| Data: |
2025 |
| Resum: |
El canvi climàtic, la inseguretat residencial i la inequitat en salut són reptes profundament entrellaçats que afecten de manera desproporcionada les comunitats històricament marginades. Les organitzacions comunitàries (OC) fa temps que treballen en la intersecció d'aquestes crisis, generant confiança, compartint coneixements i sostenint el benestar col·lectiu. Cada vegada més, també se les convoca a facilitar processos de planificació participativa, sovint contractades per institucions públiques. Tanmateix, malgrat les seves contribucions essencials, les OC sovint són tractades com a actors auxiliars: se'ls demana mobilitzar les aportacions de la comunitat mentre se les exclou de la definició d'agendes polítiques, de les lògiques institucionals i dels marcs de governança. Aquesta tesi doctoral planteja la pregunta següent: Com es poden reimaginar els processos de planificació al Nord Global - institucionalment, epistèmicament i relacionalment - per avançar en la justícia en els àmbits interconnectats de l'adaptació climàtica, la inseguretat residencial i l'equitat en salut? Explora aquesta qüestió a través de tres estudis empírics: una anàlisi comparativa de la planificació clima-salut a cinc ciutats; una etnografia institucional de la planificació climàtica participativa a les àrees metropolitanes de Boston i Barcelona; i un procés de recerca comunitària a Everett, Massachusetts, centrat en la intersecció entre calor, habitatge i salut. Al llarg d'aquests estudis, la investigació mostra com les OC actuen com a actors infraestructurals de facto: establint ponts entre silos institucionals, mediant les asimetries de poder i sostenint la rendició de comptes al llarg del temps. Aquestes troballes revelen una contradicció persistent: encara que la planificació participativa s'accepta àmpliament en principi, sovint es manté fragmentada i desconnectada de les realitats viscudes per les comunitats. La seva eficàcia per avançar en l'equitat no depèn d'exercicis aïllats de participació, sinó de la infraestructura relacional i organitzativa sostinguda que sovint proporcionen les OC, una tasca que continua sense reconeixement tot i que les institucions en depenen. A partir d'aquesta anàlisi, la tesi advoca per una planificació transformadora en l'estructural, arrelada en les condicions institucionals, epistèmiques i relacionals que fan que la participació sigui significativa i duradora. Introdueix la justícia fundacional com a marc conceptual que amplia les teories existents sobre la justícia en la planificació per avaluar si els sistemes de governança poden redistribuir l'autoritat, reconèixer i legitimar el saber viscut, i donar suport a respostes més responsables i intersectorials als reptes interconnectats del clima, l'habitatge i la salut. |
| Resum: |
El cambio climático, la inseguridad habitacional y la inequidad en la salud son desafíos profundamente entrelazados que afectan de manera desproporcionada a comunidades históricamente marginadas. Las organizaciones comunitarias (OC) llevan tiempo trabajando en la intersección de estas crisis, generando confianza, compartiendo conocimientos y sosteniendo el bienestar colectivo. Cada vez más, también se les convoca a facilitar procesos de planificación participativa, a menudo contratadas por instituciones públicas. Sin embargo, pese a sus contribuciones esenciales, las OC suelen ser tratadas como actores auxiliares: se les encomienda movilizar las aportaciones comunitarias mientras se les excluye de la formulación de agendas políticas, lógicas institucionales y marcos de gobernanza. Esta tesis doctoral plantea la siguiente pregunta: ¿Cómo pueden reimaginarse los procesos de planificación en el Norte Global - institucional, epistémica y relacionalmente - para avanzar en la justicia en los ámbitos interconectados de la adaptación climática, la inseguridad habitacional y la equidad en la salud? Explora esta cuestión a través de tres estudios empíricos: un análisis comparativo de la planificación clima-salud en cinco ciudades; una etnografía institucional de la planificación climática participativa en las áreas metropolitanas de Boston y Barcelona; y un proceso de investigación comunitaria en Everett, Massachusetts, centrado en la intersección entre calor, vivienda y salud. A lo largo de estos estudios, la investigación muestra cómo las OC actúan como actores infraestructurales de facto: tendiendo puentes entre silos institucionales, mediando asimetrías de poder y sosteniendo la rendición de cuentas a lo largo del tiempo. Estos hallazgos revelan una contradicción persistente: aunque la planificación participativa se acepta ampliamente en principio, a menudo se mantiene fragmentada y desconectada de las realidades vividas por las comunidades. Su eficacia para promover la equidad no depende de ejercicios aislados de participación, sino de la infraestructura relacional y organizativa sostenida que a menudo proporcionan las OC, un trabajo que sigue sin ser reconocido aun cuando las instituciones dependen de él. Sobre la base de este análisis, esta tesis aboga por una planificación transformadora en lo estructural, arraigada en las condiciones institucionales, epistémicas y relacionales que hacen que la participación sea significativa y duradera. Introduce el concepto de justicia fundacional como marco analítico que amplía las teorías existentes de justicia en la planificación, para evaluar si los sistemas de gobernanza pueden redistribuir la autoridad, reconocer y legitimar el saber vivido, y sustentar respuestas más responsables e intersectoriales a los retos interconectados del clima, la vivienda y la salud. |
| Resum: |
Climate change, housing precarity, and health inequity are deeply entangled challenges that disproportionately impact historically marginalized communities. Community-based organizations (CBOs) have long worked at the intersection of these crises, building trust, sharing knowledge, and sustaining collective wellbeing. Increasingly, they are also called upon to facilitate participatory planning processes, often contracted by public institutions. Yet despite their essential contributions, CBOs are frequently treated as auxiliary: tasked with mobilizing community input while excluded from shaping policy agendas, institutional logics, and governance frameworks. This dissertation asks: How can planning processes in the Global North be reimagined-institutionally, epistemically, and relationally-to advance justice across the interlinked domains of climate adaptation, housing insecurity, and health equity? It explores this question through three empirical studies: a comparative analysis of climate-health planning across five cities; institutional ethnography of participatory climate planning in the Boston and Barcelona metropolitan regions; and a community-led research process in Everett, Massachusetts focused on the intersection of heat, housing, and health. Across studies, the research illustrates how CBOs act as de facto infrastructural actors: bridging institutional silos, mediating power asymmetries, and carrying accountability over time. These findings reveal a persistent contradiction: although participatory planning is widely embraced in principle, it often remains fragmented and disconnected from the lived realities of communities. Its effectiveness in advancing equity depends not on isolated engagement exercises, but on the sustained relational and organizational infrastructure often provided by CBOs - work that remains unacknowledged even as institutions rely on it. Building on this analysis, this dissertation calls for structurally transformative planning rooted in the institutional, epistemic, and relational conditions that make participation meaningful and lasting. It introduces foundational justice as a conceptual framework that extends existing theories of justice in planning to evaluate whether governance systems can redistribute authority, legitimize lived expertise, and support more accountable, cross-sectoral responses to the interconnected challenges of climate, housing, and health. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Ambientals |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Ambientals |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Justícia fundacional ;
Foundational justice ;
Justicia fundacional ;
Planificació participativa ;
Participatory planning ;
Planificación participativa ;
Organitzacions comunitàries ;
Community-based organizations ;
Organizaciones comunitarias ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
