| Data: |
2025 |
| Resum: |
El període comprès entre el darrer terç del segle XVIII i principis del XIX va ser un temps de canvis en què Bernat Nadal i Crespí va ser protagonista. Nascut a Sóller el 1745, d'una família humil, aviat va iniciar, a través de l'estudi i la formació, un recorregut que el portaria a ocupar llocs de responsabilitat a la Cort i l'Església, que li van permetre conèixer de primera mà el pensament i els esdeveniments que estaven fent caure les estructures de l'Antic Règim. Sobre la figura de Bernat Nadal s'ha estudiat amb aprofundiment, majoritàriament per part de la historiografia mallorquina, la tasca del seu episcopat (1794-1818). En la nostra tesi hem estudiat els seus edictes i cartes pastorals, el seu Diari de despatx i correspondència amb institucions com ara la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País, Ajuntament de Sóller, convents de religioses i particulars que ens han permès enriquir la seva imatge. Hem volgut ressaltar totes aquelles obres del seu episcopat que van tenir impacte en la millora de l'educació, especialment de les nenes creant el col·legi Puresa de Maria, la cura dels expòsits i l'elaboració d'un nou catecisme en mallorquí. Hem seguit les empremtes en tots els seus escrits i obres en què es pot percebre el seu esperit il·lustrat. Sobre el bisbe Bernat Nadal s'ha estudiat, encara que menys, el seu paper com a diputat a les Corts de Cadis. Hem aprofundit en el context de les Corts de Cadis i l'Església, la participació dels bisbes coetanis, en concret, dels que van participar com a diputats a les Corts, interessant-nos en les intervencions de Bernat Nadal i en la seva sociabilitat a Cadis. Aspectes com la celebració d'un concili nacional, l'abolició de la Inquisició i la contribució a l'Estat amb els béns de l'Església, van ser temes en què el bisbe Bernat Nadal es va veure involucrat i que juntament amb la seva defensa de l'abolició dels senyorius i de la llibertat d'impremta ens situen davant d'un bisbe que va saber mantenir la seva identitat catòlica i assumir tots aquells canvis que afavorien una major dignitat, igualtat i llibertat per als seus contemporanis. Una de les nostres aportacions se centra en els anys en què Nadal va estar a Madrid (1777-1794). El seu treball com a penitenciari de la col·legiata de Sant Isidre, oficial a la Secretaria d'Interpretació de Llengües, abreujador de la Nunciatura, membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència Pràctica i la tasca que va realitzar com a censor per a la Inquisició de l'obra de Pedro Montengón, Eusebio. La seva relació amb Campomanes, Floridablanca, Jovellanos, Godoy i algunes personalitats eclesiàstiques com el nunci, la trobem en alguns dels seus escrits, actes i registres de les diferents institucions. Finalment, hem volgut apropar-nos al pensament de Bernat Nadal a través d'algunes de les motivacions de les seves obres, com el seu afany per l'educació i la formació en tots els àmbits, impulsant també els oficis i arts pràctiques, el seu desig d'una renovació interna de la diòcesi i de l'Església i una aproximació a l'estudi de la seva biblioteca. La seva obertura als canvis el va portar moltes vegades a estar "en terra de ningú", despertant fortes crítiques ja en vida i després de la seva mort. Entendre els seus orígens humils, les seves arrels mallorquines, la seva estada, formació i amistats de la cort madrilenya, la seva experiència gaditana i la seva dignitat i servei com a bisbe, lluny de qualsevol altre apel·latiu, ens permet parlar de Bernat Nadal com un catòlic il·lustrat que va viure en una època de canvis. |
| Resum: |
El periodo comprendido entre el último tercio del siglo XVIII y principios del XIX fue un tiempo de cambios en los que Bernat Nadal i Crespí fue protagonista. Nacido en Sóller en 1745, de una familia humilde, pronto inició, a través del estudio y la formación, un recorrido que le llevaría a ocupar puestos de responsabilidad en la corte y en la Iglesia, que le permitieron conocer de primera mano el pensamiento y los acontecimientos que estaban haciendo caer las estructuras del Antiguo Régimen. Sobre la figura de Bernat Nadal se ha estudiado con profundidad, mayoritariamente por parte de la historiografía mallorquina, la labor de su episcopado (1794-1818). En nuestra tesis hemos estudiado con profundidad sus edictos y cartas pastorales, su Diario de despacho y correspondencia con instituciones como la Sociedad Económica Mallorquina de Amigos del País, Ayuntamiento de Sóller, conventos de religiosas y particulares que nos han permitido enriquecer su imagen. Hemos querido resaltar todas aquellas obras de su episcopado que tuvieron impacto en la mejora de la educación, especialmente de las niñas creando el colegio Pureza de María, el cuidado de los expósitos y la elaboración de un nuevo catecismo en mallorquín. Hemos seguido las huellas en todos sus escritos y obras en los que se puede percibir su espíritu ilustrado. Sobre el obispo Bernat Nadal se ha estudiado, aunque menos, su papel como diputado en las Cortes de Cádiz. Hemos profundizado en el contexto de las Cortes de Cádiz y la Iglesia, y la participación de los obispos coetaneos, en concreto, de los que participaron como diputados en las Cortes, interesándonos en las intervenciones de Bernat Nadal y en su sociabilidad de Cádiz. Aspectos como la celebración de un concilio nacional, la abolición de la Inquisición y la contribución al Estado con los bienes de la Iglesia, fueron temas en los que el obispo Bernat Nadal se vio involucrado y que junto a su defensa de la abolición de los señoríos y de la libertad de imprenta nos sitúan ante un obispo que supo mantener su identidad católica y asumir todos aquellos cambios que favorecían una mayor dignidad, igualdad y libertad para sus contemporáneos. Una de nuestras aportaciones se centra en los años en los que Nadal estuvo en Madrid (1777-1794). Su trabajo como penitenciario de la colegiata de San Isidro, oficial en la Secretaría de Interpretación de Lenguas, abreviador de la Nunciatura, miembro de la Real Academia de Jurisprudencia Práctica y la labor que realizó como censor para el Tribunal la Inquisición de la obra de Pedro Montengón, Eusebio. Su relación con Campomanes, Floridablanca, Jovellanos, Godoy y algunas personalidades eclesiásticas como el nuncio, la encontramos en algunos de sus escritos, actas y registros de las distintas instituciones. Finalmente, hemos querido acercarnos al pensamiento de Bernat Nadal a través de algunas de las motivaciones de sus obras, como su afán por la educación y la formación en todos los ámbitos, impulsando también los oficios y artes prácticas, su deseo de una renovación interna de la diócesis y de la Iglesia y una aproximación al estudio de su biblioteca. Su apertura a los cambios le llevó muchas veces a estar "en tierra de nadie", despertando fuertes críticas ya en vida y después de su muerte. Entender sus orígenes humildes, sus raíces mallorquinas, su estancia, formación y amistades de la corte madrileña, su experiencia gaditana y su dignidad y servicio como obispo, lejos de cualquier otro apelativo, nos permite hablar de Bernat Nadal como un católico ilustrado que vivió en una época de cambios. |
| Resum: |
The period between the final third of the 18th century and the early 19th century was a time of significant change, during which Bernat Nadal i Crespí played a key role. Born in Sóller in 1745 to a humble family, he soon began a path through study and education that would lead him to positions of responsibility in the Court and the Church, granting him firsthand insight into the ideas and events that were dismantling the structures of the Ancien Régime. Mallorcan historiography has studied in depth Nadal's episcopate (1794-1818). In this dissertation, we have examined his edicts and pastoral letters, his office diary, and correspondence with institutions such as the Mallorcan Economic Society of Friends of the Country, the Sóller Town Council, convents of nuns, and private individuals, which have allowed us to enrich his portrait. We have highlighted the works of his episcopate that had a significant impact on improving education-especially for girls, through the founding of the Puresa de Maria school-the care of foundlings, and the drafting of a new catechism in the Mallorcan language. We have followed the traces in all his writings and works where his enlightened spirit can be perceived. Although to a lesser extent, Nadal's role as a deputy at the Cádiz Cortes has also been studied. We have delved into the context of the Cádiz Cortes and the Church, focusing on the participation of contemporary bishops, particularly those who served as deputies. We examined Bernat Nadal's contributions and social interactions in Cádiz. Topics such as the convening of a national council, the abolition of the Inquisition, and the contribution of Church assets to the State were matters in which Bishop Nadal was involved. Alongside his defense of the abolition of feudal privileges and of freedom of the press, these positions reveal a bishop who managed to maintain his Catholic identity while embracing changes that promoted greater dignity, equality, and freedom for his contemporaries. One of our original contributions focuses on the years Nadal spent in Madrid (1777-1794). His work as a penitentiary canon of the Collegiate Church of San Isidro, officer at the Secretariat of Language Interpretation, abbreviator of the Nunciature, member of the Royal Academy of Practical Jurisprudence, and his role as a censor for the Inquisition-particularly of Pedro Montengón's Eusebio-are all considered. His relationships with figures such as Campomanes, Floridablanca, Jovellanos, Godoy, and several ecclesiastical personalities including the nuncio, are evident in his writings, acts, and institutional records. Finally, we aimed to approach Nadal's thought through the motivations behind his works, such as his zeal for education and training in all fields, his promotion of trades and practical arts, his desire for internal renewal of the diocese and the Church, and an exploration of his library. His openness to change often left him "in no man's land," drawing strong criticism during his life and after his death. Understanding his humble origins, his Mallorcan roots, his time, training, and friendships in the Madrid court, his experience in Cádiz, and his dignity and service as a bishop-far beyond any other label-allows us to speak of Bernat Nadal as an enlightened Catholic who lived in a time of transformation. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història Comparada, Política i Social |
| Drets: |
Aquest material està protegit per drets d'autor i/o drets afins. Podeu utilitzar aquest material en funció del que permet la legislació de drets d'autor i drets afins d'aplicació al vostre cas. Per a d'altres usos heu d'obtenir permís del(s) titular(s) de drets.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Història Comparada, Política i Social |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Catolicisme il·lustrat ;
Enlightened Catholicism ;
Catolicismo ilustrado ;
Ciències Humanes |
visitant ::
identificació
