Salus populi suprema lex
Farrés Juste, Oriol 
(Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filosofia)
| Date: |
2020 |
| Description: |
13 pàg. |
| Abstract: |
La epidemia de la COVID-19 ha puesto en primer plano tensiones entre valores que se sintetizan en un dilema ético-político clásico: "seguridad-libertad" o "la salud como bien común-la salvaguarda de las libertades individuales". Al tratarse de una emergencia sociosanitaria, las medidas para su contención implican costes y sacrificios. También restricciones de derechos y libertades básicas. Determinar quién tiene que cargar con los costes se convierte en una cuestión acuciante con implicaciones morales. En este artículo, se plantea un ejercicio de filosofía aplicada a la salud pública en ocasión de esta pandemia y, a su vez, una genealogía de la relación entre la salud y la solidaridad basada en la máxima ciceroniana salus populi suprema lex esto. |
| Abstract: |
L'epidèmia de la COVID-19 ha posat en primer pla tensions entre valors recollits en un dilema ètico-polític clàssic: "seguretat-llibertat" o "la salut com a bé comú-la salvaguarda de les llibertats individuals". Quan es tracta d'una emergència sociosanitària, les mesures per a la seva contenció impliquen costos i sacrificis. També restriccions de drets i llibertats bàsiques. Determinar qui ha de carregar amb els costos esdevé una qüestió urgent amb implicacions morals. En aquest article, es planteja un exercici de filosofia aplicada a la salut pública en qüestió d'aquesta pandèmia i, a la vegada, unagenealogia de la relació entre la salut i la solidaritat basada en la màxima ciceroniana salus populi suprema lex esto. |
| Abstract: |
The COVID-19 epidemic has brought to the fore tensions between values that are synthesized in a classic ethical-political dilemma: "security-freedom"or "health as a common good-the safeguard of individual liberties". As it is a socio-sanitary emergency, the measures for its containment involve costs and sacrifices. Also, restrictions on basic rights and freedoms. Determining who has to bear the costs and what their magnitude should be becomes a pressing question with moral implications. In this article, an exercise in philosophy applied to public health is presented on the occasion of this pandemic and, in turn, a genealogy of the relationship between health and solidarity based on the Ciceronian maxim salus populi suprema lex esto. |
| Grants: |
Agencia Estatal de Investigación PID2019-105422GB-I00
|
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Language: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Subject: |
COVID-19 ;
Salud pública ;
Republicanismo ;
Solidaridad ;
Bien común ;
Public health ;
Republicanism ;
Solidarity ;
Common good ;
Salut pública ;
Republicanisme ;
Solidaritat ;
Bé comú |
| Published in: |
Revista de bioética y derecho, 2020, p. 5-17, ISSN 1886-5887 |
DOI: 10.1344/rbd2020.50.31697
The record appears in these collections:
Articles >
Research articlesArticles >
Published articles
Record created 2025-01-18, last modified 2025-12-22