| Data: |
2026 |
| Resum: |
La disfàgia orofaríngia (DO) és una patologia amb alta prevalença. La videofluoroscòpia (VFS) és la tècnica diagnòstica considerada patró d'or per al seu estudi. La manometria d'alta resolució faringoesofàgica amb impedància (MARFE-I) ha esdevingut una tècnica fonamental per a la millor entesa de la fisiopatologia de les disfuncions de la faringe i de l'esfínter esofàgic superior (EES) en pacients amb DO. Ambdues tècniques es proposen com a complementàries per a un diagnòstic més precís, classificació en diferents grups en funció de la fisiopatologia i alteracions manomètriques i poder oferir un tractament específic. Aquesta tesi doctoral es compon de tres treballs: 1-Avaluació dels mecanismes d'alteració de l'obertura de l'EES mitjançant l'estudi dels signes videofluoroscòpics associats a l'alteració de la seguretat i eficàcia de la deglució i de la RMOF en diferents fenotips de pacients amb DO (diverticle de Zenker, barra aïllada del cricofaringi i obertura incompleta). Es va objectivar que el moment de la protecció de la via aèria (tancament del vestíbul laringi -LVC-) està preservat en pacients amb DZ associant-se a una baixa prevalença d'alteracions de la Seguretat, i que la prevalença d'alteracions de la seguretat de la deglució és molt més gran en el grup amb alteració en l'obertura de l'EES sense barra. Així, els diferents fenotips de pacient amb DO i alteració de l'obertura de l'EES tenen uns patrons videofluoroscòpics específics que cal utilitzar per desenvolupar tractaments més específics, encara que no permeten la caracterització completa de les fisiopatologies de les alteracions d'obertura de l'EES. 2-Revisió de la metodologia per a la realització i interpretació de la MARFE-I, proposar una classificació dels diferents patrons de disfunció de l'EES en funció de les alteracions manomètriques i la nostra experiència, i una proposta de tractament de manera individualitzada. Recomanem la UES-IRP i UES-Adm Max per a l'estudi dels fenòmens de relaxació i obertura de l'EES, la HIBP per al de la resistència al pas del bol a través de l'EES i la PhCI i PeakP per a l'estudi de les forces de contracció faríngies. La MARFE-I permet el diagnòstic i la classificació dels pacients amb DO d'acord amb les alteracions manomètriques en tres fenotips que defineixen els principals patrons de disfunció d'obertura de l'esfínter esofàgic superior permetent establir un tractament específic per a cada patró de disfunció. 3- Caracteritzar la fisiologia de la deglució en individus sans i la fisiopatologia de la DO associada a l'envelliment mitjançant VFS i MARFE-I i estudiar l'efecte de l'increment del volum, la viscositat i l'addició dels estimulants sensorials (TRPV1/TRPA1) al bol durant la deglució mitjançant MARFE-I. Els ancians amb DO presenten una durada total més gran de la RMOF, del temps de reconfiguració de la via respiratòria en digestiva (LVC) i una gran prevalença de signes VFS d'alteració de la seguretat i eficàcia. Pel que fa a la MARFE-I, s'aprecia disminució de la integral contràctil de la mesofaringe i velofaringe i un increment de la pressió de relaxació de l'EES (UES-IRP) en ancians amb DO. L'increment del volum del bol genera més canvis en la resposta deglutòria que l'increment de la viscositat. La mètrica que determina els fenòmens de relaxació i obertura de l'EES (UES-IRP i UES-Max Adm) és la més precisa per detectar els canvis relacionats amb la variació del bol. Els estimulants sensorials TRPA1/V1 provoquen un increment de la UES-Max Adm (obertura de l'EES) i de la UES-IRP (relaxació de l'EES) en voluntaris sans i ancians amb DO. |
| Resum: |
La disfagia orofaríngea (DO) es una patología con alta prevalencia. La videofluoroscopia (VFS) es la técnica diagnóstica considerada patrón de oro para su estudio. La manometría de alta resolución faringoesofágica con impedancia (MARFE-I) se ha convertido en una técnica fundamental para el mejor entendimiento de la fisiopatología de las disfunciones de la faringe y del esfínter esofágico superior (EES) en pacientes con DO. Ambas técnicas se proponen como complementarias para un diagnóstico más preciso, clasificación en diferentes grupos en función de la fisiopatología y alteraciones manométricas y poder ofrecer un tratamiento específico. Esta tesis doctoral se compone de tres trabajos: 1-Evaluación de los mecanismos de alteración de la apertura del EES mediante el estudio de los signos videofluoroscópicos asociados a la alteración de la seguridad y eficacia de la deglución y de la RMOF en diferentes fenotipos de pacientes con DO (divertículo de Zenker, barra aislada del cricofaríngeo y apertura incompleta del EES). Se objetivó que el momento de la protección de la vía aérea (cierre del vestíbulo laríngeo -LVC-) está preservado en pacientes con DZ asociándose a una baja prevalencia de alteraciones de la Seguridad, y que la prevalencia de alteraciones de la seguridad de la deglución es mucho mayor en el grupo con alteración en la apertura del EES sin barra, asociado a retraso en el tiempo de LVC. Así, los diferentes fenotipos de paciente con DO y alteración de la apertura del EES tienen unos patrones videofluoroscópicos específicos que deben usarse para desarrollar tratamientos más específicos aunque no permiten la caracterización completa de las fisiopatología de las alteraciones de apertura del EES. 2-Revisión de la metodología para la realización e interpretación de la MARFE-I, proponer una clasificación de los diferentes patrones de disfunción del EES en función de las alteraciones manométricas y nuestra experiencia, y una propuesta de tratamiento de forma individualizada. Recomendamos la UES-IRP y UES-Adm Max para el estudio de los fenómenos de relajación y apertura del EES, la HIBP para el de la resistencia al paso del bolo a través del EES y la PhCI y PeakP para el estudio de las fuerzas de contracción faríngeas. La MARFE-I permite el diagnóstico y clasificación de los pacientes con DO de acuerdo a las alteraciones manométricas en tres fenotipos que definen los principales patrones de disfunción de apertura del esfínter esofágico superior permitiendo establecer un tratamiento específico para cada patrón de disfunción. 3- Caracterizar la fisiología de la deglución en individuos sanos y la fisiopatología de la DO asociada al envejecimiento mediante VFS y MARFE-I y estudiar el efecto del incremento del volumen, la viscosidad y la adición de los estimulantes sensoriales (TRPV1/TRPA1) en el bolo durante la deglución mediante MARFE-I en sujetos sanos y en ancianos con DO. Los ancianos con DO presentan una mayor duración total de la RMOF, del tiempo de reconfiguración de la vía respiratoria en digestiva (LVC) y una gran prevalencia de signos VFS de alteración de la seguridad y eficacia. En cuanto a la MARFE-I, se aprecia disminución de la integral contráctil de la mesofaringe y velofaringe y un incremento de la presión de relajación del EES (UES-IRP) en ancianos con DO. El incremento del volumen del bolo genera más cambios en la respuesta deglutoria que el incremento de la viscosidad. La métrica que determina los fenómenos de relajación y apertura del EES (UES-IRP y UES-Max Adm) es la más precisa para detectar los cambios relacionados con la variación del bolo. Los estimulantes sensoriales TRPA1/V1 provocan un incremento de la UES-Max Adm (apertura del EES) y de la UES-IRP (relajación del EES) en voluntarios sanos y ancianos con DO. |
| Resum: |
Oropharyngeal dysphagia (OD) is a highly prevalent condition. Videofluoroscopy (VFS) is considered the gold standard diagnostic technique for its evaluation. High-resolution pharyngoesophageal manometry with impedance (HRM-I) has become a fundamental technique for a better understanding of the pathophysiology of pharyngeal and upper esophageal sphincter (UES) dysfunction in patients with OD. Both techniques are proposed as complementary for a more precise diagnosis, classification into different groups based on pathophysiology and manometric abnormalities, and the provision of targeted treatment. This doctoral thesis comprises three studies: 1- Evaluation of the mechanisms of impaired upper esophageal sphincter (UES) opening through the study of videofluoroscopic signs associated with impaired swallowing safety and efficacy, and impaired respiratory function in different phenotypes of patients with Zenker's diverticulum (Zenker's diverticulum, isolated cricopharyngeal bar, and incomplete UES opening). It was observed that the timing of airway protection (closure of the laryngeal vestibule -LVC-) is preserved in patients with Zenker's diverticulum, associated with a low prevalence of swallowing safety impairments, and that the prevalence of swallowing safety impairments is much higher in the group with impaired UES opening without a bar, associated with a delay in the timing of LVC. Thus, the different patient phenotypes with dysphagia and impaired upper esophageal sphincter (UES) opening have specific videofluoroscopic patterns that should be used to develop more targeted treatments, although they do not allow for a complete characterization of the pathophysiology of UES opening abnormalities. 2- Review of the methodology for performing and interpreting the HRM-I test, propose a classification of the different UES dysfunction patterns based on manometric abnormalities and our experience, and propose an individualized treatment plan. We recommend the UES-IRP and UES-Adm Max tests for studying UES relaxation and opening phenomena, the HIBP test for studying resistance to bolus passage through the UES, and the PhCI and PeakP tests for studying pharyngeal contraction forces. The HRM-I allows for the diagnosis and classification of patients with esophageal sphincter dysfunction (OSD) according to manometric alterations in three phenotypes that define the main patterns of upper esophageal sphincter opening dysfunction, enabling the establishment of a specific treatment for each dysfunction pattern. 3- To characterize the physiology of swallowing in healthy individuals and the pathophysiology of OD associated with aging using VFS and MARFE-I, and to study the effect of increased volume, viscosity, and the addition of sensory stimulants (TRPV1/TRPA1) to the bolus during swallowing using MARFE-I in healthy subjects and elderly individuals with OD. Elderly individuals with OD exhibit a longer total duration of upper esophageal sphincter opening (UES), a longer airway-to-digestive tract reconfiguration (LVC) time, and a high prevalence of VFS signs of impaired safety and efficacy. Regarding HRM-I, a decrease in the contractile integral of the mesopharynx and velopharynx and an increase in the upper esophageal sphincter (UES-IRP) relaxation pressure are observed in elderly individuals with dysphagia. Increased bolus volume generates more changes in the swallowing response than increased viscosity. The metric that determines the phenomena of UES relaxation and opening (UES-IRP and UES-Max Adm) is the most accurate for detecting changes related to bolus variation. The sensory stimulants TRPA1/V1 induce an increase in UES-Max Adm (UES opening) and UES-IRP (UES relaxation) in healthy volunteers and elderly individuals with dysphagia. |
| Resum: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Disfàgia orofaríngia ;
Oropahrygeal dysphagia ;
Disfagia orofaríngea ;
Ciències de la Salut |
visitant ::
identificació
dir.
