| Título variante: |
Dante and architecture |
| Título variante: |
Dante y la arquitectura |
| Título variante: |
Dante et l'architecture |
| Título variante: |
Dante i l'arquitectura |
| Fecha: |
2025 |
| Resumen: |
Dante è Maestro del Verso e del Disegno, in sintonia con Giotto, mentre nel girone dei Superbi impugna lo scalpello divino. Nel Paradiso il Dio Grande Pittore assume l'abito del Grande Architetto dell'Universo, col compasso in mano: l'architettura della Commedia coincide coi disegni della Divina Sapienza. L'architettura dell'Inferno si manifesta col Nobile Castello con sette mura e sette porte, e poi con le immagini poderose della Città di Dite, delle Malebolge e del pozzo dei Giganti. Nel Paradiso l'Empireo dai mille gradini evoca il Colosseo e si identifica con la Roma "onde Cristo è romano" (parole di Beatrice). In questa Gerusalemme Celeste l'"amor di vero ben" è AMOR di Roma e di Dio: l'"AMOR che muove il sole e l'altre stelle" si rispecchia nell'immenso lago di luce, in cui i Beati potevano leggere il nome simbolico di ROMA. |
| Resumen: |
Dante és el Mestre del vers i el dibuix, en harmonia amb Giotto, mentre que en el cercle dels Orgullosos empunya el cisell diví. Al Paradís, el Gran Déu Pintor assumeix l'hàbit del Gran Arquitecte de l'Univers, brúixola a la mà: l'arquitectura de la Comèdia coincideix amb els dissenys de la Saviesa Divina. L'arquitectura de l'Infern es manifesta amb el Castell Noble amb set muralles i set portes, i després per les poderoses imatges de la Ciutat de Dite, el Malebolge i el Pou dels Gegants. Al Paradís, l'Empíric amb mil graons evoca el Coliseu i s'identifica amb Roma "d'on Crist és romà" (paraules de Beatriu). En aquesta Jerusalem Celestial, l'«amor del veritable bé» és l'Amor de Roma i de Déu: «L'Amor que mou el sol i les altres estrelles» es reflecteix en l'immens llac de llum, on els Beneïts podien llegir el nom simbòlic de ROMA. |
| Resumen: |
Dante is Master of Verse and Design, in harmony with Giotto, while in the circle of the Proud he wields the divine chisel. In Paradise, the Great Painter God takes on the role of the Great Architect of the Universe, compass in hand: the architecture of the Comedy coincides with the designs of Divine Wisdom. The architecture of Hell is manifested in the Noble Castle with seven walls and seven gates, and then in the powerful images of the City of Dis, the Malebolge and the well of the Giants. In Paradise, the Empyrean with its thousand steps evokes the Colosseum and is identified with Rome, "where Christ is Roman" (in the words of Beatrice). In this Heavenly Jerusalem, the "love of true good" is the LOVE of Rome and of God: the "LOVE that moves the sun and the other stars" is reflected in the immense lake of light, in which the Blessed could read the symbolic name of ROME. |
| Resumen: |
Dante es el Maestro de Verso y Dibujo, en armonía con Giotto, mientras que en el círculo de los Orgullosos empuña el cincel divino. En el Paraíso, el Gran Dios Pintor adopta el hábito del Gran Arquitecto del Universo, brújula en mano: la arquitectura de la Comedia coincide con los diseños de la Sabiduría Divina. La arquitectura del Infierno se manifiesta en el Castillo Noble con siete muros y siete puertas, y luego en las poderosas imágenes de la Ciudad de Dite, el Malebolge y el Pozo de los Gigantes. En el Paraíso, el Empíreo de mil escalones evoca el Coliseo y se identifica con Roma "de donde Cristo es romano" (palabras de Beatriz). En esta Jerusalén Celestial, el "amor del verdadero bien" es el Amor de Roma y de Dios: el "Amor que mueve el sol y las demás estrellas" se refleja en el inmenso lago de luz, en el que los Beatos podían leer el nombre simbólico de Roma. |
| Resumen: |
Dante est le Maître du vers et du dessin, en harmonie avec Giotto, tandis que dans le cercle des Orgueilleux il manie le ciseau divin. Dans le Paradis, le Grand Dieu Peintre prend l'habit du Grand Architecte de l'Univers, boussole à la main : l'architecture de la Comédie coïncide avec les desseins de la Sagesse Divine. L'architecture de l'Enfer se manifeste par le Noble Château aux sept murs et sept portes, puis par les puissantes images de la Cité de Dite, du Malebolge et du Puits des Géants. Dans le Paradis, l'Empyréen aux mille marches évoque le Colisée et est identifié à Rome « d'où le Christ est Romain » (mots de Béatrice). Dans cette Jérusalem céleste, « l'amour du vrai bien » est l'amour de Rome et de Dieu : « l'amour qui fait bouger le soleil et les autres étoiles » se reflète dans l'immense lac de lumière, où les Bienheureux pouvaient lire le nom symbolique de ROME. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Italià |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Materia: |
Dio-architetto ;
Domenico di michelino ;
Gerusalemme celeste ;
Colosseo ;
Dieu-architecte ;
Jérusalem céleste ;
Colisée ;
Roma-amor ;
Dios-arquitecto ;
Jerusalem celestial ;
Coloseo ;
God-architect ;
Heavenly Jerusalem ;
Colosseum ;
Deu-arquitecte ;
Colosseu |
| Publicado en: |
Dante e l'Arte, Vol. 12 (2025) , p. 191-208 (Dossier monografico) , ISSN 2385-5355 |
visitante ::
identificación
(Accademia Nazionale dei Lincei)
