| Fecha: |
2026 |
| Resumen: |
Introducció: La infecció associada a fractura (IAF) és una de les complicacions més temudes i desafiants en traumatologia. Afecta entre l'1 i el 3% de les fractures tancades, tot i que pot arribar al 15-30% en fractures obertes greus. Es tracta d'una infecció associada al biofilm, i l'agent etiològic més habitual és el S. aureus. Recentment, s'ha publicat un primer intent de consens per estandarditzar la definició d'IAF i el seu diagnòstic. Tanmateix, existeixen moltes incerteses sobre el tractament més adequat en aquest escenari. Objectiu: Investigar l'ús de la fixació externa circular (FEC) com a tractament definitiu de la infecció aguda associada a fractura tibial sense defecte ossi crític, i avaluar l'ús d'un clau endomedul·lar amb recobriment antibacterià per aportar estabilitat mecànica en el context de transport ossi mitjançant fixació externa després d'un defecte ossi massiu generat en una lesió tibial infectada. Disseny: La present tesi doctoral s'ha realitzat mitjançant compendi de publicacions. El primer treball és un estudi comparatiu retrospectiu. S'hi van incloure els pacients amb IAF aguda tibial tractada de manera definitiva mitjançant FEC entre 2015 i 2020. Es van comparar els resultats de dos sistemes de FEC (Ilizarov vs hexapodal). Les variables principals van ser la consolidació de la fractura i l'eradicació de la infecció. La variable secundària va ser la deformitat residual. El segon estudi és una sèrie de casos retrospectiva. Es van analitzar els pacients tractats entre 2017 i 2020 amb un clau intramedul·lar prefabricat recobert de gentamicina, utilitzat retrògradament per abordar complicacions mecàniques del transport ossi en casos de defectes ossis infectats de tíbia distal i aconseguir simultàniament l'artrodesi de turmell. La variable principal va ser la resolució de la complicació mecànica i el risc d'infecció. El tercer treball és un estudi comparatiu retrospectiu. S'hi van incloure tots els pacients amb defecte tibial després d'una IAF tractats entre 2021 i 2023 mitjançant transport ossi híbrid combinant FEC i un clau amb recobriment antibacterià basat en una aliatge metàl·lica amb efecte galvànic. Es va comparar amb un grup control de transport ossi amb FEC (TOFE). La variable principal va ser la taxa d'infecció o de complicacions relacionades amb el clau. La variable secundària va ser el temps de fixació externa (TFE) i l'índex de fixació externa (IFE). Resultats: El desbridament quirúrgic agressiu combinat amb l'ús de FEC definitiva va proporcionar un excel·lent control de la infecció (taxa d'eradicació: 100%) i consolidació (taxa d'unió: 100%) en 31 IAF tibials sense defecte ossi crític. El TFE va ser significativament menor en el grup Ilizarov, mentre que la qualitat del cal callós ossi va ser superior en el grup hexàpode. La deformitat residual postoperatòria va ser significativament menor en el grup hexàpode, observant-se la major diferència en el pla coronal L'artrodesi de revisió de turmell utilitzant un clau retrògrad recobert d'antibiòtic va aconseguir resoldre la complicació mecànica del transport ossi en els cinc casos. Cap pacient va patir infecció després de la implantació del clau (seguiment mínim d'un any). Les tècniques de transport ossi híbrid (11 pacients EDTO i 8 TOSC) van presentar un TFE (927±1710 vs 279±99 vs 150±45 dies) i un IFE (77,5±38,7 vs 44,4±29,2 vs 25±10,7 dies/cm) significativament inferiors al transport clàssic TOFE (10 pacients). A més, el transport ossi híbrid no va incrementar el risc d'infecció ni d'altres complicacions. Conclusió: La FEC definitiva és útil per tractar fractures tibials infectades sense defecte ossi crític, permetent l'eradicació de la infecció i la consolidació òssia amb una baixa taxa de complicacions. En defectes ossis massius infectats, l'ús de claus intramedul·lars amb recobriment antibacterià aporta estabilitat mecànica durant el transport ossi, permet resoldre complicacions mecàniques i escurça la durada del tractament sense augmentar el risc infecciós. |
| Resumen: |
Introducción: La infección asociada a fractura (IAF) es una de las complicaciones más temidas y desafiantes en traumatología. Afecta al 1-3% de las fracturas cerradas, aunque puede alcanzar el 15-30% en fracturas abiertas severas. Es una infección asociada a biofilm, y el agente etiológico más habitual es el S. aureus. Recientemente, se ha publicado un primer intento de consenso para estandarizar la definición de IAF y su diagnóstico. Sin embargo, existen muchas incertidumbres sobre el tratamiento más adecuado en este escenario. Objetivo: Investigar el uso de la fijación externa circular (FEC) como tratamiento definitivo de la infección aguda asociada a fractura tibial sin defecto óseo crítico y evaluar el uso de un clavo endomedular con recubrimiento antibacteriano para aportar estabilidad mecánica en el contexto de transporte óseo mediante fijación externa tras un defecto óseo masivo generado en una lesión tibial infectada. Diseño: La presente tesis doctoral se ha realizado mediante compendio de publicaciones. El primer trabajo es un estudio comparativo retrospectivo. Se incluyeron los pacientes con IAF aguda tibial tratada de forma definitiva mediante FEC entre 2015-2020. Se compararon los resultados de dos sistemas de FEC (Ilizarov vs hexapodal). Las variables principales fueron la consolidación de la fractura y la erradicación de la infección. La variable secundaria fue la deformidad residual. El segundo estudio es una serie de casos retrospectiva. Se analizaron los pacientes tratados entre 2017-2020 con un clavo intramedular prefabricado recubierto de gentamicina, utilizado retrógradamente para abordar complicaciones mecánicas del transporte óseo en casos de defectos óseos infectados de tibia distal y lograr simultáneamente la artrodesis de tobillo. La variable principal fue la resolución de la complicación mecánica y el riesgo de infección. El tercer trabajo es un estudio comparativo retrospectivo. Se incluyeron todos los pacientes con defecto tibial tras IAF tratados entre 2021-2023 mediante transporte óseo híbrido combinando FEC y un clavo con recubrimiento antibacteriano basado en una aleación metálica con efecto galvánico. Se comparó con un grupo control de transporte óseo con FEC (TOFE). La variable principal fue la tasa de infección o complicaciones relacionadas con el clavo. La variable secundaria fue el tiempo de fijación externa (TFE) e índice de fijación externa (IFE). Resultados: El desbridamiento quirúrgico agresivo combinado con el uso de FEC definitiva proporcionaron un excelente control de la infección (tasa de erradicación: 100%) y consolidación (tasa de unión: 100%) en 31 IAF tibiales sin defecto óseo crítico. El TFE fue significativamente menor en el grupo Ilizarov, mientras que la calidad del callo óseo fue superior en el grupo hexápodo. La deformidad residual postoperatoria fue significativamente menor en el grupo hexápodo, observando la mayor diferencia en el plano coronal. La artrodesis de revisión de tobillo utilizando un clavo retrógrado recubierto de antibiótico logró resolver la complicación mecánica del transporte óseo en los cinco casos. Ningún paciente sufrió infección tras la implantación del clavo (seguimiento mínimo de un año). Las técnicas de transporte óseo híbrido (11 pacientes EDTO y 8 TOSC) presentaron significativamente menor TFE (927±1710 vs 279±99 vs 150±45 días) e IFE (77. 5±38. 7 vs 44. 4±29. 2 vs 25±10. 7 días/cm) que el transporte clásico TOFE (10 pacientes). Además, el transporte óseo híbrido no incrementó el riesgo de infección ni de otras complicaciones. Conclusión: La FEC definitiva es útil para tratar fracturas tibiales infectadas sin defecto óseo crítico, permitiendo erradicación de la infección y consolidación ósea con baja tasa de complicaciones. En defectos óseos masivos infectados, el uso de clavos intramedulares con recubrimiento antibacteriano aporta estabilidad mecánica durante el transporte óseo, permite resolver complicaciones mecánicas y acorta la duración del tratamiento sin aumentar el riesgo infeccioso. |
| Resumen: |
Introduction: Fracture-related infection (FRI) is one of the most feared and challenging complications in traumatology. Its incidence is around 1-3% for closed fractures, but it can rise to 15-30% in severe open fractures. It is a biofilm-associated infection, most commonly caused by S. aureus. Rationale: Recently, an initial attempt of consensus has been published to standardize the definition and diagnosis of FRI. However, the most appropriate treatment in this scenario is far from being resolved. Objective: To investigate the use of circular external fixation (CEF) as a definitive treatment for acute tibial FRI without critical bone defect and to evaluate the use of antibacterial-coated intramedullary nails to provide mechanical stability in external fixation bone transport after a bone defect caused by an infected tibial injury. Design: This doctoral thesis follows the model of a compendium of publications. The first study is a retrospective comparative study. Patients with acute tibial FRI treated with definitive CEF between 2015-2020 were included. The results of two CEF systems (Ilizarov vs hexapodal) were compared. The primary variables were fracture consolidation and infection eradication. The secondary variable was residual deformity. The second study is as a retrospective case series. All patients treated between 2017-2020 with a prefabricated gentamicin-coated intramedullary nail used retrogradely to address mechanical complications of bone transport and simultaneously achieve ankle fusion in cases of infected bone defects in the distal tibia were analysed. The primary variable was the resolution of the mechanical complication and the risk of infection. The third study was a retrospective comparative study. All patients with a tibial defect after FRI managed between 2021-2023 with hybrid bone transport combining CEF and a tibial nail with an antibacterial-coating based on a metal alloy with a galvanic effect were included. They were compared with a matched control group of patients treated with CEF bone transport (EFBT). The primary variable was to compare the rate of deep infection and nail-related complications. The secondary variable was external fixation time (EFT) and external fixation index (EFI). Results: Aggressive surgical debridement combined with definitive CEF provided excellent infection control (100% eradication rate) and fracture consolidation (100% union rate) in 31 tibial FRIs without critical bone defect. The EFT was significantly shorter in the Ilizarov group, while the quality of the bone callus was better in the hexapod group. Postoperative residual deformity was significantly lower in the hexapod group, with the greatest difference observed in the coronal plane. Revision ankle fusion using a retrograde antibiotic-coated nail resolved the mechanical complications associated to bone transport in the five cases. No patient developed an infection following nail implantation (minimum follow-up of one year). After comparing 10 EFBT, 11 NABT and 8 BTON procedures, it was observed that hybrid bone transport techniques reduce EFT (927±1710 vs 279±99 vs 150±45 days) and EFI (77. 5±38. 7 vs 44. 4±29. 2 vs 25±10. 7 days/cm). Moreover, hybrid bone transport does not increase the risk of infection or other complications. Conclusion: Definitive CEF is useful for treating infected tibial fractures without critical bone defects, allowing infection eradication and bone consolidation with a low complication rate. In massive infected bone defects, the use of antibacterial-coated intramedullary nails provides mechanical stability during bone transport, helps resolve mechanical complications and shortens treatment duration without increasing infection risk. |
| Resumen: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Documento: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Materia: |
Infecció ;
Infection ;
Infección ;
Fractura ;
Fracture ;
Tíbia ;
Tibia ;
Ciències de la Salut |
visitante ::
identificación
dir.
