tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques)
| Títol variant: |
La naturalesa híbrida de la Global Gateway enfront de la Belt and Road Initiative |
| Títol variant: |
The hybrid nature of the Global Gateway versus the Belt and Road Initiative |
| Data: |
2026 |
| Resum: |
Aquest estudi analitza la naturalesa ontològica de la iniciativa Global Gateway (GG) de la Unió Europea en comparació amb la Belt and Road Initiative (BRI) xinesa, amb la finalitat de determinar la posició de la Unió com a actor global en infraestructures i desenvolupament. La recerca empra un enfocament comparatiu fonamentat en dues matrius d'indicadors qualitatius: una per a l'anàlisi ontològica de la GG, basada en set dimensions, i una altra per a la comparació amb la BRI mitjançant vuit dimensions analítiques amb els seus respectius indicadors. Els resultats revelen que la Global Gateway no constitueix una estratègia tradicional, sinó una "estratègia operativa" de naturalesa híbrida que reordena instruments preexistents sota una narrativa comuna, elevant la connectivitat a un lloc predominant dins de l'acció exterior europea. A diferència de la BRI, definida com una arquitectura de projecció estructural consolidada constitucionalment amb una alta capacitat d'organització centralitzada, la GG s'enfronta a límits per la seva fragmentació institucional i lentitud administrativa. Malgrat això, ambdues iniciatives coincideixen en l'interès geoeconòmic pel control de cadenes de valor i l'accés a matèries primeres crítiques. Es conclou que l'efectivitat de la Global Gateway es veu condicionada per la seva ambigüitat conceptual i la bretxa entre la retòrica normativa i la praxi estratègica, fet que requereix una transició cap a una identitat amb autonomia i propòsit internacional propi per competir eficaçment davant de potències rivals. |
| Resum: |
This study analyzes the ontological nature of the European Union's Global Gateway (GG) initiative in comparison with China's Belt and Road Initiative (BRI), with the aim of determining the Union's position as a global actor in infrastructure and development. The research employs a comparative approach based on two matrices of qualitative indicators: one for the ontological analysis of the GG, based on seven dimensions, and another for the comparison with the BRI through eight analytical dimensions with their respective indicators. The results reveal that the Global Gateway does not constitute a traditional strategy, but rather a hybrid "operational strategy" that reorganizes preexisting instruments under a common narrative, elevating connectivity to a prominent position within European foreign action. Unlike the BRI, defined as an architecture of structural projection constitutionally consolidated with a high capacity for centralized organization, the GG faces limitations due to its institutional fragmentation and administrative slowness. Despite this, both initiatives converge on a geoeconomic interest in controlling value chains and accessing critical raw materials. It is concluded that the effectiveness of the Global Gateway is constrained by its conceptual ambiguity and the gap between normative rhetoric and strategic praxis, requiring a transition toward an identity with autonomy and its own international purpose to compete effectively against rival powers. |
| Resum: |
Este estudio analiza la naturaleza ontológica de la iniciativa Global Gateway (GG) de la Unión Europea en comparación con la Belt and Road Initiative (BRI) china, con el fin de determinar la posición de la Unión como actor global en infraestructuras y desarrollo. La investigación emplea un enfoque comparativo fundamentado en dos matrices de indicadores cualitativos: una para el análisis ontológico de la GG, basada en siete dimensiones, y otra para la comparación con la BRI mediante ocho dimensiones analíticas con sus respectivos indicadores. Los resultados revelan que la Global Gateway no constituye una estrategia tradicional, sino una"estrategia operativa" de naturaleza híbrida que reordena instrumentos preexistentes bajo una narrativa común, elevando la conectividad a un puesto predominante dentro de la acción exterior europea. A diferencia de la BRI, definida como una arquitectura de proyección estructural consolidada constitucionalmente con alta capacidad de organización centralizada,la GG enfrenta límites por su fragmentación institucional y lentitud administrativa. A pesar de ello, ambas iniciativas coinciden en el interés geoeconómico por el control de cadenas de valor y el acceso a materias primas críticas. Se concluye que la efectividad de la Global Gateway se ve condicionada por su ambigüedad conceptual y la brecha entre la retórica normativa y la praxis estratégica, requiriendo una transición hacia una identidad con autonomía y propósito internacional propio para competir eficazmente ante potencias rivales. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Titulació: |
Integració Europea [4313791] |
| Pla d'estudis: |
Màster Universitari en Integració Europea [1164] |
| Document: |
Treball de fi de postgrau |
| Matèria: |
Global Gateway ;
Belt and Road Initiative ;
Connectivitat global ;
Estratègia operativa ;
Governança institucional ;
Interessos geoeconòmics ;
Global connectivity ;
Operational strategy ;
Institutional governance ;
Geoeconomic interests ;
Conectividad global ;
Estrategia operativa ;
Gobernanza institucional ;
Intereses geoeconómicos |
visitant ::
identificació
