Web of Science: 0 citas, Scopus: 0 citas, Google Scholar: citas
He, "for ever, kissed my mouth, all quivering" : Paolo and Francesca in Pre-Raphaelite and Aesthetic painting
Gillard-Estrada, Anne-Florence (Université de Rouen Normandie (França))

Título variante: Ell, «per sempre, em besà la boca, tremolant» : Paolo i Francesca en la pintura prerrafaelita i estetizant
Título variante: Él, «para siempre, besó mi boca, toda temblorosa» : Paolo y Francesca en la pintura prerrafaelita y estética
Título variante: Lui, « pour toujours, a embrassé ma bouche, toute frémissante » : Paolo et Francesca dans la peinture préraphaélite et esthétique
Título variante: Lui, "per sempre, mi baciò la bocca, tutto fremente" : Paolo e Francesca nella pittura preraffaellita ed estetizzante
Fecha: 2024
Resumen: Cet article se concentre sur les représentations de Paolo et Francesca dans la peinture préraphaélite et esthétique. Dans le contexte de la revalorisation littéraire et savante de Dante au XIXe siècle, de nombreux peintres ont abordé le thème des amants enlacés. John Flaxman a conçu un modèle iconographique qui a circulé tout au long du siècle : les amants sont mis en scène dans une composition théâtrale, s'embrassant chastement, sous le regard de Gianciotto. Il n'y a pas la passion que Francesca exprime dans le Canto v. Cette configuration a été imitée par de nombreux peintres, notamment français, comme M. -P. Coupin de la Couperie, et par des peintres de la Renaissance. Coupin de la Couperie et J. A. D. Ingres, et par des artistes britanniques, comme William Dyce. Le baiser des amants devient central, mais la réserve féminine est soulignée. Le peintre préraphaélite Dante Gabriel Rossetti marque un tournant avec son traitement très sensuel du couple qui s'embrasse. Plusieurs peintres esthétiques reprennent le thème mais le sentimentalisent, annulant ainsi la dimension passionnelle originelle de l'histoire.
Resumen: Aquest article se centra en les representacions de Paolo i Francesca en la pintura dels moviments prerrafaelites i "estètics". En el context de la reavaluació literària i erudita de Dant al segle XIX, nombrosos pintors van abordar el tema dels amants abraçats. John Flaxman va crear un model iconogràfic que va circular al llarg del segle: els amants es posen en escena en una composició teatral, es besen castament, observat per Gianciotto. No hi ha passió que Francesca expressi en el cant V. Aquesta configuració ha estat emulada per nombrosos pintors, entre ells francesos, com M. -P. Coupin de la Couperie i J. A. D. Ingres, i d'artistes anglesos, com William Dyce. El petó dels amants esdevé central, però la reserva femenina es subratlla. El pintor prerrafaelita Dante Gabriel Rossetti fa un gran avenç amb el seu tractament molt sensual de la parella abraçada. Diversos pintors d'estètica van agafar el tema però el van sentimentalitzar, cancel·lant així la dimensió apassionada original de la història.
Resumen: This article focuses on representations of Paolo and Francesca in Pre-Raphaelite and Aesthetic painting. In the context of the literary and scholarly revaluation of Dante in the 19th century, numerous painters tackled the theme of the embracing lovers. John Flaxman devised an iconographical model that circulated throughout the century: the lovers are staged in a theatrical composition, kissing chastely, watched by Gianciotto. There is none of the passion Francesca expresses in Canto v. This configuration was emulated by numerous painters, among them French painters, such as M. -P. Coupin de la Couperie and J. A. D. Ingres, and by British artists, like William Dyce. The lovers' kiss becomes central, but female reserve is underlined. The Pre-Raphaelite painter Dante Gabriel Rossetti brought a turning-point with his highly sensual treatment of the mutually embracing couple. Several Aesthetic painters took up the theme but sentimentalized it, thus annulling the originally passionate dimension of the story.
Resumen: Este artículo se centra en las representaciones de Paolo y Francesca en la pintura prerrafaelita y estética. En el contexto de la revalorización literaria y erudita de Dante en el siglo XIX, numerosos pintores abordaron el tema de los amantes abrazados. John Flaxman concibió un modelo iconográfico que circuló a lo largo del siglo: los amantes se escenifican en una composición teatral, besándose castamente, observados por Gianciotto. No hay nada de la pasión que Francesca expresa en el Canto v. Esta configuración fue emulada por numerosos pintores, entre ellos pintores franceses, como M. -P. Coupin de la Couperie y J. A. D. Ingres, y por artistas británicos, como William Dyce. El beso de los amantes adquiere protagonismo, pero se subraya la reserva femenina. El pintor prerrafaelita Dante Gabriel Rossetti marcó un punto de inflexión con su tratamiento altamente sensual de la pareja abrazándose mutuamente. Varios pintores estéticos retomaron el tema pero lo sentimentalizaron, anulando así la dimensión originalmente pasional de la historia.
Resumen: Questo articolo si concentra sulle rappresentazioni di Paolo e Francesca nella pittura dei movimenti preraffaelliti ed "estetici". Nel contesto della rivalutazione letteraria ed erudita di Dante nel XIX secolo, numerosi pittori affrontarono il tema degli amanti abbracciati. John Flaxman ideò un modello iconografico che circolò per tutto il secolo: gli amanti sono messi in scena in una composizione teatrale, si baciano castamente, osservati da Gianciotto. Non c'è la passione che Francesca esprime nel canto V. Questa configurazione è stata emulata da numerosi pittori, tra cui quelli francesi, come M. -P. Coupin de la Couperie e J. A. D. Ingres, e da artisti inglesi, come William Dyce. Il bacio degli amanti diventa centrale, ma viene sottolineato il riserbo femminile. Il pittore preraffaellita Dante Gabriel Rossetti imprime una svolta con il suo trattamento altamente sensuale della coppia che si abbraccia. Diversi pittori estetici ripresero il tema ma lo sentimentalizzarono, annullando così la dimensione passionale originaria della storia.
Derechos: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Lengua: Anglès
Documento: Article ; recerca ; Versió publicada
Materia: Paolo and francesca ; Romantic painting ; Pre-raphaelite painting and aesthetics ; Paolo y francesca ; Pintura romántica ; Pintura prerrafaelita y estética ; Paolo i francesca ; Pintura romàntica ; Pintura prerrafaelita i estètica ; Paolo et francesca ; Peinture romantique ; Peinture préraphaélite et esthétique
Publicado en: Dante e l'Arte, Vol. 11 (2024) , p. 61-78 (Dossier monografico) , ISSN 2385-5355

Adreça original: https://revistes.uab.cat/dea/article/view/v11-gillard-estrada
Adreça alternativa: https://raco.cat/index.php/dea/article/view/10000005773
DOI: 10.5565/rev/dea.231


18 p, 290.1 KB

El registro aparece en las colecciones:
Artículos > Artículos publicados > Dante e L'Arte
Artículos > Artículos de investigación

 Registro creado el 2025-02-02, última modificación el 2025-07-12



   Favorit i Compartir