(Universitat Autònoma de Barcelona. Àrea d'Antropologia Social)
| Additional title: |
My goodness, how it sings! Popular culture, silvesterism and stigma in the outskirts of Barcelona |
| Additional title: |
Mare meva, com canta! Cultura popular, silvestrisme i estigma a la perifèria de Barcelona |
| Additional title: |
Mãe do céu, como canta! Cultura popular, silvestrismo e estigma na periferia de Barcelona |
| Date: |
2025 |
| Abstract: |
Hasta la fecha, la mayoría de las aproximaciones realizadas desde las ciencias sociales al silvestrismo, considerada ésta como una práctica caracterizada por la captura y el cuidado en cautividad de pájaros camperos, especialmente de la familia de los fringílidos, se han centrado en su relación con representaciones simbólicas de la masculinidad y pruebas de virilidad. Sin embargo, si realizamos un análisis desde la antropología urbana y, en concreto, sobre la relación de este tipo de procesos con la estigmatización de determinados colectivos sociales y su relación con la periferia de grandes ciudades, como el caso de Barcelona, sería posible encontrar otros elementos también dignos de interés. De este modo, el silvestrismo se presenta en barrios de Barcelona como el Poblenou y el Besòs i el Maresme, pero también en Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera y municipios como Santa Coloma de Gramanet como elementos patrimoniales, referentes simbólicos de la propia comunidad local, que chocan, de ahí la estigmatización, con las características de las sociedades urbanas contemporáneas donde cierta encrucijada ambiental, perspectivas moralistas e higiénicas imbuidas de determinado carácter de clase, se encuentran cada vez más presentes. |
| Abstract: |
Fins ara, la majoria de les aproximacions realitzades des de les ciències socials al silvestrisme, considerat com una pràctica caracteritzada per la captura i la cura en captivitat d'ocells camperols, especialment de la família dels fringíl·lids, s'han centrat en la seva relació amb representacions simbòliques de la masculinitat i proves de virilitat. Tanmateix, si fem una anàlisi des de l'antropologia urbana i, concretament, sobre la relació d'aquest tipus de processos amb l'estigmatització de determinats col·lectius socials i la seva vinculació amb la perifèria de grans ciutats, com és el cas de Barcelona, seria possible trobar altres elements també dignes d'interès. D'aquesta manera, el silvestrisme es presenta en barris de Barcelona com el Poblenou i el Besòs i el Maresme, però també a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, i municipis com Santa Coloma de Gramenet, com a elements patrimonials, referents simbòlics de la pròpia comunitat local, que xoquen -d'aquí l'estigmatització- amb les característiques de les societats urbanes contemporànies on certa encreuament ambiental, perspectives moralistes i higièniques impregnades d'un determinat caràcter de classe, es troben cada vegada més presents. |
| Abstract: |
Most of the approaches made from the social sciences to silvesterism, considered as a practice characterized by the capture and care in captivity of free-range birds, especially from the fringillid family, have focused on its relationship with symbolic representations of masculinity and tests of virility. However, if we carry out an analysis from the perspective of urban anthropology and, specifically, on the relationship of this type of process with the stigmatization of certain social groups and their relationship with the outskirts of large cities, such as the case of Barcelona, it would be possible to find other elements that are also worthy of interest. In this way, silvesterism is present in Barcelona neighborhoods' such as el Poblenou and Besòs i el Maresme, but also in Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera and municipalities such as Santa Coloma de Gramanet as heritage elements, symbolic references of the local community itself, which clash, hence the conflictual nature, with the current character of urban societies where a certain environmental crossroads, moralistic and hygienic perspectives imbued with a certain class character, are increasingly present. |
| Abstract: |
Até à data, a maioria das abordagens realizadas pelas ciências sociais ao silvestrismo, considerado este como uma prática caracterizada pela captura e cuidado em cativeiro de pássaros campestres, especialmente da família dos fringilídeos, tem-se centrado na sua relação com representações simbólicas da masculinidade e provas de virilidade. No entanto, se realizarmos uma análise a partir da antropologia urbana e, concretamente, sobre a relação deste tipo de processos com a estigmatização de determinados coletivos sociais e sua relação com a periferia das grandes cidades, como no caso de Barcelona, seria possível encontrar outros elementos também dignos de interesse. Deste modo, o silvestrismo está presente em bairros de Barcelona como o Poblenou e o Besòs i el Maresme, mas também em Sant Pere, Santa Caterina e la Ribera, e municípios como Santa Coloma de Gramenet, como elementos patrimoniais, referentes simbólicos da própria comunidade local, que colidem - daí a estigmatização - com as características das sociedades urbanas contemporâneas, onde certa encruzilhada ambiental, perspectivas moralistas e higiénicas impregnadas de determinado caráter de classe, se encontram cada vez mais presentes. |
| Abstract: |
Hasta la fecha, la mayoría de las aproximaciones realizadas desde las ciencias sociales al silvestrismo, considerada ésta como una práctica caracterizada por la captura y el cuidado en cautividad de pájaros camperos, especialmente de la familia de los fringílidos, se han centrado en su relación con representaciones simbólicas de la masculinidad y pruebas de virilidad. Sin embargo, si realizamos un análisis desde la antropología urbana y, en concreto, sobre la relación de este tipo de procesos con la estigmatización de determinados colectivos sociales y su relación con la periferia de grandes ciudades, como el caso de Barcelona, sería posible encontrar otros elementos también dignos de interés. De este modo, el silvestrismo se presenta en barrios de Barcelona como el Poblenou y el Besòs i el Maresme, pero también en Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera y municipios como Santa Coloma de Gramanet como elementos patrimoniales, referentes simbólicos de la propia comunidad local, que chocan, de ahí la estigmatización, con las características de las sociedades urbanas contemporáneas donde cierta encrucijada ambiental, perspectivas moralistas e higiénicas imbuidas de determinado carácter de clase, se encuentran cada vez más presentes. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra, i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials i que es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original. Cal que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Subject: |
Silvestrismo ;
Cultura popular ;
Estigmatización ;
Barcelona ;
Silvestrisme ;
Estigmatització ;
Silvesterism ;
Popular culture ;
Stigmatization |
| Published in: |
Perifèria : revista de recerca i formació en antropologia, Vol. 30 Núm. 1 (2025) , p. 56-77 (Artículos) , ISSN 1885-8996 |