| Data: |
2026 |
| Resum: |
La polirradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatoria crònica (CIDP) es caracteritza per una elevada heterogeneïtat clínica i respostes variables als tractaments immunomoduladors. Els biomarcadors clínics actuals tenen una utilitat limitada per monitoritzar la resposta terapèutica, de manera que el desenvolupament i validació de nous biomarcadors clínics, neurofisiològics i proteòmics podria facilitar l'avaluació objectiva de la millora després d'iniciar el tractament. La identificació i correcta caracterització d'aquests biomarcadors permetria una aplicació directa en la pràctica clínica, fomentant una medicina més personalitzada i de precisió, i el seu ús combinat proporcionaria un abordatge integral basat en els mecanismes fisiopatològics de la malaltia. L'objectiu d'aquest treball va ser identificar biomarcadors clínics, neurofisiològics i proteòmics que millorin la monitorització de la resposta terapèutica en la CIDP. Es van avaluar tres tipus d'eines: proves funcionals de marxa -Timed Up and Go Test (TUG), 10-Meter Walk Test (10MWT) i 30-Second Chair Stand (30SCS)-, potencials evocats somatosensorials (PESS) i nivells sèrics de neurofilaments de cadena lleugera (sNfL), amb l'objectiu de determinar-ne el valor per detectar la millora clínica després d'iniciar tractament immunomodulador. La tesi va incloure dos estudis prospectius unicèntrics (tests de marxa i sNfL) i un estudi retrospectiu unicèntric (PESS), amb pacients diagnosticats de CIDP o CIDP possible, avaluats abans i després d'iniciar tractament inmunomodulador. Es va analitzar la correlació entre la millora clínica objectiva i els diferents biomarcadors, així com la precisió de cada eina per monitoritzar la resposta terapèutica. En l'estudi de tests de marxa, 20 pacients van mostrar una millora significativa en els que responien clínicament: TUG (-4,8 s vs. +1,5 s; p=0,025), 10MWT (-2,6 s vs. +1,1 s; p=0,039) i 30SCS (+2,5 repeticions vs. -1 rep; p=0,002). Les corbes ROC van demostrar alta capacitat discriminativa per TUG (AUC 0,919) i 30SCS (AUC 0,961), establint punts de tall amb elevada sensibilitat i especificitat (TUG ≤1 s: 82,6% i 87,5%; 30SCS ≥1 rep: 78,3% i 100%). En l'estudi de PESS, 18 pacients van ser avaluats; el 94,4% presentava PESS patològics a l'inici. Entre els 17 que van millorar clínicament, 15 van mostrar millora en els PESS (88,2%), mentre que en els tres pacients sense millora clínica els PESS van empitjorar. Els canvis en els PESS es van associar significativament amb la millora clínica (p=0,009), amb sensibilitat del 88,2% i especificitat del 100%. En l'estudi de sNfL, 38 pacients van ser inclosos: 19 en teràpia d'inducció (CIDP-I) i 19 en tractament de manteniment (CIDP-M). Els nivells basals de sNfL eren més alts en CIDP-I (23,4 vs. 7,7 pg/mL; p=0,002) i van disminuir significativament després de cinc mesos de tractament (23,4 vs. 15,0 pg/mL; p=0,001). Dels 19 pacients CIDP-I, 16 van millorar clínicament i 15 d'ells van registrar reducció de sNfL, amb una disminució mitjana del 33,7% significativament major en els que van respondre (-9,1 pg/mL vs. +1,2 pg/mL; p=0,033). Es van observar correlacions significatives entre sNfL i escales clíniques (INCAT r=0,611; I-RODS r=-0,648; MRC-SS r=-0,556) i amb l'amplitud del CMAP tibial (r=-0,532; p=0,023). En conclusió, els tests TUG i 30SCS permeten monitoritzar de manera precisa la resposta clínica després d'iniciar tractament immunomodulador. Els PESS són sensibles al canvi clínic i constitueixen una eina neurofisiològica útil per al seguiment terapèutic. Els nivells de sNfL reflecteixen la gravetat clínica i el dany axonal, essent un biomarcador fiable de resposta al tractament. La combinació d'aquests biomarcadors afavoreix un abordatge individualitzat i més complet de la CIDP, amb aplicació clínica directa. |
| Resum: |
La polirradiculoneuropatía desmielinizante inflamatoria crónica (CIDP) se caracteriza por una elevada heterogeneidad clínica y respuestas variables a los tratamientos inmunomoduladores. Los biomarcadores clínicos actuales tienen una utilidad limitada para monitorizar la respuesta terapéutica, por lo que el desarrollo y validación de nuevos biomarcadores clínicos, neurofisiológicos y proteómicos podría facilitar la evaluación objetiva de la mejoría tras el inicio del tratamiento. La correcta identificación y caracterización de estos biomarcadores permitiría una aplicación directa en la práctica clínica, promoviendo una medicina más personalizada y de precisión, y su uso combinado ofrecería un abordaje integral basado en los mecanismos fisiopatológicos de la enfermedad. El objetivo de este trabajo fue identificar biomarcadores clínicos, neurofisiológicos y proteómicos que mejoren la monitorización de la respuesta terapéutica en la CIDP. Se evaluaron tres tipos de herramientas: pruebas funcionales de marcha -Timed Up and Go Test (TUG), 10-Meter Walk Test (10MWT) y 30-Second Chair Stand (30SCS)-, potenciales evocados somatosensoriales (PESS) y niveles séricos de neurofilamentos de cadena ligera (sNfL), con el fin de determinar su valor para detectar la mejoría clínica tras iniciar tratamiento inmunomodulador. La tesis incluyó dos estudios prospectivos unicéntricos (test de marcha y sNfL) y un estudio retrospectivo unicéntrico (PESS), con pacientes diagnosticados de CIDP o CIDP posible, evaluados antes y después de iniciar tratamiento. Se analizó la correlación entre la mejoría clínica objetiva y los distintos biomarcadores, así como la precisión de cada herramienta para monitorizar la respuesta terapéutica. En el estudio de test de marcha, 20 pacientes mostraron mejoría significativa en los pacientes con respuesta clínica: TUG (-4,8 s vs. +1,5 s; p=0,025), 10MWT (-2,6 s vs. +1,1 s; p=0,039) y 30SCS (+2,5 rep vs. -1 rep; p=0,002). Las curvas ROC demostraron alta capacidad discriminativa para TUG (AUC 0,919) y 30SCS (AUC 0,961), estableciendo puntos de corte con elevada sensibilidad y especificidad (TUG ≤1 s: 82,6% y 87,5%; 30SCS ≥1 rep: 78,3% y 100%). En el estudio de PESS, 18 pacientes fueron evaluados; el 94,4% presentaba PESS patológicos al inicio. Entre los 17 que mejoraron clínicamente, 15 mostraron mejoría en los PESS (88,2%), mientras que en los tres pacientes sin mejoría clínica los PESS empeoraron. Los cambios en PESS se asociaron significativamente con la mejoría clínica (p=0,009), con sensibilidad del 88,2% y especificidad del 100%. En el estudio de sNfL participaron 38 pacientes: 19 en terapia de inducción (CIDP-I) y 19 en tratamiento de mantenimiento (CIDP-M). Los niveles basales de sNfL fueron mayores en CIDP-I (23,4 vs. 7,7 pg/mL; p=0,002) y disminuyeron significativamente tras cinco meses de tratamiento (23,4 vs. 15,0 pg/mL; p=0,001). De los 19 pacientes CIDP-I, 16 mostraron mejoría clínica y 15 de ellos registraron reducción de sNfL, con una disminución media del 33,7% significativamente mayor en los respondedores (-9,1 pg/mL vs. +1,2 pg/mL; p=0,033). Se observaron correlaciones significativas entre sNfL y escalas clínicas (INCAT r=0,611; I-RODS r=-0,648; MRC-SS r=-0,556) y con la amplitud del CMAP tibial (r=-0,532; p=0,023). En conclusión, los test TUG y 30SCS permiten monitorizar de forma precisa la respuesta clínica tras el inicio del tratamiento inmunomodulador. Los PESS son sensibles al cambio clínico y constituyen una herramienta neurofisiológica útil para el seguimiento terapéutico. Los niveles de sNfL reflejan la gravedad clínica y el daño axonal, siendo un biomarcador fiable de respuesta al tratamiento. La combinación de estos biomarcadores favorece un abordaje individualizado y más completo de la CIDP, con potencial aplicación clínica directa. |
| Resum: |
Introduction: Chronic inflammatory demyelinating polyradiculoneuropathy (CIDP) is characterized by significant clinical heterogeneity, along with variable progression and responses to immunomodulatory treatments. Currently used clinical biomarkers have limited utility in monitoring therapeutic response. Therefore, developing and validating novel clinical, electrophysiological, and proteomic biomarkers may enable a more objective assessment of patient improvement after the initiation of immunomodulatory therapy. The identification and proper characterization of such biomarkers would have a direct application in clinical practice, promoting more personalized and precision-based medicine. Additionally, the combined use of different biomarkers would allow for a comprehensive approach to the disease, grounded in its underlying pathophysiological mechanisms. Objectives: The aim of this study is to identify clinical, neurophysiological, and proteomic biomarkers that can improve the monitoring of therapeutic response in CIDP. To this end, the utility of three types of tools was evaluated: - Functional gait tests - Timed Up and Go Test (TUG), 10-Meter Walk Test (10MWT), and 30-Second Chair Stand (30SCS); - Somatosensory evoked potentials (SSEPs); and - Serum neurofilament light chain (sNfL) levels. The ultimate goal is to determine their value as monitoring tools for clinical improvement after the initiation of immunomodulatory treatment. Methods: This thesis comprises two prospective single-center studies (gait tests and sNfL) and one retrospective single-center study (SSEPs). Patients with a diagnosis of definite or probable active CIDP were included and evaluated before and after starting immunomodulatory treatment. The correlation between objective clinical improvement and the proposed biomarkers was analyzed. Additionally, the accuracy of each tool to monitor clinical improvement after treatment initiation was assessed. Results: Gait Test Study: Twenty CIDP patients were included. Significant improvements were observed in patients with clinical response in TUG (-4. 8 seconds (s) vs. +1. 5 s; p=0. 025), 10MWT (-2. 6 s vs. +1. 1 s; p=0. 039), and 30SCS (+2. 5 repetitions (reps) vs. -1 rep; p=0. 002). ROC curve analysis demonstrated high discriminative capacity for TUG (AUC 0. 919; 95% CI 0. 804-1) and 30SCS (AUC 0. 961; 95% CI 0. 900-1). Cut-off points with high sensitivity and specificity were established to detect clinical improvement (TUG ≤1 s: 82. 6% and 87. 5%; 30SCS ≥1 rep: 78. 3% and 100%). SSEP Study: Eighteen CIDP patients were included; 94. 4% showed pathological SSEPs at baseline. Among the 17 who showed clinical improvement, 15 also demonstrated improvement in SSEPs (88. 2%). In the three patients without clinical improvement, SSEPs worsened. Statistical analysis showed a significant association between clinical improvement and SSEP changes (p=0. 009), with a sensitivity of 88. 2% and specificity of 100%. sNfL Study: Thirty-eight patients were included: 19 initiating induction therapy (CIDP-I) and 19 receiving maintenance therapy (CIDP-M). Baseline sNfL levels were higher in CIDP-I (23. 4 vs. 7. 7 pg/mL; p=0. 002). After five months of treatment, sNfL levels significantly decreased (23. 4 vs. 15. 0 pg/mL; p=0. 001). Of the 19 CIDP-I patients, 16 showed clinical improvement; 15 of these showed a reduction in sNfL levels. The average reduction was 33. 7%, and it was significantly greater in treatment responders (-9. 1 pg/mL vs. +1. 2 pg/mL; p=0. 033). A significant correlation was found between sNfL levels and various clinical scales in the CIDP-I group: INCAT (r=0. 611; p=0. 007), I-RODS (r=-0. 648; p=0. 004), and MRC-SS (r=-0. 556; p=0. 016), as well as with tibial CMAP amplitude (r=-0. 532; p=0. 023). Conclusion: In our cohort of CIDP patients, the TUG and 30SCS tests enable accurate monitoring of clinical response following initiation of immunomodulatory treatment. SSEPs are sensitive to clinical change and serve as a useful neurophysiological tool for therapeutic follow-up, especially in the absence of other electrophysiological markers. sNfL levels correlate with clinical severity and axonal damage, making them a reliable biomarker of treatment response. The combination of these biomarkers may support a more individualized and comprehensive approach to CIDP management. |
| Resum: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Medicina |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Neuropatia ;
Neuropathy ;
Neuropatía ;
PIDC ;
CIDP ;
Ciències de la Salut ;
616.8 |
visitant ::
identificació
