| Título variante: |
Analytical Philosophy |
| Título variante: |
Filosofía Analítica |
| Fecha: |
2025-26 |
| Resumen: |
En aquest curs s'introduirà una de les principals escoles del pensament filosòfic contemporani: la filosofia analítica. Per fer-ho, abordarem el seu desenvolupament històric i conceptual, començant per l'aspiració de construir un llenguatge perfecte i la formalització del pensament en lògica i matemàtiques, des de Llull i Leibniz fins a Frege, Russell i Moore. Aquestes figures fundacionals ens permetran entendre l'evolució de la filosofia analítica des de la filosofia de la matemàtica fins a una filosofia del llenguatge i de la vida quotidiana. També explorarem camins paral·lels, com el pragmatisme lògic de Peirce, i la contribució de Susan Stebbing, pionera en aplicar la filosofia analítica a la claredat del pensament públic i democràtic. A través de Hilbert i els ideals del programa formalista, arribarem a la crisi de la formalització amb Gödel, clau per entendre els límits de la raó lògica. El nucli del curs serà l'estudi de Ludwig Wittgenstein, figura central de la tradició analítica. Analitzarem les seves dues obres fonamentals, el Tractatus Logico-Philosophicus i les Investigacions Filosòfiques, així com altres textos sobre estètica, ètica, filosofia de la psicologia i de la matemàtica. A més, posarem en relació el seu pensament amb temes com la performativitat del llenguatge, els jocs de significat, la subjectivitat i el valor, tot mostrant com aquestes idees continuen influents i vives. Finalment, reflexionarem sobre l'actualitat de la filosofia analítica, veient com pensadores i pensadors 1 Finalment, reflexionarem sobre l'actualitat de la filosofia analítica, veient com pensadores i pensadors contemporanis enfilen els camins oberts per aquesta tradició per abordar problemes filosòfics reals, quotidians i socials, incloent-hi formes expressives no convencionals com la cultura popular o el discurs identitari. |
| Resumen: |
This course offers an introduction to one of the main schools of contemporary philosophy: Analytic Philosophy. We will begin by tracing its historical and conceptual development, starting from the dream of constructing a perfect language and the formalization of thought in logic and mathematics-from Llull and Leibniz, through to Frege, Russell, and Moore. These foundational figures will help us understand the shift from the philosophy of mathematics to the philosophy of language and eventually to everyday philosophical reflection. We will also explore parallel paths, such as the logical pragmatism of Peirce, and the pioneering contribution of Susan Stebbing, who applied analytic philosophy to public reasoning and democratic education. Through Hilbert and the ambitions of the formalist program, we will reach the crisis of formalization articulated by Gödel, whose incompleteness theorems marked the limits of logical systems. At the core of the course will be the study of Ludwig Wittgenstein, the most central figure of the analytic tradition. We will examine his two majorworks, the Tractatus Logico-Philosophicus and the Philosophical Investigations, as well as other texts on aesthetics, ethics, psychology, and mathematics. We will relate his thought to issues such as language performativity, meaning in use, subjectivity, and value, showing how these ideas remain relevant and influential. 1 Finally, we will reflect on the contemporary relevance of analytic philosophy, observing how current thinkers continue to apply its tools to address real-world, everyday, and social philosophical problems, including expressive forms such as pop culture and identity discourse. |
| Resumen: |
Este curso ofrece una introducción a una de las principales escuelas del pensamiento filosófico contemporáneo: la filosofía analítica. Comenzaremos trazando su desarrollo histórico y conceptual, desde el sueño de construir un lenguaje perfecto y la formalización del pensamiento en la lógica y las matemáticas -de Llull y Leibniz hasta Frege, Russell y Moore. Estas figuras fundacionales nos permitirán entender la transición desde la filosofía de las matemáticas hacia una filosofía del lenguaje y, finalmente, hacia una reflexión filosófica sobre la vida cotidiana. También exploraremos caminos paralelos, como el pragmatismo lógico de Peirce, y la contribución pionera de Susan Stebbing, que aplicó la filosofía analítica al pensamiento público y la educación democrática. A través de Hilbert y el programa formalista, llegaremos a la crisis de la formalización expresada por Gödel, cuyos teoremas de incompletitud marcaron los límites de los sistemas lógicos. El núcleo del curso será el estudio de Ludwig Wittgenstein, la figura más influyente de esta tradición. Analizaremos sus dos obras fundamentales, el Tractatus Logico-Philosophicus y las Investigaciones Filosóficas, así como otros textos sobre estética, ética, psicología y matemáticas. 1 Relacionaremos su pensamiento con temas como la performatividad del lenguaje, el significado en uso, la subjetividad y el valor, mostrando cómo estas ideas siguen siendo relevantes y fecundas. Finalmente, reflexionaremos sobre la actualidad de la filosofía analítica, observando cómo pensadoras y pensadores contemporáneos siguen aplicando sus recursos para abordar problemas filosóficos reales, cotidianos y sociales, incluyendo formas expresivas como la cultura pop o los discursos identitarios. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Català, anglès, castellà |
| Titulación: |
Filosofia [2500246] |
| Plan de estudios: |
Grau en Filosofia [802] |
| Documento: |
Objecte d'aprenentatge |
visitante ::
identificación
