA presenta avantatges de cara a l'estudi de l'epileptogènesi després d'una lesió cerebral adquirida: pacients més joves, menys comorbiditats i taxa d'epilèpsia secundària substancialment més gran que altres etiologies estructurals (ex. : ictus isquèmic 6%, hemorràgia intracerebral 12%). A més, el desenvolupament de crisi després d'una HSA s'ha associat a més mortalitat i pitjor recuperació funcional i cognitiva, de manera que prevenir aquestes crisis podria contribuir a una millora del pronòstic. El procés d'epileptogènesi pot arribar a perllongar-se durant anys fins a l'aparició de la primera manifestació clínica, cosa que ofereix una finestra de tractament per fer servir teràpies modificadores. No obstant, aquesta estratègia requereix una identificació precoç i precisa dels pacients en risc. A més, la identificació d'aquesta població diana ajudaria a aprofundir en l'estudi dels mecanismes fisiopatològics subjacents al procés d'epileptogènesi, facilitant la identificació de noves dianes terapèutiques. Objectius: determinar la taxa de desenvolupament d'epilèpsia després d'una aHSA i identificar els paràmetres clínics, electroencefalogràfics i de neuroimatge capaços de predir precoçment el risc d'epilèpsia. A més, ens vam proposar dissenyar un model predictiu que combinés aquests factors permetent identificar amb fiabilitat aquells pacients amb alt risc de desenvolupar epilèpsia post-HSA. Mètodes: es van dur a terme dos estudis multicèntrics, retrospectius i longitudinals de pacients adults amb diagnòstic confirmat d'aHSA. Es van recollir i avaluar les característiques clíniques (n=419) i les troballes de proves complementàries (EEG i TC cerebral, n=278), així com la presència de crisi d'inici precoç (≤7 dies des del sagnat), i el desenvolupament d'epilèpsia a llarg termini. L'epilèpsia post-HSA es va definir com l'aparició de crisis remotes no provocades. |
| Resumen: |
Introducción: las crisis epilépticas son una complicación frecuente de la hemorragia subaracnoidea aneurismática (aHSA), tanto en fase precoz como remota: 10-20% de crisis sintomáticas agudas, 12-25% de desarrollo de epilepsia a 5 años. Comparada con otros tipos de lesión cerebral, la aHSA presenta ventajas de cara al estudio de la epileptogénesis tras una lesión cerebral adquirida: pacientes más jóvenes, menos comorbilidades y tasa de epilepsia secundaria sustancialmente mayor que otras etiologías estructurales (ej. : ictus isquémico 6%, hemorragia intracerebral 12%). Además, el desarrollo de crisis tras una HSA se ha asociado a mayor mortalidad y peor recuperación funcional y cognitiva, con lo que prevenir estas crisis podría contribuir a una mejora del pronóstico. El proceso de epileptogénesis puede llegar a prolongarse durante años hasta la aparición de la primera manifestación clínica, lo que ofrece una ventana de tratamiento para emplear terapias modificadoras. No obstante, esta estrategia requiere de una identificación precoz y precisa de los pacientes en riesgo. Además, la identificación de esta población diana ayudaría a profundizar en el estudio de los mecanismos fisiopatológicos que subyacen al proceso de epileptogénesis, facilitando la identificación de nuevas dianas terapéuticas. Objetivos: determinar la tasa de desarrollo de epilepsia tras una aHSA e identificar los parámetros clínicos, electroencefalográficos y de neuroimagen capaces de predecir precozmente el riesgo de epilepsia. Además, nos propusimos diseñar un modelo predictivo que combinara estos factores permitiendo identificar con fiabilidad aquellos pacientes con alto riesgo de desarrollar epilepsia post-HSA. Métodos: se llevaron a cabo dos estudios multicéntricos, retrospectivos y longitudinales de pacientes adultos con diagnóstico confirmado de aHSA. Se recogieron y evaluaron las características clínicas (n=419) y los hallazgos de pruebas complementarias (EEG y TC cerebral, n=278), así como la presencia de crisis de inicio precoz (≤7 días desde el sangrado), y el desarrollo de epilepsia a largo plazo. La epilepsia post-HSA se definió como la aparición de crisis remotas no provocadas. |
| Resumen: |
Introduction: Seizures are a common complication of aneurysmal subarachnoid hemorrhage (aSAH) in both acute and late stages: 10-20% acute symptomatic seizures, 12-25% epilepsy rate at five years. Compared to other acute brain injuries, aSAH provides advantages as a model of acquired epilepsy: patients are younger, have fewer comorbidities and their rate of epilepsy is significantly higher than in other structural causes (ischemic stroke 6%, intracerebral hemorrhage 12%). Furthermore, there is a notable correlation between post-SAH seizures and significantly increased mortality and severe disability. Therefore, preventing such seizures might potentially improve the prognosis for patients. The epileptogenic process initiates immediately after brain injury and persists within a range from days to years until the first clinical manifestation appears. Although the latency provides an opportunity to implement disease-modifying therapies, this strategy requires an early and precise identification of patients at higher risk of developing epilepsy. In addition, this capability would be helpful to understand the underlying mechanisms of epileptogenesis, which could be targeted for preventive therapies. Objectives: Our aim was to determine the rate of the development of epilepsy after aSAH and identify early clinical, electroencephalogram (EEG) and computed tomography (CT) findings that could predict long-term epilepsy. In addition, we aimed to design a predictive model combining those factors to identify the patients at higher risk of developing post-SAH epilepsy. Methods: We conducted two multicenter, retrospective, longitudinal studies involving adult patients with aneurysmal SAH. We collected and evaluated clinical characteristics (n=419), paraclinical findings (EEG and brain CT, n=278), as well as the rate of early-onset seizures (≤7 days from SAH onset), and development of epilepsy. Post-SAH epilepsy was defined as the occurrence of remote unprovoked seizures. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Colección: |
Programa de Doctorat en Medicina |
| Documento: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Materia: |
Epilèpsia ;
Epilepsy ;
Epilepsia ;
Hemorràgia subaracnoidal ;
Subarachnoid hemorrhage ;
Hemorragia subaracnoidea ;
Risc ;
Risk ;
Riesgo ;
Ciències de la Salut ;
616.8 |
visitante ::
identificación
