| Date: |
2025 |
| Abstract: |
RESUM Introducció. Diversos estudis han posat de manifest una estreta relació entre les crisis d'angoixa i el patró respiratori. Una respiració irregular i predominantment toràcica pot activar el sistema nerviós simpàtic i inhibir l'activitat del sistema nerviós parasimpàtic, generant un desequilibri autonòmic que es tradueix en una resposta fisiològica d'alerta. Els símptomes d'angoixa interfereixen significativament en el funcionament diari de la persona. En aquest context, les tècniques de biofeedback stricto sensu, basades en la monitorització en temps real de respostes fisiològiques com la respiració, ofereixen una eina terapèutica eficaç per entrenar patrons respiratoris més eficients, com la respiració abdominal, i millorar la regulació emocional. Objectiu. L'objectiu principal d'aquest estudi ha estat avaluar l'eficàcia d'una intervenció amb biofeedback respiratori abdominal en la millora de les crisis d'angoixa, la simptomatologia ansiosa i dels paràmetres fisiològics en comparació a un grup que va rebre una intervenció de biofeedback control. Hipòtesi. Es planteja que la intervenció amb biofeedback respiratori millorarà la freqüència i amplitud de la respiració, i aquesta millora reduirà significativament les crisis d'angoixa, els símptomes ansiosos i normalitzarà els paràmetres fisiològics relacionats amb la regulació del sistema nerviós autònom. Mètodes. La mostra va estar formada per 79 pacients amb diagnòstic de crisi d'angoixa, el 61% dels quals seguien tractament farmacològic previ. Els participants van ser distribuïts aleatòriament en un grup control (N= 37) amb biofeedback simulat i un grup experimental (N= 42) amb biofeedback respiratori. Es van recollir dades sociodemogràfiques i clíniques mitjançant qüestionaris, i van monitoritzar variables fisiològiques com la respiració, temperatura perifèrica, conductància de la pell, tensió muscular, pols, pressió arterial i saturació d'oxigen abans i després de la intervenció, i en un seguiment als dos mesos post-intervenció. Resultats. La intervenció amb biofeedback respiratori va generar millores significatives en tres dimensions: conductual, simptomatologia ansiosa i regulació fisiològica. En el grup experimental es va observar una reducció significativa de la intensitat i la freqüència de les crisis d'angoixa, així com una disminució de les conductes d'evitació i dels símptomes ansiosos, amb una millora notable respecte al grup control. A nivell fisiològic, es van detectar canvis rellevants en diversos paràmetres, destacant la disminució de la pressió diastòlica, la reducció del to muscular i la disminució de la temperatura perifèrica. Conclusions. Aquest estudi aporta evidència empírica sòlida sobre el potencial terapèutic del biofeedback respiratori com a intervenció no invasiva per al tractament de les crisis d'angoixa. Els resultats reforcen la viabilitat clínica d'aquesta tècnica, especialment quan s'aplica en entorns estructurats i sota supervisió professional, i en destaca la capacitat per millorar la qualitat de vida dels pacients, reduir la càrrega farmacològica i contribuir a un model d'atenció més personalitzat i eficient dins dels serveis de salut mental. PARAULES CLAU: Biofeedback respiratori, Crisis angoixa, Ansietat, Marcadors fisiològics. |
| Abstract: |
RESUMEN Introducción. Varios estudios han puesto de manifiesto una estrecha relación entre las crisis de ansiedad y el patrón respiratorio. Una respiración irregular y predominantemente torácica puede activar el sistema nervioso simpático e inhibir la actividad del sistema nervioso parasimpático, generando un desequilibrio autonómico que se traduce en una respuesta fisiológica de alerta. Los síntomas de ansiedad interfieren significativamente en el funcionamiento diario de la persona. En este contexto, las técnicas de biofeedback stricto sensu, basadas en la monitorización en tiempo real de respuestas fisiológicas como la respiración, ofrecen una herramienta terapéutica eficaz para entrenar patrones respiratorios más eficientes, como la respiración abdominal, y la mejora de la regulación emocional. Objectivo. El objetivo principal de este estudio ha sido evaluar la eficacia de una intervención con biofeedback respiratorio abdominal en la mejora de las crisis de ansiedad, la sintomatología ansiosa y de los parámetros fisiológicos en comparación a un grupo que recibió una intervención de biofeedback control. Hipótesis. Se plantea que la intervención con biofeedback respiratorio mejorará la frecuencia y amplitud de la respiración, y esta mejora reducirá significativamente las crisis de ansiedad, los síntomas ansiosos y normalizará los parámetros fisiológicos relacionados con la regulación del sistema nervioso autónomo. Método. La muestra estuvo formada por 79 pacientes con diagnóstico de crisis de ansiedad, el 61% de los cuales seguían tratamiento farmacológico previo. Los participantes fueron distribuidos aleatoriamente en un grupo control (N= 37) con biofeedback simulado y un grupo experimental (N= 42) con biofeedback respiratorio. Se recogieron datos sociodemográficos y clínicos mediante cuestionarios, y se monitorizaron variables fisiológicas como la respiración, temperatura periférica, conductancia de la piel, tensión muscular, pulso, presión arterial y saturación de oxígeno antes y después de la intervención, y en un seguimiento a los dos meses post-intervención. Resultados. La intervención con biofeedback respiratorio generó mejoras significativas en tres dimensiones: conductual, sintomatología ansiosa y regulación fisiológica. En el grupo experimental se observó una reducción significativa de la intensidad y la frecuencia de las crisis de ansiedad, así como una disminución de las conductas de evitación y de los síntomas ansiosos, con una mejora notable respecto al grupo control. A nivel fisiológico, se detectaron cambios relevantes en diversos parámetros, destacando la disminución de la presión diastólica, la reducción del tono muscular y la disminución de la temperatura periférica. Conclusiones. Este estudio aporta evidencia empírica sólida sobre el potencial terapéutico del biofeedback respiratorio como intervención no invasiva para el tratamiento de las crisis de ansiedad. Los resultados refuerzan la viabilidad clínica de esta técnica, especialmente cuando se aplica en entornos estructurados y bajo supervisión profesional, y se destaca la capacidad para mejorar la calidad de vida de los pacientes, reducir la carga farmacológica y contribuir a un modelo de atención más personalizado y eficiente dentro de los servicios de salud mental. PALABRAS CLAVE: Biofeedback respiratorio, Crisis de ansiedad, ansiedad, marcadores fisiológicos. |
| Abstract: |
SUMMARY Introduction. Several studies have shown a close relationship between anxiety attacks and breathing patterns. Irregular and predominantly thoracic breathing can activate the sympathetic nervous system and inhibit the activity of the parasympathetic nervous system, generating an autonomic imbalance that results in a physiological alert response. Anxiety symptoms significantly interfere with a person's daily functioning. In this context, biofeedback techniques stricto sensu, based on real-time monitoring of physiological responses such as breathing, offer an effective therapeutic tool for training more efficient breathing patterns, such as abdominal breathing, and improving emotional regulation. Objective. The main objective of this study was to evaluate the effectiveness of abdominal respiratory biofeedback intervention in improving anxiety attacks, anxiety symptoms, and physiological parameters compared to a group that received a control biofeedback intervention. Hypothesis. It is proposed that respiratory biofeedback intervention will improve breathing frequency and amplitude, and that this improvement will significantly reduce anxiety attacks and symptoms and normalize physiological parameters related to autonomic nervous system regulation. Method. The sample consisted of 79 patients diagnosed with anxiety attacks, 61% of whom were undergoing prior pharmacological treatment. Participants were randomly assigned to a control group (N=37) with simulated biofeedback and an experimental group (N=42) with respiratory biofeedback. Sociodemographic and clinical data were collected using questionnaires, and physiological variables such as respiration, peripheral temperature, skin conductance, muscle tension, pulse, blood pressure, and oxygen saturation were monitored before and after the intervention and at a two-month follow-up post-intervention. Results. The respiratory biofeedback intervention generated significant improvements in three dimensions: behavioral, anxiety symptoms, and physiological regulation. In the experimental group, there was a significant reduction in the intensity and frequency of anxiety attacks, as well as a decrease in avoidance behaviors and anxiety symptoms, with a notable improvement compared to the control group. At the physiological level, relevant changes were detected in various parameters, notably a decrease in diastolic blood pressure, reduced muscle tone, and a decrease in peripheral temperature. Conclusions. This study provides solid empirical evidence on the therapeutic potential of respiratory biofeedback as a non-invasive intervention for the treatment of anxiety attacks. The results reinforce the clinical viability of this technique, especially when applied in structured settings and under professional supervision, and highlight its ability to improve patients' quality of life, reduce the pharmacological burden, and contribute to a more personalized and efficient model of care within mental health services. KEYWORDS: Respiratory biofeedback, Anxiety attacks, Anxiety, Physiological markers. |
| Abstract: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatria. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Language: |
Català |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Subject: |
Marcadors fisiològics ;
Biofeedback ;
Crisis de ansiedad ;
Crisi d'ansietat ;
Marcadores fisiológicos ;
Anxiety crisis ;
Ciències de la Salut ;
616.89 |
guest ::
dir.
