Gestió de sistemes hidràulics rurals a al-Andalus i la seva subversió després de la conquesta feudal. El cas de les Illes Balears
Kirchner, Helena 1963- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana)

Publicació:	Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2018
Descripció:	20 pàg.
Resum:	La gran envergadura d'aquestes obres és deguda a la necessitat de portar l'aigua fora dels fons de vall. Requereixen cabdals d'aigua importants i, normalment, es capten en rius. També exigeixen establir un recorregut per la canalització amb el pendent adequat fins al seu destí: molins i hortes urbanes. Bona part del recorregut dels canals traçats, doncs, és de transport de l'aigua i no està previst el seu ús pel reguiu abans d'arribar al seu destí. Aquestes exigències van determinar igualment les obres hidràuliques realitzades a Aragó o al Regne Valencià, després de la conquesta. A les illes no eren possibles perquè no hi havia cabdals suficientment grans i estables que poguessin ser susceptibles d'abastir, mitjançant canalitzacions de llarg recorregut, espais exteriors al fons de vall. Els qanât(s) -galeries subterrànies de captació-, fonts naturals, sínies - en els marges de les zones d'aiguamoll- o els assuts en cursos d'aigua petits i inestables que havien permès als pagesos andalusins construir espais irrigats en els fons de vall o en vessants terrassats, regats amb cabdals discrets, no admetien el traçat de sèquies alternatives a les ja existents per conduir l'aigua a parcel·laris nous. Tan sols a partir del segle XVII i, sobretot, del XVIII, es documenten els primers intents d'ampliar l'espai irrigat en alguns sistemes hidràulics on les captacions tenen més abundància d'aigua, allargant els recorreguts de les sèquies ja existents, com a les valls de la serra de Tramuntana, construint assuts aigües avall dels sistemes originals andalusins per aprofitar sobrants d'aigua, com al torrent de Sant Miquel de Balançat (Evissa), o, més excepcionalment, substituint un sistema anterior per un altre totalment nou com a Es Ierns (Eivissa) (Kirchner, 1997; 2007). Així, doncs, més enllà de les dificultats d'ordre demogràfic i administratiu que va suposar la colonització feudal i que també degueren influir en l'escassa capacitat de desenvolupar una hidràulica nova a les illes (Jover, Soto 2002), l'impacte ecològic provocat per l'establiment de sistemes hidràulics associats a les xarxes d'alqueries andalusines va condicionar molt estretament la colonització feudal posterior.
Drets:	Aquest material està protegit per drets d'autor i/o drets afins. Podeu utilitzar aquest material en funció del que permet la legislació de drets d'autor i drets afins d'aplicació al vostre cas. Per a d'altres usos heu d'obtenir permís del(s) titular(s) de drets.
Llengua:	Català
Document:	Capítol de llibre ; recerca ; Versió publicada
Publicat a:	Recs històrics: pagesia, història i patrimoni, 2018, p. 357-375, ISBN 978-84-16452-46-0

Disponible a partir de: 2100-01-01

El registre apareix a les col·leccions:
Llibres i col·leccions > Capítols de llibres