1959- tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i de Dret Públic)
| Títol variant: |
Whistleblowers as agents of popular control : an analysis of Directive (EU) 2019/1937 and the ECtHR's case law from the perspective of republican political philosophy |
| Títol variant: |
Las personas alertadoras como agentes del control popular : un analisis de la Directiva (UE) 2019/1937 y la jurisprudencia del TEDH desde la filosofía política republicana |
| Data: |
2026 |
| Resum: |
En la darrera dècada, Europa ha consolidat un complex sistema legal per a la protecció de les persones alertadores (whistleblowers), articulat al voltant de la Directiva (UE) 2019/1937 i de jurisprudència clau. Tot i que la literatura acadèmica s'ha centrat principalment a descriure els aspectes tècnics o els orígens polítics d'aquest marc, aquest Treball de Fi de Màster pretén omplir un buit teòric avaluant críticament el sistema europeu de protecció des de la filosofia política republicana. A partir de les tesis de Philip Pettit sobre la llibertat com a no-dominació i el control popular, així com del concepte maquiavèl·lic de discòrdia cívica o tumult, s'analitza si l'ecosistema actual serveix com a eina eficaç de control ciutadà sobre les institucions. L'anàlisi conceptual i normatiu revela que el sistema europeu contribueix al control institucional de manera real però fragmentada. L'element que articula aquesta fragmentació és la definició i operativització de la noció d'«interès públic». Per una banda, es demostra que la Directiva 2019/1937 (i la seva transposició espanyola mitjançant la Llei 2/2023) opera sota la lògica de l'interès corporatiu de l'Estat, vinculant l'interès públic estrictament a la legalitat vigent i desincentivant la via de la revelació pública als mitjans. Per l'altra banda, la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en els casos Guja v. Moldàvia i Halet v. Luxemburg s'alinea amb l'interès de la comunitat, adoptant una concepció expansiva de l'interès públic que empara la divulgació de pràctiques legals però reprovables, generant així un «conflicte productiu» indispensable per a la salut democràtica. Es conclou que el futur del disseny institucional dependrà de l'ambició de les legislacions nacionals per superar aquesta bretxa, reconeixent l'alertador com un veritable agent del control popular i epígon de la ciutadania republicana. |
| Resum: |
Over the past decade, Europe has consolidated a complex legal system for the protection of whistleblowers, structured around Directive (EU) 2019/1937 and landmark case law. While academic literature has mainly focused on describing the technical aspects or political origins of this framework, this Master's Thesis aims to fill a theoretical gap by critically evaluating the European protection system through the lens of republican political philosophy. Drawing on Philip Pettit's theories of liberty as non-domination and popular control, as well as the Machiavellian concept of civic discord or tumult, this paper analyzes whether the current ecosystem serves as an effective tool for citizen control over public institutions. The conceptual and regulatory analysis reveals that the European system contributes to institutional control in a real but fragmented manner. The core element articulating this fragmentation is the definition and operationalization of the notion of "public interest". On the one hand, it is demonstrated that Directive (EU) 2019/1937 (and its Spanish transposition through Law 2/2023) operates under the logic of the State's corporate interest, strictly binding the public interest to compliance with the law and discouraging public disclosure to the media. On the other hand, the jurisprudence of the European Court of Human Rights (ECtHR) in the landmark cases Guja v. Moldova and Halet v. Luxembourg aligns with the community's interest by adopting an expansive conception of the public interest. This framework protects the disclosure of practices that, while legal, are reprehensible, thereby fostering a "productive conflict" indispensable for democratic health. The paper concludes that the future of institutional design will depend on the ambition of national legislations to bridge this gap, ultimately recognizing the whistleblower not merely as an administrative collaborator, but as a true agent of popular control and the epitome of republican citizenship. |
| Resum: |
En la última década, Europa ha consolidado un complejo ecosistema legal para la protección de las personas alertadoras (whistleblowers), articulado alrededor de la Directiva (UE) 2019/1937 y de jurisprudencia clave. A pesar de que la literatura académica se ha centrado principalmente en describir los aspectos técnicos o los orígenes políticos de este marco, este Trabajo de Fin de Máster pretende llenar un vacío teórico evaluando críticamente el sistema europeo de protección desde la filosofía política republicana. A partir de las tesis de Philip Pettit sobre la libertad como no dominación y el control popular, así como del concepto maquiavélico de discordia cívica o tumulto, se analiza si el ecosistema actual sirve como una herramienta eficaz de control ciudadano sobre las instituciones. El análisis conceptual y normativo revela que el sistema europeo contribuye al control institucional de manera real pero fragmentada. El elemento que articula esta fragmentación es la definición y operativización de la noción de «interés público». Por una parte, se demuestra que la Directiva 2019/1937 (y su transposición española mediante la Ley 2/2023) opera bajo la lógica del interés corporativo del Estado, vinculando el interés público estrictamente a la legalitas vigente y desincentivando la vía de la revelación pública a los medios. Por otra parte, la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos (TEDH) en los casos Guja v. Moldavia y Halet v. Luxemburgo se alinea con el interés de la comunidad, adoptando una concepción expansiva del interés público que ampara la divulgación de prácticas legales pero reprobables, generando así un «conflicto productivo» indispensable para la salud democrática. Se concluye que el futuro del diseño institucional dependerá de la ambición de las legislaciones nacionales para superar esta brecha, reconociendo al alertador como un verdadero agente del control popular y epígono de la ciudadanía republicana. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Català |
| Titulació: |
Integració Europea [4313791] |
| Pla d'estudis: |
Màster Universitari en Integració Europea [1164] |
| Document: |
Treball de fi de postgrau |
| Matèria: |
Alertadors ;
Interès públic ;
Corrupció ;
Control popular ;
Whistleblowers ;
Public interest ;
Corruption ;
Popular control ;
Alertadores ;
Interés público ;
Corrupción |
visitant ::
identificació
