| Data: |
2025 |
| Resum: |
Antecedents: Els nens nascuts amb cardiopaties congènites tenen un major risc de patir un desenvolupament neruològic subòptim de causa multifactorial. L'ús de monitors cerebrals no invasius, com la combinació del Doppler transcranial i la oximetria cerebral, podria millorar la nostra comprensió de la fisiologia cerebral perinatal i postquirúrgica en nens amb cardiopaties congènites. Això podria ajudar a orientar el canvi d'una ressuscitació basada en el cor a una ressuscitació centrada en el cervell. Metodologia: Aquest manuscrit conté els resultats de dos estudis i un cas clínic que exploren el paper de l'ús del Doppler transcranial i l'oximetria cerebral en neonats i nens amb cardiopaties congènites. El primer estudi examina l'evolució dels perfils de Doppler cerebral i oxigenació cerebral en 38 neonats amb cardiopaties congènites durant la primera setmana de vida. El segon estudi analitza l'evolució dels perfils de Doppler cerebral i oxigenació en 15 neonats i lactants amb cardiopaties congènites durant les primeres 24 hores postquirúrgiques. Finalment, l'informe de cas clínic subratlla el concepte de l'ús del Doppler cerebral com a eina per entendre els canvis aguts en el gast cardíac i detectar una parada cardíaca imminent. Resultats: El primer estudi demostra que, durant la primera setmana de vida, els neonats amb cardiopaties congènites i signes ecocardiogràfics de robatori diastòlic sistèmic a la circulació pulmonar presenten signes de robatori cerebrovascular a l'artèria cerebral anterior. El segon estudi demostra que el punt més baix de les velocitats del flux sanguini cerebral es produeix durant el pic del síndrome de baix gast cardíac en el període postoperatori immediat. L'informe de cas clínic mostra que la pèrdua aguda del flux diastòlic cerebral és una senyal alarmant; pot ser interpretada com un signe de baix gast cardíac que requereix la intensificació de les mesures de ressuscitació i, potencialment, podria alertar d'una possible aturada cardíaca imminent. Conclusió: L'ús perinatal i postquirúrgic del Doppler transcranial i l'oximetria cerebral en nens amb cardiopatia ofereix informació valuosa sobre la dinàmica del flux sanguini cerebral i podria ser útil per guiar una ressuscitació hemodinàmica basada en el cervell. |
| Resum: |
Antecedentes: Los niños nacidos con cardiopatías congénitas tienen un mayor riesgo de sufrir un deterioro multifactorial en su neurodesarrollo. El uso de monitores cerebrales no invasivos, como la combinación del Doppler transcraneal y la oximetría cerebral, puede mejorar nuestra comprensión de la fisiología cerebral perinatal y postquirúrgica en niños con cardiopatías congénitas. Esto podría ayudar a orientar el cambio de una resucitación basada en el corazón a una resucitación centrada en el cerebro. Metodología: Este manuscrito contiene los hallazgos de dos estudios y un informe caso clínico que exploran el papel del uso del Doppler transcraneal y la oximetría cerebral en neonatos y niños con cardiopatías congénitas. El primer estudio examina la evolución de los perfiles de Doppler y oxigenación cerebrales en 38 neonatos con cardiopatías congénitas durante la primera semana de vida. El segundo estudio, analiza la evolución de los perfiles de Doppler cerebral y oxigenación en 15 neonatos y lactantes con cardiopatías congénitas durante las primeras 24 horas postquirúrgicas. Por último, el caso clínico apunta el concepto del uso del Doppler cerebral como herramienta para entender los cambios agudos en el gasto cardíaco y detectar una parada cardíaca inminente. Resultados: El primer estudio demuestra que, durante la primera semana de vida, los neonatos con cardiopatías congénitas y signos ecocardiográficos de robo diastólico sistémico en la circulación pulmonar presentan signos de robo cerebrovascular en la arteria cerebral anterior. El segundo estudio, demuestra que el nadir de las velocidades del flujo sanguíneo cerebral ocurre durante el pico del síndrome de bajo gasto cardíaco en el período postoperatorio inmediato. El caso clínico muestra que la pérdida aguda del flujo diastólico cerebral es una señal alarmante; pudiéndose interpretar como un signo de bajo gasto cardíaco que requiere la intensificación de las medidas de resucitación y, potencialmente, podría pre-alertar de un paro cardíaco inminente. Conclusión: El uso perinatal y postquirúrgico del Doppler transcraneal y la oximetría cerebral en niños con cardiopatía ofrece información valiosa sobre la dinámica del flujo sanguíneo cerebral y podría ser útil para guiar una resucitación hemodinámica basada en el cerebro. |
| Resum: |
Background: Children born with congenital heart disease (CHD) are at a higher risk of multifactorial neurodevelopmental impairment. The use of multimodal non-invasive neuromonitoring, like the combination of Transcranial Doppler (TCD) and cerebral oximetry, can enhance our understanding of perinatal and postsurgical cerebral physiology for children with CHD. It could aid informing the shift from heart-based resuscitation to brain-based resuscitation. Methodology: This abstract synthesizes the findings from two studies and one case report exploring the role of TCD and cerebral oximetry monitoring in neonates and children with CHD. The first study examined the evolution of cerebral doppler and cerebral oxygenation profiles of 38 neonates with CHD during the first week of life. The second study analyses the evolution of cerebral doppler and oxygenation profile in 15 neonates and infants with CHD during the first 24h after undergoing cardiopulmonary bypass. Lastly, the case report is a real-world example of the use of cerebral doppler as a tool to understand acute changes in cardiac output (CO) and anticipate a cardiac arrest. Results: The first study demonstrates that, during the first week of life, neonates with CHD and echocardiographic signs of systemic diastolic steal within the pulmonary circulation, have signs of cerebrovascular steal in the anterior cerebral artery. The second study demonstrates that cerebral blood flow velocities (CBFv) nadir occurs during the peak of low CO syndrome in in the immediate postoperative period. The case report outlines that the loss of diastolic flow to the brain is an ominous sign; it can be interpreted as a refined sign of low cardiac output syndrome (LCOS) that requires escalating resuscitative measures and may alert of an upcoming cardiac arrest. Conclusion: The integration of TCD and cerebral oximetry in infants with CHD before and after cardiac surgery offers valuable insights into (CBF) dynamics and could help guiding brain-targeted hemodynamic resuscitation. |
| Resum: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Neuromonitorizació ;
Neuromonitoring ;
Neuromonitoritzación ;
Cardiopatía congènita ;
Congenital heart disease ;
Cardiopatia congénita ;
Resuscitació cerebral ;
Brain-based resuscitation ;
Resuscitation cerebral ;
Ciències de la Salut |
visitant ::
identificació
dir.
