La protecció de les minories lingüístiques al Tirol del Sud
Branchadell, Albert, 1964- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana)

Additional title:	The protection of language minorities in South Tyro
Additional title:	La protección de las minorías lingüísticas en el Tirol del Sur
Date:	2001
Abstract:	L'objectiu d'aquest article és doble: d'una banda, es tracta d'oferir als lectors de Revista de Llengua i Dret (i al públic català en general) una descripció panoràmica de la situació sociolingüística i jurídica actual de l'alemany (i, secundàriament, del ladí) a la província autònoma de Bolzano-Bozen de l'altra, es tracta de fer una breu reflexió sobre els aspectes del model sud-tirolès de protecció de minories lingüístiques que hom podria adaptar a Catalunya per millorar les possibilitats d'ús de la llengua catalana en determinats àmbits. L'article s'organitza de la manera següent. A la secció 1 farem una breu introducció històrica a la situació lingüística del Tirol del Sud, que té certs paral·lelismes amb el cas català (un període de repressió política de la llengua autòctona sota un règim totalitari combinat amb una afluència important de parlants de la llengua majoritària de l'Estat). A la secció 2 oferirem les dades demolingüístiques bàsiques més recents, i en particular les que es desprenen del cens lingüístic, que precisament s'ha de tornar a fer aquest any 2001. A la secció 3 presentarem els tres pilars bàsics del sistema de protecció de les minories lingüístiques al Tirol del Sud (el separatisme lingüisticoescolar, l'equiparació de l'alemany i l'italià en l'Administració i la justícia i la «proporció ètnica»), i a la 4 farem una ràpida ullada a la jurisprudència constitucional recent més rellevant sobre aquestes qüestions. A la secció 5, finalment, sostindrem que en determinats aspectes el model sud-tirolès, basat en el concepte clau de «protecció de minories», és superior al model català, basat en el concepte de «llengua pròpia», en el sentit que ofereix més garanties per a l'ús «normal» de la llengua que no és l'oficial de l'Estat.
Abstract:	El Tirol del Sur, actual provincia italiana de Bolzano-Bozen, se convirtió en territorio italiano en 1919 en virtud de los tratados de paz posteriores a la Primera Guerra Mundial. De 1919 a 1945 se suprimió el uso del alemán de la vida pública. A partir de 1945 los tratados internacionales de paz obligaron a Italia a respetar los derechos lingüísticos de la minoría alemana. En 1948 se aprueba el Estatuto Especial de la región, que reconoce sólo parcialmente la realidad bilingüe del Tirol del Sur. No será hasta 1972 cuando el nuevo Estatuto reconozca plenamente los derechos de la minoría germanófona. El alemán se entiende como idioma que debe gozar de un trato igual en todas las esferas de la vida pública. El Estatuto establece una división por grupos étnicos que responde a la pertenencia lingüística de los ciudadanos; en el último censo de 1991: 67,99 % alemanes, 27,65 % italianos, 4,36 % ladinos (de lengua retorrománica). A partir de estos porcentajes se estipulan las cuotas de puestos de trabajo de la Administración pública sujetos al sistema de proporción, y también el número de escuelas que tienen una de las dos lenguas como lengua vehicular. En el ámbito judicial, la minoría alemana también tiene reconocidos amplios derechos que garantizan el uso del alemán en todas las esferas de la Administración de justicia. Cada ciudadano escoge la lengua que prefiere y la Administración debe adaptarse a esta libre elección. Este sistema de separación lingüística, que actualmente se cuestiona, ha llevado efectivamente a la existencia de dos modelos de vida separados (escuelas, periódicos, televisión), en función de la lengua.
Abstract:	South Tyrol, now the Italian province of Bolzano-Bozen, became an Italian territory in 1919 by virtue of the peace treaties signed after World War I. From 1919 to 1945, the use of German in public life was suppressed. Starting in 1945, international peace treaties obligated Italy to respect the language rights of the German minority. In 1948, the region's Special Statute, which only partially recognized the bilingual reality of South Tyrol, was passed. It wasn't until 1972 that a new Statute fully recognized the rights of the German-speaking minority. German was henceforth considered a language entitled to equal treatment in all spheres of public life. The Statute establishes a breakdown by ethnic groups based on the language affiliation of the citizenry. As of the 1991 census, 67. 99 % were Germanspeakers, 27. 65 % spoke Italian, and 4. 36 % spoke Ladin (belonging to the Rhaeto-Roman subgroup of Romance languages). These percentages are the basis upon which quotas are stipulated for those jobs in the civil service that are subject to the proportionality system. They aid in determining the number of schools having one of the two languages as the language of general instruction. In the legal sphere, the German minority has been granted recognition of a broad spectrum of rights guaranteeing the use of German in every area of the justice system. Each citizen chooses the language he prefers and state government must adopt to this freely made choice. This system of language separation, which currently has been called into question, has, in effect, led to the existence of two separate life models (schools, newspapers, television), depending on the language.
Rights:	Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.
Language:	Català
Document:	Article ; recerca ; Versió publicada
Published in:	Revista de llengua i dret, Núm. 36 (desembre 2001) , p. 79-119, ISSN 2013-1453

41 p, 168.2 KB

The record appears in these collections:
Articles > Research articles
Articles > Published articles