| Date: |
2026 |
| Abstract: |
Comprendre els patrons de biodiversitat i l'assemblatge de les comunitats és un objectiu central en ecologia, especialment en l'acceleració del canvi global. L'estructuració de les comunitats s'estableix a partir de processos de filtratge ambiental i biòtic, juntament amb la història evolutiva, les limitacions de dispersió i els processos estocàstics. El filtratge ambiental domina a àmplies escales espacials, seleccionant espècies amb trets funcionals que confereixen tolerància a condicions abiòtiques. Ara bé, la coexistència de les espècies en una comunitat també depèn de les interaccions biòtiques. Malgrat la gran quantitat d'estudis, el paper de la competència en l'estructuració de les comunitats de formigues segueix essent controvertit. Aquesta tesi investiga els mecanismes ecològics que estructuren les comunitats de formigues al llarg del territori europeu, posant l'èmfasi en el paper del filtratge ambiental i de la competència interespecífica. Al capítol 1 es van analitzar diferents tipus de trets funcionals per dilucidar les contribucions del filtratge ambiental i de la competència en l'estructuració de les comunitats de formigues d'Europa considerant l'escala d'estudi i el tipus de tret funcional. Les nostres troballes indiquen que el filtratge ambiental predomina a àmplies escales espacials, particularment a nivell continental i de regió biogeogràfica. Tot i això, a nivell de regió, també es va detectar un paper important de la competència en l'estructuració de les comunitats, principalment en el mediterrani on les condicions climàtiques afavoreixen l'activitat de les formigues. En canvi, en la regió alpina no es va detectar la dominància de cap dels dos mecanismes. Finalment, a escala local, tampoc es va observar una major rellevància per part del filtre ambiental ni de la competència. Al capítol 2, es va explorar la variació latitudinal de la diversitat fosca de formigues a Europa, incloent la interacció amb l'elevació com a factor modulador. Addicionalment, es va investigar la força de la pressió biòtica per augmentar la diversitat fosca a nivell local. Es va detectar un gradient latitudinal negatiu pronunciat, accentuat a majors elevacions. A més, la diversitat fosca va respondre més fortament a la latitud que la riquesa observada. El conjunt d'aquests patrons assenyalen que hi ha un reservori major d'espècies en cotes elevades de les latituds meridionals. A nivell local, es va detectar que la diversitat fosca augmentava amb l'abundància d'espècies dominants, una dinàmica sovint passada per alt en els estudis clàssics. Al capítol 3, es va examinar la dissimilitud funcional entre les espècies observades i fosques de la mateixa localitat (FDiss) per inferir el paper de la competència en l'estructuració de les comunitats de formigues en cinc biomes. Es va calcular FDiss per a cinc trets funcionals i les mitjanes dels trets funcionals (CM) per a les espècies observades i per les fosques de cada localitat. Els valors constantment baixos de FDiss en tots els trets funcionals i tots els biomes assenyalen una forta petjada del filtre biòtic, mitjançant el qual s'han exclòs espècies ecològicament similars. No obstant això, es van detectar diferències entre biomes: el boreal, el continental i l'atlàntic van mostrar els valors més baixos de FDiss, suggerint una major exclusió competitiva en condicions ambientals dures per a les espècie de formiga. En canvi, els biomes mediterrani i alpí van mostrar una FDiss més alta, probablement causada per factors diferents: una major diversitat de recursos i heterogeneïtat espacial en el mediterrani, mentre que les característiques del bioma alpí suggereixen l'actuació d'una força més forta que estaria reduint considerablement la petjada de la competència, com podria ser el filtratge ambiental. Les anàlisis de MC van revelar que els eixos dels trets funcionals que impulsen l'exclusió varien segons el bioma. |
| Abstract: |
Comprender los patrones de biodiversidad y el ensamblaje de las comunidades es un objetivo central en ecología, especialmente en la aceleración del cambio global. La estructuración de las comunidades se establece a partir de procesos de filtrado ambiental y biótico, junto con la historia evolutiva, las limitaciones de dispersión y los procesos estocásticos. El filtrado ambiental domina a amplias escalas espaciales, seleccionando especies con rasgos funcionales que confieren tolerancia a condiciones abióticas. Ahora bien, la coexistencia de las especies en una comunidad también depende de las interacciones bióticas. A pesar de la gran cantidad de estudios, el papel de la competencia en la estructuración de las comunidades de hormigas sigue siendo controvertido. Esta tesis investiga los mecanismos ecológicos que estructuran las comunidades de hormigas a lo largo del territorio europeo, poniendo el énfasis en el papel del filtrado ambiental y de la competencia interespecífica. En el capítulo 1 se analizaron diferentes tipos de rasgos funcionales para dilucidar las contribuciones del filtrado ambiental y de la competencia en la estructuración de las comunidades de hormigas de Europa considerando la escala de estudio y el tipo de rasgo funcional. Nuestros hallazgos indican que el filtrado ambiental predomina a amplias escalas espaciales, particularmente a nivel continental y de región biogeográfica. Sin embargo, a nivel de región, también se detectó un papel importante de la competencia en la estructuración de las comunidades, principalmente en el mediterráneo donde las condiciones climáticas favorecen la actividad de las hormigas. En cambio, en la región alpina no se detectó la dominancia de ninguno de los dos mecanismos. Finalmente, a escala local, tampoco se observó una mayor relevancia por parte del filtro ambiental ni de la competencia. En el capítulo 2, se exploró la variación latitudinal de la diversidad oscura de hormigas en Europa, incluyendo la interacción con la elevación como factor modulador. Adicionalmente, se investigó la fuerza de la presión biótica para aumentar la diversidad oscura a nivel local. Se detectó un gradiente latitudinal negativo pronunciado, acentuado a mayores elevaciones. Además, la diversidad oscura respondió más fuertemente a la latitud que la riqueza observada. El conjunto de estos patrones señala que hay un reservorio mayor de especies en cotas elevadas de las latitudes meridionales. A nivel local, se detectó que la diversidad oscura aumentaba con la abundancia de especies dominantes, una dinámica a menudo pasada por alto en los estudios clásicos. En el capítulo 3, se examinó la disimilitud funcional entre las especies observadas y oscuras de la misma localidad (FDiss) para inferir el papel de la competencia en la estructuración de las comunidades de hormigas en cinco biomas. Se calculó FDiss para cinco rasgos funcionales y las medias de los rasgos funcionales (CM) para las especies observadas y las oscuras de cada localidad. Los valores constantemente bajos de FDiss en todos los rasgos funcionales y todos los biomas señalan una fuerte huella del filtro biótico, mediante el cual se han excluido especies ecológicamente similares. Sin embargo, se detectaron diferencias entre biomas: el boreal, el continental y el atlántico mostraron los valores más bajos de FDiss, sugiriendo una mayor exclusión competitiva en condiciones ambientales duras para las especies de hormiga. En cambio, los biomas mediterráneo y alpino mostraron una FDiss más alta, probablemente causada por factores diferentes: una mayor diversidad de recursos y heterogeneidad espacial en el mediterráneo, mientras que las características del bioma alpino sugieren la actuación de una fuerza más fuerte que estaría reduciendo considerablemente la huella de la competencia, como podría ser el filtrado ambiental. Los análisis de MC revelaron que los ejes de los rasgos funcionales que impulsan la exclusión varían según el bioma. |
| Abstract: |
Understanding biodiversity patterns and the assemblage of communities is a central goal in ecology, especially in accelerating global change. The structuring of communities is established from environmental and biotic filtering processes, along with evolutionary history, dispersal constraints, and stochastic processes. Environmental filtering dominates at wide spatial scales, selecting species with functional traits that confer tolerance to abiotic conditions. However, the coexistence of species in a community also depends on biotic interactions. Despite the large number of studies, the role of competition in structuring ant communities remains controversial. This thesis investigates the ecological mechanisms that structure ant communities throughout the European territory, emphasizing the role of environmental filtering and interspecific competition. In chapter 1, different types of functional traits were analyzed to elucidate the contributions of environmental filtering and competition in the structuring of ant communities in Europe considering the scale of study and the type of functional trait. Our findings indicate that environmental filtering predominates at broad spatial scales, particularly at the continental and biogeographic region levels. However, at the regional level, an important role of competition was also detected in the structuring of communities, mainly in the Mediterranean where climatic conditions favour ant activity. In contrast, in the Alpine region, the dominance of either mechanism was not detected. Finally, at the local level, there was no greater relevance on the part of the environmental filter or the competition. In Chapter 2, the latitudinal variation of dark ant diversity in Europe was explored, including the interaction with elevation as a modulating factor. Additionally, the strength of biotic pressure to increase dark diversity at the local level was investigated. A pronounced negative latitudinal gradient was detected, accentuated at higher elevations. In addition, dark diversity responded more strongly to latitude than observed richness. Taken together, these patterns indicate that there is a larger reservoir of species at high altitudes in southern latitudes. At the local level, it was found that dark diversity increased with the abundance of dominant species, a dynamic often overlooked in classical studies. In Chapter 3, the functional dissimilarity between observed and dark species of the same locality (FDiss) was examined to infer the role of competition in the structuring of ant communities in five biomes. FDiss was calculated for five functional traits and the means of functional traits (CM) for the observed and dark species of each locality. Consistently low FDiss values across all functional traits and all biomes signal a strong biotic filter imprint, whereby ecologically similar species have been excluded. However, differences were detected between biomes: the boreal, continental and Atlantic showed the lowest FDiss values, suggesting greater competitive exclusion in harsh environmental conditions for ant species. On the other hand, the Mediterranean and Alpine biomes showed a higher FDiss, probably caused by different factors: a greater diversity of resources and spatial heterogeneity in the Mediterranean, while the characteristics of the Alpine biome suggest the action of a stronger force that would be considerably reducing the footprint of the competition, such as environmental filtering. CM analyses revealed that the axes of functional traits driving exclusion vary by biome. |
| Abstract: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ecologia Terrestre. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Language: |
Anglès |
| Series: |
Programa de Doctorat en Ecologia Terrestre |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Subject: |
Comunitats de formigues ;
Ant communities ;
Comunidades de hormigas ;
Competència ;
Competition ;
Competencia ;
Diversitat fosca ;
Dark diversity ;
Diversidad oscura ;
Ciències Experimentals |
guest ::
dir.
