| Data: |
2025 |
| Resum: |
Objectiu: Explorar i comparar les perspectives de pacients immigrants de llarga estada, infermeres i mediadors culturals sobre la comunicació intercultural en atenció primària, identificant punts de convergència i discrepàncies. Mètodes: Anàlisi secundària de dades qualitatives de dos estudis primaris amb infermeres i immigrants de llarga estada (2 grups focals i 15 entrevistes en profunditat). Es va ampliar la mostra amb un grup focal de 4 mediadors culturals. Es va realitzar una anàlisi ampliada utilitzant l'enfocament de Charmaz per a la teoria fonamentada. Resultats: L'estudi subratlla la necessitat d'una atenció més inclusiva i culturalment sensible. Es revelen tensions i barreres en la comunicació que afecten la qualitat de la relació assistencial. Els pacients perceben actituds distants i falta d'empatia, mentre que les infermeres i els mediadors culturals destaquen les diferències culturals com a barreres a superar. El diàleg informal i la confiança emergeixen com a elements clau per a superar els malentesos i establir una relació més pròxima. Conclusió: L'estudi mostra discrepàncies en les perspectives sobre la comunicació entre pacients i infermeres, i asimetries en la relació assistencial. La implementació d'habilitats comunicatives i la interacció informal faciliten humanitzar el procés assistencial, enfortir la relació entre pacients i professionals, i promoure relacions més horitzontals. Implicacions per a la pràctica: L'estudi destaca la necessitat de transformar l'atenció sanitària cap a un model més inclusiu, equitatiu i culturalment adaptat. Es recomana formació continuada sobre habilitats comunicatives i diversitat cultural, facilitar l'accés als mediadors culturals i promoure models assistencials inclusius i culturalment adaptats centrats en la persona. Per a millorar la qualitat assistencial i enfortir la confiança dels pacients immigrants en el sistema sanitari, es proposa incentivar polítiques que promoguin l'equitat, minimitzin jerarquies i assegurin la participació activa dels pacients en la seva pròpia cura. |
| Resum: |
Objetivo: Explorar y comparar las perspectivas de pacientes inmigrantes de larga estancia, enfermeras y mediadores culturales sobre la comunicación intercultural en atención primaria, identificando puntos de convergencia y discrepancias. Métodos: Análisis secundario de datos cualitativos de dos estudios primarios con enfermeras e inmigrantes de larga estancia (2 grupos de discusión y 15 entrevistas en profundidad). Se amplió la muestra con un grupo focal de 4 mediadores culturales. Se realizó un análisis ampliado utilizando el enfoque de Charmaz para la teoría fundamentada. Resultados: El estudio subraya la necesidad de una atención más inclusiva y culturalmente sensible. Se revelan tensiones y barreras en la comunicación que afectan a la calidad de la relación asistencial. Los pacientes perciben actitudes distantes y falta de empatía, mientras que las enfermeras y los mediadores culturales destacan las diferencias culturales como barreras a superar. El diálogo informal y la confianza emergen como elementos clave para superar los malentendidos y establecer una relación más cercana. Conclusión: El estudio muestra discrepancias en las perspectivas sobre la comunicación entre pacientes y enfermeras y asimetrías en la relación asistencial. La implementación de habilidades comunicativas y la interacción informal facilitan humanizar el proceso asistencial, fortalecer la relación entre pacientes y profesionales, y promover relaciones más horizontales. Implicaciones para la práctica: El estudio destaca la necesidad de transformar la atención sanitaria hacia un modelo más inclusivo, equitativo y culturalmente adaptado. Se recomienda formación continuada sobre habilidades comunicativas y diversidad cultural, facilitar el acceso a los mediadores culturales y promover modelos asistenciales inclusivos y culturalmente adaptados centrados en la persona. Para mejorar la calidad asistencial y fortalecer la confianza de los pacientes inmigrantes en el sistema sanitario, se propone incentivar políticas que promuevan la equidad, minimicen jerarquías y aseguren la participación activa de los pacientes en su propio cuidado. |
| Resum: |
Objective: To explore and compare the perspectives of long-stay immigrant patients, nurses and cultural mediators on intercultural communication in primary care, identifying points of convergence and discrepancies. Methods: Secondary analysis of qualitative data from two primary studies with nurses and long-stay immigrants (2 focus groups and 15 in-depth interviews). The sample was extended with a focus group of 4 cultural mediators. An extended analysis was conducted using Charmaz's approach to grounded theory. Results: The study highlights the need for more inclusive and culturally sensitive care. Tensions and barriers in communication that affect the quality of the care relationship are revealed. Patients perceive distant attitudes and lack of empathy, while nurses and cultural mediators highlight cultural differences as barriers to overcome. Informal dialogue and trust emerge as key elements to overcome misunderstandings and establish a closer relationship. Conclusion: The study shows discrepancies in perspectives on communication between patients and nurses and asymmetries in the care relationship. The implementation of communication skills and informal interaction facilitates humanising the care process, strengthening the relationship between patients and professionals, and promoting more horizontal relationships. Implications for practice: The study highlights the need to transform healthcare towards a more inclusive, equitable and culturally adapted model. It recommends ongoing training on communication skills and cultural diversity, facilitating access to cultural mediators, and promoting inclusive and culturally adapted person-centred models of care. To improve the quality of care and strengthen the confidence of immigrant patients in the health system, it is proposed to encourage policies that promote equity, minimise hierarchies and ensure the active participation of patients in their own care. |
| Resum: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Competència cultural ;
Cultural competence ;
Competencia cultural ;
Ciències de la Salut |
visitant ::
identificació
