| Additional title: |
Medea revisitada i escoltar veus : una discussió entre antropologia i literatura |
| Additional title: |
Medea revisited and hearing voices : a discussion between anthropology and literature |
| Additional title: |
Medeia revisitada e ouvir vozes : uma discussão entre antropologia e literatura |
| Date: |
2024 |
| Abstract: |
Este artículo se enmarca dentro de una investigación etnográfica realizada con personas sobrevivientes de la psiquiatría, y se centra en la trayectoria de vida de una de las colaboradoras en particular. El objetivo del texto pasa por analizar e interpretar el relato de vida de dicha mujer, sobreviviente de violencias familiares y sexuales. Se pretende, asimismo, atender a una petición explícita de la colaboradora, que desea que se aborde un suceso concreto de su vida: la ocasión en que su madre, en sus propias palabras, la intentó matar. A través de un enfoque cualitativo etnográfico y del diálogo interdisciplinar entre antropología y literatura, se propicia un enfoque humanístico que incluye, por un lado, una revisión mitocrítica en clave feminista, así como, por otro, una aproximación teórica a las aportaciones de los Mad Studies. Este enfoque permite revisar temas sumamente complejos como la locura y el filicidio, situándolos dentro de narrativas culturalmente significativas, como el mito de Medea. Se supera así el análisis clínico tradicional, se ponen en valor las voces y experiencias de las personas afectadas, y se exploran las vertientes emocionales y socioculturales del caso. |
| Abstract: |
Aquest article s'emmarca dins d'una investigació etnogràfica realitzada amb persones supervivents de la psiquiatria, i es centra en la trajectòria de vida d'una de les col·laboradores en particular. L'objectiu del text és analitzar i interpretar el relat de vida d'aquesta dona, superviventa de violències familiars i sexuals. Es pretén, a més, atendre una petició explícita de la col·laboradora, que desitja que s'abordi un succés concret de la seva vida: l'ocasió en què la seva mare, amb les seves pròpies paraules, va intentar matar-la. A través d'un enfocament qualitatiu etnogràfic i del diàleg interdisciplinari entre antropologia i literatura, es propicia un enfocament humanístic que inclou, d'una banda, una revisió mitocrítica en clau feminista, així com, d'altra banda, una aproximació teòrica a les aportacions dels Mad Studies. Aquest enfocament permet revisar temes extremadament complexos com la bogeria i el filicidi, situant-los dins de narratives culturalment significatives, com el mite de Medea. Així es supera l'anàlisi clínic tradicional, es posen en valor les veus i experiències de les persones afectades, i s'exploren les vessants emocionals i socioculturals del cas. |
| Abstract: |
This paper is part of an ethnographic research conducted with survivors of psychiatry, and focuses on the life trajectory of one of the collaborators in particular. The aim of the text is to analyse and interpret the life story of this woman, a survivor of family and sexual violence. It is also intended to respond to an explicit request from the collaborator, who calls for a specific event in her life to be addressed: the time when her mother, in her own words, tried to kill her. Through a qualitative ethnographic approach and the interdisciplinary dialogue between anthropology and literature, a humanistic approach is encouraged, which includes, on the one hand, a feminist mythocritical review and, on the other hand, a theoretical approach to the contributions of Mad Studies. Highly complex themes such as madness and filicide can be revisited through this approach, situating them within culturally significant narratives, such as the myth of Medea. This allows for overcoming the traditional clinical analysis, and highlights the voices and experiences of the people affected, whilst exploring the emotional and sociocultural aspects of the case. |
| Abstract: |
Este artigo se insere dentro de uma pesquisa etnográfica realizada com pessoas sobreviventes da psiquiatria, e foca na trajetória de vida de uma das colaboradoras em particular. O objetivo do texto é analisar e interpretar o relato de vida dessa mulher, sobrevivente de violências familiares e sexuais. Pretende-se, também, atender a um pedido explícito da colaboradora, que deseja que se aborde um acontecimento específico de sua vida: a ocasião em que sua mãe, em suas próprias palavras, tentou matá-la. Por meio de uma abordagem qualitativa etnográfica e do diálogo interdisciplinar entre antropologia e literatura, propõe-se uma abordagem humanística que inclui, por um lado, uma revisão mitocrítica com foco feminista, bem como, por outro lado, uma aproximação teórica às contribuições dos Mad Studies. Essa abordagem permite revisar temas extremamente complexos, como a loucura e o filicídio, situando-os dentro de narrativas culturalmente significativas, como o mito de Medeia. Assim, supera-se a análise clínica tradicional, valorizam-se as vozes e experiências das pessoas afetadas, e exploram-se as vertentes emocionais e socioculturais do caso. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra, i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials i que es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original. Cal que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Subject: |
Etnografía ;
Escucha de voces ;
Medea renaissance ;
Estudios locos ;
Mitocrítica ;
Etnografia ;
Escuta de vozes ;
Renascimento de medeia ;
Estudos sobre a loucura ;
Ethnography ;
Hearing voices ;
Mad studies ;
Mythocriticism |
| Published in: |
Perifèria : revista de recerca i formació en antropologia, Vol. 29 Núm. 2 (2024) , p. 74-95 (Artículos) , ISSN 1885-8996 |
guest ::
(Universidad del País Vasco)
