| Data: |
2025 |
| Resum: |
Les ciutats enfocades als cotxes han creat entorns injustos, insalubres i limitants de l'autonomia infantil. Habilitar i donar a l'ús de de bicicleta a la infància pot ajudar a revertir aquestes tendències. Aquesta tesi contribueix a la comprensió de com les comunitats desenvolupen i mantenen les pràctiques de ciclisme urbà, especialment entre les famílies, mitjançant l'estudi del Bicibús: una iniciativa basada en la comunitat en la qual les famílies i els infants circulen juntes a l'escola en un ruta predeterminada. He investigat el Bicibús amb un enfocament multi-mètode que incloïa l'observació participant, l'anàlisi d'arxius, enquestes i entrevistes, realitzades a dues escales complementàries. En primer lloc, vaig desenvolupar una visió global de l'emergència i les tipologies d'iniciatives de Bicibús a través d'un mapatge i entrevistes internacionals. Això va revelar el Bicibús com una iniciativa que combina la formació ciclista, la promoció de la salut i la construcció de comunitats, alhora que serveix com una expressió espacial i política a través de la qual les famílies reclamen ciutats ciclistes per a la infància. En segon lloc, vaig examinar les iniciatives de Bicibús a Barcelona, Saragossa i Lisboa, cadascuna representant diferents models de governança liderats respectivament per famílies, escoles i municipis. Vaig trobar que la participació en el Bicibús s'associava a un augment de la freqüència de l'ús de la bicicleta a les famílies. Després, vaig recórrer a la teoria de la pràctica social per analitzar com el Bicibús configura i és configurat amb l'ús quotidià i familiar de la bicicleta. Aquesta anàlisi va identificar mecanismes clau -protecció, visibilitat i ressonància emocional- que donen suport a la formació i el manteniment de les pràctiques ciclistes dins de les famílies, subratllant les condicions relacionals i materials que les permeten. Finalment, vaig establir ponts entre la literatura de governança ciclista i la teoria del moviment social per examinar formes evolutives de cogovernança entre organitzacions de base i institucions públiques. Aquests arranjaments, arrelats en les xarxes socials preexistents i emergents, proporcionen flexibilitat i sostenibilitat a llarg termini, però també riscos que reforcen els patrons d'exclusió per a les comunitats que no formen part d'elles. En resum, aquesta tesi argumenta que la investigació sobre la mobilitat activa ha d'anar més enllà d'un enfocament basat en la infraestructura i el comportament individual per incloure les dimensions afectives, culturals i polítiques a través de les quals les pràctiques de mobilitat són construïdes, negociades i sostingudes col·lectivament. El Bicibús exemplifica com el ciclisme urbà pot convertir-se en una pràctica compartida i en evolució arrelada en la cura, la comunitat i la recerca de futurs urbans justos, saludables i amables. |
| Resum: |
Las ciudades centradas en el automóvil han creado entornos injustos, insalubres y que limitan la autonomía infantil. Permitir y apoyar el uso de la bicicleta por la infancia puede ayudar a invertir estas tendencias. Esta tesis contribuye a nuestra comprensión de cómo las comunidades desarrollan y mantienen prácticas ciclistas, en particular entre las familias, mediante el estudio del Bicibús: una iniciativa comunitaria en la que familias van juntas en bicicleta a la escuela a lo largo de una ruta predeterminada. Investigué el Bicibús mediante un enfoque multimétodo que incluía observación participante, análisis de archivos, encuestas y entrevistas, realizadas a dos escalas complementarias. En primer lugar, elaboré un análisis global de la aparición y las tipologías de las iniciativas a través de un mapeo internacional y entrevistas. Esto reveló que el Bicibús es una iniciativa que combina la formación ciclista, la promoción de la salud y la construcción de comunidades, al tiempo que sirve como expresión espacial y política de las familias que reclaman ciudades ciclistas adaptadas a la infancia. En segundo lugar, examiné en profundidad las iniciativas Bicibús de Barcelona, Zaragoza y Lisboa, cada una de las cuales representaba distintos modelos de gobernanza dirigidos respectivamente por familias, escuelas y el municipio. Encontré que la participación en el Bicibús estaba asociada con una mayor frecuencia de uso de la bicicleta tanto para las familias. Luego me basé en las teorías de la práctica social para analizar cómo el Bicibús configura y es configurado por el uso cotidiano de la bicicleta en familia. Este análisis identificó mecanismos clave -protección, visibilidad y resonancia emocional- que apoyan la formación y el mantenimiento de prácticas ciclistas dentro de las familias, subrayando las condiciones relacionales y materiales que las hacen posibles. Por último, establecí un puente entre la literatura sobe movilidad ciclista y movimientos sociales para examinar la evolución de las formas de co-gobernanza entre las organizaciones de base y las instituciones públicas. Estos acuerdos, arraigados en redes sociales preexistentes y emergentes, proporcionan flexibilidad y sostenibilidad a largo plazo, pero también corren el riesgo de reforzar la exclusión de comunidades que no forman parte de ellas. En resumen, esta tesis sostiene que la investigación sobre la movilidad activa debe ir más allá de un enfoque basado en la infraestructura y el comportamiento individual para incluir las dimensiones afectivas, culturales y políticas a través de las cuales las prácticas de movilidad se construyen, negocian y sostienen colectivamente. El Bicibús es un ejemplo de cómo el uso de la bicicleta puede convertirse en una práctica compartida y evolutiva basada en el cuidado, la comunidad y la búsqueda de futuros urbanos justos, saludables y amables. |
| Resum: |
Car-centric cities have created environments that are unjust, unhealthy, and especially limiting children's independent mobility. Enabling and supporting children's cycling can help reverse these trends. This dissertation contributes to our understanding of how communities develop and sustain cycling practices, particularly among families, by examining the Bike Bus: a community-based initiative in which caregivers and children cycle together to school along a predetermined route. I investigated the Bike Bus through a multi-method approach that included participant observation, archival research, surveys, and interviews, carried out at two complementary scales. First, I developed a global overview of the emergence and typologies of Bike Bus initiatives through international mapping and interviews. This revealed the Bike Bus as a multipurpose initiative that combines cycle training, health promotion, and community building, while also serving as a spatial and political expression through which families reclaim the right to child-friendly cycling cities. Second, I examined local Bike Bus initiatives in Barcelona, Zaragoza, and Lisbon, each representing distinct governance models led respectively by families, schools, and municipalities. I found that participation in the Bike Bus was associated with increased cycling frequency for both caregivers and children. I then drew on social practice theory to analyze how the Bike Bus mutually shapes and is shaped by everyday family cycling. This analysis identified key mechanisms-protection, visibility, and emotional resonance-that support the formation and maintenance of cycling practices within families, underscoring the relational and material conditions that enable them. Finally, I bridged cycling governance literature with social movement theory to examine evolving forms of co-governance between grassroots actors and public institutions. These arrangements, rooted in pre-existing and emergent social networks, provide flexibility and long-term sustainability but also risk reinforcing patterns of exclusion for marginalized communities. In sum, this thesis argues that research on active mobility must go beyond a narrow focus on infrastructure and individual behavior to include the affective, cultural, and political dimensions through which mobility practices are collectively enacted, negotiated, and sustained. The Bike Bus exemplifies how cycling can become a shared, evolving practice rooted in care, community, and the pursuit of just, healthy, and joyful urban futures. |
| Resum: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Ambientals. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra, i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials i que es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original. Cal que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Bici Bus ;
Bike Bus ;
Mobilitat activa ;
Active mobility ;
Movilidad activa ;
Pràctica social ;
Social practice ;
Práctica social ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
dir.
