| Títol variant: |
Modern Philosophy |
| Títol variant: |
Filosofía Moderna |
| Data: |
2025-26 |
| Resum: |
Per filosofia moderna entenem el conjunt de pensaments filosòfics produïts al món occidental després de la Reforma i la Contrareforma, que no rebutgen el nou concepte de llei que la ciència ha descobert a la natura. Les guerres de religió donen pas a un període de relativa pau, marcat per la consolidació dels Estats-nació i l'establiment d'esglésies nacionals. Alhora, la revolució galileana permet concebre una forma de llei eterna que ja no es fonamenta en la revelació bíblica, sinó en la matematització de la natura. La gran retòrica naturalista del Renaixement s'esvaeix. L'obra de Descartes inaugura una nova era en la filosofia. Mentre que el pensament renaixentista havia centrat la seva atenció en la figura humana com a finalitat última de la creació divina, Descartes introdueix un subjecte deduït de manera purament racional. A més, la filosofia comença a expressar-se en llengües nacionals. L'ambiciós esforç per recuperar una metafísica no subordinada a la revelació teològica arriba a un punt d'inflexió -un punt que s'alinea amb la nova concepció no aristotèlica de la causalitat introduïda per la ciència moderna. En aquest context, la visió d'una única substància en Spinoza i la concepció d'una multiplicitat infinita de substàncies en Leibniz preparen el camí per al projecte crític de la raó que definirà la filosofia del segle següent. |
| Resum: |
By Early Modern Philosophy we refer to the body of philosophical thought produced in the Western world following the Reformation and Counter-Reformation, which does not reject the new concept of law discovered by science in nature. The religious wars give way to a period of relative peace marked by the consolidation of nation-states and the establishment of national churches. At the same time, the Galilean revolution enables the conception of an eternal law no longer grounded in biblical revelation, but in the mathematization of nature. The grand naturalistic rhetoric of the Renaissance fades away. Descartes' work inaugurates a new era in philosophy. Whereas Renaissance thought centered on the human figure as the ultimate purpose of divine creation, Descartes introduces a subject derived through purely rational deduction. Philosophy, moreover, begins to be expressed in national languages. The ambitious effort to recover a metaphysics no longer subordinated to theological revelation reaches a turning point-one that is aligned with the new, non-Aristotelian conception of causality introduced by modern science. In this context, Spinoza's vision of a single, unique substance and Leibniz's conception of an infinite multiplicity of substances pave the way for the critical project of reason that would define the philosophy of the following century. |
| Resum: |
Por filosofía moderna entendemos el conjunto de pensamientos filosóficos producidos en el mundo occidental tras la Reforma y la Contrarreforma, que no rechazan el nuevo concepto de ley que la ciencia ha descubierto en la naturaleza. Las guerras de religión dan paso a un período de relativa paz, marcado por la consolidación de los Estados-nación y el establecimiento de iglesias nacionales. Al mismo tiempo, la revolución galileana permite concebir una forma de ley eterna que ya no se fundamenta en la revelación bíblica, sino en la matematización de la naturaleza. La gran retórica naturalista del Renacimiento desaparece. La obra de Descartes inaugura una nueva era en la filosofía. Mientras que el pensamiento renacentista había centrado su atención en la figura humana como fin último de la creación divina, Descartes introduce un sujeto deducido de manera puramente racional. Además, la filosofía comienza a expresarse en lenguas nacionales. El ambicioso esfuerzo por recuperar una metafísica no subordinada a la revelación teológica alcanza un punto de inflexión -uno que se alinea con la nueva concepción no aristotélica de la causalidad introducida por la ciencia moderna. En este contexto, la visión de una única sustancia en Spinoza y la concepción de una multiplicidad infinita de sustancias en Leibniz preparan el camino para el proyecto crítico de la razón que definirá la filosofía del siglo siguiente. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Català, anglès, castellà |
| Titulació: |
Filosofia [2500246] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Filosofia [802] |
| Document: |
Objecte d'aprenentatge |
visitant ::
identificació
