| Fecha: |
2026 |
| Resumen: |
Objectiu: Analitzar com la pandèmia de la COVID-19 va afectar la feina dels metges de família a la comarca del Maresme i zones properes entre 2019 i 2023, prestant especial atenció a l'estat emocional del professional i a la seva percepció de l'activitat assistencial. Es tracta d'un estudi descriptiu, transversal i multicèntric, amb un enfocament seriats. Es va utilitzar un model logístic mixt per analitzar la percepció de complexitat sense considerar les característiques del pacient. Des de 2016, al Maresme es va establir una xarxa de metges centinella sota l'Observatori de Medicina de Família del Maresme (OMFaM), amb participació voluntària, no remunerada i dinàmica. Per ser centinella, calia estar adscrit a un centre d'Atenció Primària amb agenda assistencial. Els metges van rebre formació específica per estandarditzar la recollida de dades. Durant 2019, 2021 i 2023, els centinelles van recopilar dades d'una setmana completa d'activitat assistencial al maig, incloent-hi variables sociodemogràfiques, tipus i nombre de visites, motius de consulta, nivell d'adequació, complexitat, rellevància clínica, descansos, retards, resolució i percepció de fatiga. A més, van completar setmanalment el qüestionari de burnout (MBI) i, el 2023, també el test de resiliència CD-RISC-10. Van participar 91 metges centinella de 33 centres. L'edat mitjana va ser de 49,4 anys, amb un 82,4% de dones. La mitjana de seguiment amb els pacients va ser de gairebé 12 anys i l'antiguitat laboral de més de 18. El 2023, els centinelles eren més grans i amb més antiguitat que en anys anteriors. El 2021, els centinelles representaven el 22% del total de metges als centres, amb característiques similars als seus companys. El síndrome de burnout va ser del 12,5% el 2019, va pujar al 29,3% el 2021 i va baixar al 15% el 2023. L'esgotament emocional va ser la subescala més afectada, excepte el 2021, on va predominar la despersonalització (58,5%). El burnout no va variar significativament per gènere, edat, tenir fills o antiguitat. El 2023, la resiliència mitjana va ser de 31,3 punts sobre 40 (nivell moderat). Va ser més alta en persones d'edat avançada i més baixa en aquells amb burnout. Els metges van registrar 22. 488 visites amb 30. 328 motius de consulta en 753 jornades. La mitjana de visites per jornada va passar de 28,9 el 2019 a 31,5 el 2023. També van augmentar els motius de consulta per jornada. La proactivitat mèdica va augmentar: els motius generats pel metge van passar de l'11,5% el 2019 al 19,2% el 2021. La presencialitat va baixar del 67,5% el 2019 al 27,8% el 2021, pujant després al 50% el 2023. Les trucades telefòniques van augmentar durant la pandèmia i després van disminuir. L'adequació dels motius de consulta va ser alta (80-90%), sent els administratius els menys adequats. Més del 90% dels casos es van resoldre a l'Atenció Primària. Un terç de les visites es van considerar complexes, especialment les presencials, domiciliàries i amb component psicosocial. La complexitat va ser més alta el 2021 i més baixa el 2023. La complexitat augmentava amb el nombre de motius en una visita. El 23% de les visites van ser irrellevants i només el 5,9% imprescindibles. Les visites domiciliàries van ser les més rellevants; les eConsultes, les menys. Les dones i els metges joves tendien a valorar més la rellevància de les visites. Conclusions La pandèmia va transformar l'activitat dels metges de família del Maresme, amb més visites, menys presencialitat, més complexitat assistencial i un increment del burnout. Tot i això, els metges continuen resolent la majoria dels problemes plantejats a la consulta. Una part important de les visites té escàs valor clínic. Es necessari la salut del professional i revisar l'organització de la feina, reduint la sobrecàrrega per tasques administratives. |
| Resumen: |
Objetivo: Analizar cómo la pandemia de COVID-19 afectó el trabajo de los médicos de familia en la comarca del Maresme y áreas cercanas entre 2019 y 2023, prestando especial atención al estado emocional del profesional y a su percepción de la actividad asistencial. Se trata de un estudio descriptivo, transversal y multicéntrico, con un enfoque seriado. Se utilizó un modelo logístico mixto para analizar la percepción de complejidad sin considerar las características del paciente. Desde 2016, en el Maresme se estableció una red de médicos centinela bajo el Observatorio de Medicina de Familia del Maresme (OMFaM), con participación voluntaria, no remunerada y dinámica. Para ser centinela, era necesario estar adscrito a un centro de Atención Primaria con agenda asistencial. Los médicos recibieron formación específica para estandarizar la recogida de datos. Durante 2019, 2021 y 2023, los centinelas recopilaron datos de una semana completa de actividad asistencial en mayo, incluyendo variables sociodemográficas, tipo y número de visitas, motivos de consulta, nivel de adecuación, complejidad, relevancia clínica, descansos, retrasos, resolución y percepción de fatiga. Además, completaron semanalmente el cuestionario de burnout (MBI) y, en 2023, también el test de resiliencia CD-RISC-10. Participaron 91 médicos centinela de 33 centros. La media de edad fue de 49,4 años, con un 82,4% de mujeres. La media de seguimiento con los pacientes fue de casi 12 años y la antigüedad laboral de más de 18. En 2023, los centinelas eran mayores y más antiguos que en los años anteriores. En 2021, los centinelas representaron el 22% del total de médicos en los centros, con características similares a sus compañeros. El síndrome de burnout fue del 12,5% en 2019, subió al 29,3% en 2021 y bajó al 15% en 2023. El agotamiento emocional fue la subescala más afectada, salvo en 2021, donde predominó la despersonalización (58,5%). El burnout no varió significativamente por género, edad, tener hijos o antigüedad. En 2023, la resiliencia media fue de 31,3 puntos sobre 40 (nivel moderado). Fue mayor en personas de más edad y menor en quienes padecían burnout. Los médicos registraron 22. 488 visitas con 30. 328 motivos de consulta en 753 jornadas. El promedio de visitas por jornada pasó de 28,9 en 2019 a 31,5 en 2023. También aumentaron los motivos de consulta por jornada. La proactividad médica subió: los motivos generados por el médico aumentaron del 11,5% en 2019 al 19,2% en 2021. La presencialidad bajó del 67,5% en 2019 al 27,8% en 2021, subiendo luego al 50% en 2023. Las llamadas telefónicas aumentaron durante la pandemia y luego disminuyeron. La adecuación de los motivos de consulta fue alta (80-90%), siendo los administrativos los menos adecuados. Más del 90% de los casos se resolvieron en Atención Primaria. Un tercio de las visitas se consideraron complejas, especialmente las presenciales, domiciliarias y con componente psicosocial. La complejidad fue mayor en 2021 y menor en 2023. La complejidad aumentaba con el número de motivos en una visita. El 23% de las visitas fueron irrelevantes y sólo el 5,9% imprescindibles. Las visitas domiciliarias fueron las más relevantes; las eConsultas, las menos. Las mujeres y los médicos jóvenes tendieron a valorar más la relevancia de las visitas. Conclusiones La pandemia transformó la actividad de los médicos de familia del Maresme, con más visitas, menos presencialidad, mayor complejidad asistencial y un incremento del burnout. A pesar de ello, los médicos continúan resolviendo la mayoría de los problemas planteados en la consulta. Una parte importante de las visitas tiene escaso valor clínico. Es necesario cuidar la salud del profesional y revisar la organización del trabajo, reduciendo la sobrecarga por tareas administrativas y consultas poco adecuadas. |
| Resumen: |
Objective: To analyze how the COVID-19 pandemic affected the work of family doctors in the Maresme region and nearby areas between 2019 and 2023, with special attention to the emotional state of professionals and their perception of care activity. This is a descriptive, cross-sectional, and multicenter study with a serial approach. A mixed logistic model was used to analyze the perception of complexity without considering patient characteristics. Since 2016, a network of sentinel doctors has been established in Maresme under the Family Medicine Observatory of Maresme (OMFaM), with voluntary, unpaid, and dynamic participation. To become a sentinel, it was necessary to be assigned to a Primary Care center with a clinical schedule. Doctors received specific training to standardize data collection. In 2019, 2021, and 2023, sentinel doctors collected data from a full week of care activity in May, including sociodemographic variables, type and number of visits, reasons for consultation, appropriateness, complexity, clinical relevance, breaks, delays, resolution, and perception of fatigue. Additionally, they completed the burnout questionnaire (MBI) weekly and, in 2023, also the CD-RISC-10 resilience test. A total of 91 sentinel doctors from 33 centers participated. The average age was 49. 4 years, with 82. 4% women. The average follow-up with patients was nearly 12 years, and professional seniority exceeded 18 years. In 2023, sentinel doctors were older and more experienced than in previous years. In 2021, they represented 22% of all doctors in the centers and had similar characteristics to their colleagues. The burnout rate was 12. 5% in 2019, rose to 29. 3% in 2021, and dropped to 15% in 2023. Emotional exhaustion was the most affected subscale, except in 2021, when depersonalization predominated (58. 5%). Burnout did not vary significantly by gender, age, having children, or seniority. In 2023, the average resilience score was 31. 3 out of 40 (moderate level). It was higher in older individuals and lower in those experiencing burnout. Doctors recorded 22,488 visits with 30,328 reasons for consultation across 753 workdays. The average number of visits per day increased from 28. 9 in 2019 to 31. 5 in 2023. The number of consultation reasons per day also increased. Medical proactivity rose: doctor-initiated reasons increased from 11. 5% in 2019 to 19. 2% in 2021. In-person visits dropped from 67. 5% in 2019 to 27. 8% in 2021, then rose again to 50% in 2023. Phone calls increased during the pandemic and later decreased. The appropriateness of consultation reasons was high (80-90%), with administrative ones being the least appropriate. Over 90% of cases were resolved in Primary Care. One-third of visits were considered complex, especially in-person, home visits, and those with a psychosocial component. Complexity was higher in 2021 and lower in 2023. Complexity increased with the number of reasons in a single visit. About 23% of visits were deemed irrelevant, and only 5. 9% essential. Home visits were the most relevant; eConsultations, the least. Women and younger doctors tended to assess visits as more relevant. Conclusions The pandemic transformed the work of family doctors in the Maresme region, with more visits, less in-person care, greater care complexity, and an increase in burnout. Despite this, doctors continued to resolve most problems presented in consultations. A significant portion of visits had low clinical value. It is necessary to care for professionals' health and review work organization, reducing overload from administrative tasks and inappropriate consultations. |
| Resumen: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Colección: |
Programa de Doctorat en Medicina |
| Documento: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Materia: |
Metges de família ;
General Practitioners ;
Médicos de familia ;
Atenció Primària de Salut ;
Primary Health Care ;
Atención Primaria de Salud ;
Càrrega de feina ;
Workload ;
Carga de trabajo ;
Ciències de la Salut |
visitante ::
identificación
dir.
