| Fecha: |
2025 |
| Resumen: |
Aquesta tesi doctoral va examinar l'ús de les xarxes socials per a la comunicació de crisi del govern libanès durant la pandèmia de la COVID-19. Es presenta en tres articles publicats interconnectats que constitueixen el cos del treball. El primer article és un estudi transversal basat en la hipòtesi que un major compromís amb entitats governamentals a les xarxes socials es correlaciona amb percepcions més fortes de la pandèmia, com considerar-la més greu i mostrar més intenció d'adoptar mesures preventives. Se centra en el Ministeri de Salut Pública (MoPH) del Líban i en els seguidors de la seva pàgina de Facebook (n = 2. 163), examinant dues formes de compromís: l'exposició a les publicacions (ja sigui trobant-les de manera incidental o cercant-les activament a la pàgina del MoPH) i la participació mitjançant "m'agrada", comentaris o comparticions. Els resultats mostren associacions significatives entre el compromís i els constructes de creences en salut; per exemple, una exposició o participació més gran s'associa amb percebre la pandèmia com més seriosa i amb intencions més fortes d'utilitzar mascareta, mantenir la higiene o seguir la distància social. Aquests resultats donen suport a la idea que les xarxes socials governamentals poden jugar un paper influent en la formació de percepcions públiques i en l'estímul de conductes protectores durant crisis sanitàries. El segon article és una anàlisi de contingut de 2. 001 publicacions de la pàgina de Facebook del MoPH durant el període crític de la COVID-19 al Líban (2020-2021), guiada pel model de Comunicació de Crisi i Risc d'Emergència (CERC). Els resultats van mostrar el paper estratègic de Facebook i l'aplicabilitat del marc CERC en contextos de xarxes socials. L'anàlisi va identificar una alineació parcial entre les estratègies comunicatives del MoPH i els principis del CERC, i va suggerir àrees de millora. Els resultats també mostren que el nombre de seguidors va augmentar un 300% després de la COVID-19 i que la interacció (m'agrada, comentaris, comparticions i abast) va variar al llarg de la cronologia de la crisi. Els nivells de compromís van estar influïts pel tipus de contingut, format multimèdia i fase de la crisi, mostrant la necessitat d'adaptar contínuament les estratègies comunicatives segons cada fase d'una pandèmia. El tercer article adopta el marc de comunicació dialògica i inclou una anàlisi de contingut de les 455 publicacions sobre la COVID a Instagram del MoPH entre 2020 i 2023. També incorpora entrevistes amb representants clau del MoPH i amb usuaris seguidors del Ministeri a les xarxes socials. Els resultats indiquen un ús limitat de la comunicació dialògica, prioritzant la informació per damunt de la interacció. El principi d'utilitat de la informació va generar menys "m'agrada", mentre que els missatges positius i de mobilització en línia van obtenir més comentaris. Les entrevistes van confirmar una interacció dialògica mínima. Tot i que el Ministeri va expressar voluntat de fomentar el diàleg, les barreres estructurals i derivades de la crisi van dificultar-ne l'aplicació. Pel costat del públic, l'interès per una interacció més profunda va estar limitat per la desconfiança en la resposta i la manca de rèpliques. Les entrevistes destaquen la necessitat d'integrar la comunicació dialògica com a pràctica sistèmica en el sector públic. L'article també contribueix a la teoria de la comunicació dialògica proposant un marc específic per a Instagram, multinivell, per a futures recerques i pràctiques. Les conclusions de la tesi tenen implicacions àmplies, especialment rellevants per a països en desenvolupament amb baixa confiança institucional, propensos a la inestabilitat i les crisis. També poden orientar futurs esforços de preparació. |
| Resumen: |
Esta tesis doctoral examinó el uso de las redes sociales para la comunicación de crisis por parte del gobierno libanés durante la pandemia de COVID-19. Se presenta en tres artículos publicados interconectados que constituyen el cuerpo del trabajo. El primer artículo es un estudio transversal basado en la hipótesis de que un mayor compromiso con entidades gubernamentales en redes sociales se correlaciona con percepciones más fuertes de la pandemia, como considerarla más grave y mostrar mayor intención de adoptar medidas preventivas. Se centra en el Ministerio de Salud Pública (MoPH) del Líbano y en los seguidores de su página de Facebook (n = 2. 163), examinando dos formas de compromiso: la exposición a las publicaciones (ya sea al encontrarlas incidentalmente o al buscarlas activamente en la página del MoPH) y la participación mediante "me gusta", comentarios o compartidos. Los hallazgos muestran asociaciones significativas entre el compromiso y los constructos de creencias de salud; por ejemplo, mayor exposición o participación se vinculó con percibir la pandemia como más seria y con intenciones más fuertes de usar mascarilla, practicar higiene o mantener distancia social. Estos resultados respaldan la idea de que las redes sociales gubernamentales pueden desempeñar un papel influyente en moldear percepciones públicas y fomentar conductas protectoras durante crisis sanitarias. El segundo artículo es un análisis de contenido en redes sociales de 2. 001 publicaciones de la página de Facebook del MoPH durante el periodo crítico de COVID-19 en el Líbano (2020-2021), guiado por el modelo de Comunicación de Crisis y Riesgo de Emergencia (CERC). Los resultados mostraron el papel estratégico de Facebook y la aplicabilidad del marco CERC en contextos digitales. El análisis identificó una alineación parcial entre las estrategias comunicativas del MoPH y los principios del CERC, además de señalar áreas de mejora. Los resultados también muestran que el número de seguidores aumentó un 300% tras la COVID-19 y que la interacción (me gusta, comentarios, compartidos y alcance) varió a lo largo del tiempo de crisis. Los niveles de compromiso estuvieron influidos por el tipo de contenido, formato multimedia y fase de la crisis, evidenciando la necesidad de adaptar continuamente las estrategias comunicativas a cada etapa de la pandemia. El tercer artículo adopta el marco de comunicación dialógica e incluye un análisis de contenido de las 455 publicaciones sobre COVID en Instagram del MoPH entre 2020 y 2023. También incorpora entrevistas con representantes clave del MoPH y con usuarios seguidores del Ministerio en redes sociales. Los resultados indican un uso limitado de la comunicación dialógica, priorizando la información sobre la interacción. El principio de utilidad de la información generó menos "me gusta", mientras que los mensajes positivos y de movilización en línea generaron más comentarios. Las entrevistas confirmaron una interacción dialógica mínima. Aunque el Ministerio expresó disposición a fomentar el diálogo, las barreras estructurales y las derivadas de la crisis dificultaron su aplicación. Del lado del público, el interés por una interacción más profunda estuvo limitado por la desconfianza en la capacidad de respuesta y la falta de réplicas. Las entrevistas destacan la necesidad de integrar la comunicación dialógica como práctica sistémica en el sector público. El artículo también contribuye a la teoría de la comunicación dialógica al proponer un marco específico de Instagram, multinivel, para futuras investigaciones y prácticas. Los hallazgos de la tesis tienen implicaciones amplias, especialmente relevantes para países en desarrollo con baja confianza institucional, propensos a la inestabilidad y las crisis. También pueden orientar futuros esfuerzos de preparación. |
| Resumen: |
This doctoral thesis examined the use of social media for crisis communication by the Lebanese government during the COVID-19 pandemic. It is presented in three interconnected published articles that constitute the body of work. The first article is a cross-sectional study grounded in the hypothesis that increased engagement with government entities on social media correlates with stronger perceptions of the pandemic, such as viewing it as more severe and showing greater intention to adopt preventive measures. It focuses on the Ministry of Public Health (MoPH) in Lebanon and the followers of its Facebook page (n = 2,163), examining two forms of engagement: exposure to posts (whether by coming across information incidentally or by actively seeking it on the MoPH Facebook page) and participation with posts through liking, commenting, or sharing. The findings show significant associations between engagement and health belief constructs; for example, higher exposure to government posts or greater participation through likes, comments, or shares was associated with perceiving the pandemic as more serious and with stronger intentions to wear masks, practice hygiene, or follow social distancing. These results support the view that government social media can play an influential role in shaping public perceptions and encouraging protective behaviors during health crises. The second article is a social media content analysis of 2,001 posts from the MoPH Facebook page during the critical period of COVID-19 in Lebanon (2020-2021), guided by the Crisis and Emergency Risk Communication (CERC) model. Findings showed Facebook's strategic role and the applicability of the CERC framework to social media contexts. The analysis identified partial alignment between MoPH communication strategies and CERC principles, while also suggesting areas for improvement. Results further show that the number of page followers increased by 300% after COVID-19, and that engagement (likes, comments, shares, and post reach) varied across the crisis timeline. Engagement levels were significantly influenced by content type, media format, and crisis stage, showing the need for communication strategies to be continuously tested and adapted throughout different phases of a pandemic. The third article adopts the dialogic communication framework and includes a content analysis of all 455 COVID-related Instagram posts published by the MoPH between 2020 and 2023. It also involves interviews with key representatives from the MoPH, and with users who follow the MoPH on social media. Findings indicate limited use of dialogic communication by the MoPH, which prioritized information over interaction. The principle of usefulness of information generated fewer likes, while positive appeals and online mobilization garnered more comments. Interviews confirmed minimal dialogic interaction. While the Ministry expressed willingness to foster dialogue, structural and crisis-related barriers hindered implementation. On the public's side, interest in deeper interaction was constrained by distrust in responsiveness and lack of replies. Interview insights point to the need to integrate dialogic communication as a system-wide practice in the public sector. The article further contributes to dialogic communication theory by proposing an Instagram-specific, multi-level framework for future research and practice. The thesis findings have broader implications but are particularly relevant to low-trust, developing countries prone to instability and crises. They may also help guide future preparedness efforts. |
| Resumen: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Mitjans, Comunicació i Cultura. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Lengua: |
Anglès |
| Colección: |
Programa de Doctorat en Mitjans, Comunicació i Cultura |
| Documento: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Materia: |
Comunicacio de crisi ;
Crisis communication ;
Comunicacion de crisis ;
Ciències Socials |
visitante ::
identificación
dir.
