La Recepció de la música de Robert Gerhard a Catalunya durant el Franquisme (1948-1970) : trobades i desavinences
Gan Quesada, Germán, 1974- (Universitat Autònoma de Barcelona)

Título variante:	The reception of Robert Gerhard's music in Catalonia during the Franco regime (1948-1970) : harmonies and disharmonies
Fecha:	2014
Resumen:	Absència cridanera en la Historia de la música española contemporánea (1958), de Federico Sopeña; jutjat com un «compositor apàtrida» per Manuel Valls dos anys després; «racial i universalista», en opinió de Xavier Montsalvatge en el moment de la seva mort. . . Quina fou la sort de Robert Gerhard, i de la seva música al llarg dels més de trenta-cinc anys de franquisme? Com es va produir la seva progressiva recuperació per a l'escena musical catalana?L'ombra distant de Gerhard va constituir-se en guia per les activitats de difusió de la música d'avantguarda del Club 49 a Barcelona, malgrat la impossibilitat d'un magisteri efectiu, tret de la figura, alhora respectada i aïllada, de Joaquim Homs, i només un grapat d'obres de la producció del compositor de Valls arribaren a les sales de concert -o, molt més sovint, a cercles més reduïts de connoisseurs- entre 1950 i 1970, sense que es produís una recepció continuada de les seves propostes estètiques. El propòsit d'aquest article és assenyalar les fites principals d'aquest procés, en què la posició inicialment ambigua i incòmoda de Gerhard en el panorama cultural català del seu temps fou donant pas, no sense vacil·lacions, a un progressiu reconeixement del seu paper fonamental com a part de la tradició modernista de Catalunya i com a figura tutelar de l'avantguarda musical catalana a la fi del període d'estudi.
Resumen:	A conspicuous absence in Federico Sopeña's Historia de la música española contemporánea (1958), a composer without a homeland two years later in the words of Manuel Valls, and a racial and universalist in the opinion of Xavier Montsalvatge on the occasion of his death. . . indeed, what was the fate of Robert Gerhard and his music during the more than thirty-five years of the Franco regime? How did his progressive recovery in the Catalan musical scene come about? Gerhards distant shadow became a guide for Barcelona's Club 49 and its activities conceived to spread avant-garde music, despite the impossibility of anyone here receiving any direct effective tutoring from him (whith the sole exception of the then respected but isolated figure of Joaquim Homs) and only a handful of works from the oeuvre of Gerhard, the composer from Valls, reached the concert halls or, what was much more often the case, some very small circles of connoisseurs between 1950 and 1970, without there being any continued reception of his aesthetic ideas. This paper discusses the principal milestones in this reception process, in which Gerhard's initially ambiguous and uncomfortable position in the Catalan cultural panorama of his times gave way, not without hesitations, to the progressive recognition of his fundamental role as part of the modernist tradition of Catalonia and as a leading figure of the Catalan musical avant-garde at the end of the period under consideration.
Derechos:	Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.
Lengua:	Català
Documento:	Article ; Versió publicada
Publicado en:	Revista catalana de musicologia, Vol. 7 (2014) , p. 153-171, ISSN 2013-3960

Adreça original: http://revistes.iec.cat/index.php/RCMus/article/view/88234.001

19 p, 315.6 KB

El registro aparece en las colecciones:
Artículos > Artículos publicados