| Date: |
2026 |
| Abstract: |
Aquesta tesi, presentada com un compendi de quatre publicacions, s'emmarca en una perspectiva sociocultural i examina com els i les aprenents mobilitzen el seu repertori lingüístic tant en situacions comunicatives basades en tasques com en interaccions autèntiques en contextos plurilingües locals i translocals. El treball contribueix a la recerca sobre la interacció plurilingüe en tres àmbits principals: (a) la participació de l'alumnat com a motor per a l'aprenentatge de llengües, mostrant com la competència interaccional i plurilingüe es desenvolupa mitjançant la interrelació entre progressivitat i intersubjectivitat; (b) les tries de llengua, enteses com a procediments co-construïts i dinàmics a través dels quals s'estableixen i es transformen normes discursives segons els objectius comunicatius i els contextos dels participants; i (c) l'agentivitat, en les seves dimensions conductual, cognitiva i relacional, com a acció discursiva que configura els diferents escenaris d'aprenentatge. Les dades analitzades provenen d'una proposta de telecol·laboració a l'aula dissenyada i implementada per l'autora de la tesi en col·laboració amb dos docents de secundària d'anglès: un a Catalunya i l'altre a Grècia. El projecte va culminar amb una trobada presencial entre els dos grups d'alumnes, que va generar nombrosos episodis de comunicació autèntica en contextos i formats diversos. Aquestes interaccions constitueixen el corpus de la recerca. La tesi no se centra en el disseny del projecte, sinó en les interaccions que aquest va propiciar. En analitzar conjuntament la participació, les tries de llengua i l'agentivitat, tal com emergeixen en la parla en interacció, la tesi ofereix una visió integral de l'arquitectura interaccional de les pràctiques plurilingües de l'alumnat, avançant més enllà dels enfocaments que han tractat aquests aspectes de manera separada. Metodològicament, la recerca aplica l'enfocament CA-for-SLA (Anàlisi de la Conversa per a l'Adquisició de Segones Llengües) a dades plurilingües i digitalment mediades, combinant perspectives microanalítiques i etnogràfiques. Des d'una òptica pedagògica, defensa la importància de reconèixer les pràctiques plurilingües com a bastides per a la comunicació, d'enllaçar els espais d'aprenentatge formals i informals, i de dissenyar tasques alineades amb les formes de comunicació quotidiana del jovent per afavorir la participació i l'autonomia. Cada publicació analitza la interacció en un escenari diferent i des de marcs teòrics específics, però totes comparteixen una visió complementària que contribueix a una comprensió global de la interacció en contextos d'aprenentatge diversos. Aquests escenaris es caracteritzen per una deslocalització espacial i temporal respecte a les interaccions convencionals d'aula. La Publicació 1 analitza interaccions presencials entre iguals i mostra com l'alumnat negocia significats en anglès com a llengua franca mitjançant l'ús estratègic de recursos plurilingües i multimodals. La Publicació 1b examina converses a Instagram, on l'agentivitat es manifesta a través de la selecció de temes, la col·laboració, el canvi de codi i l'ús de recursos multimodals, mostrant com els entorns digitals informals poden esdevenir espais d'aprenentatge. La Publicació 2 analitza un grup de WhatsApp per a la coordinació de tasques, inicialment conduït en anglès pel professorat i posteriorment transformat en un entorn híbrid on les pràctiques plurilingües es van normalitzar. Finalment, la Publicació 3 estudia tasques virtuals i presencials, mostrant com els i les aprenents equilibren el progrés de la tasca amb la comprensió mútua i despleguen l'agència en la gestió dels torns de parla, la reparació de malentesos i la participació inclusiva. En conjunt, aquesta anàlisi integrada demostra com les pràctiques plurilingües i multimodals, l'agentivitat i el treball col·laboratiu actuen com a mecanismes que afavoreixen el desenvolupament de la llengua meta i ofereixen alhora orientacions valuoses per al professorat sobre com fomentar l'aprenentatge en contextos diversos i interconnectats. |
| Abstract: |
Esta tesis, presentada como un compendio de cuatro publicaciones, adopta una perspectiva sociocultural y analiza cómo los y las aprendices movilizan su repertorio lingüístico tanto en situaciones comunicativas basadas en tareas como en interacciones auténticas en contextos plurilingües locales y translocales. El trabajo contribuye a la investigación sobre la interacción plurilingüe en tres ámbitos principales: (a) la participación del alumnado como motor para el aprendizaje de lenguas, mostrando cómo la competencia interaccional y plurilingüe se desarrolla en la interrelación entre progresividad e intersubjetividad; (b) las elecciones lingüísticas, entendidas como procedimientos co-construidos y dinámicos mediante los cuales se establecen y transforman normas discursivas según los objetivos comunicativos y los contextos; y (c) la agencia, en sus dimensiones conductuales, cognitivas y relacionales, como acción discursiva que configura los distintos escenarios de aprendizaje. Los datos analizados proceden de una propuesta de telecolaboración en el aula diseñada e implementada por la autora en colaboración con dos docentes de inglés de secundaria, uno en Cataluña y otra en Grecia. El proyecto culminó con un encuentro presencial entre ambos grupos de estudiantes, generando múltiples episodios de comunicación auténtica en diferentes contextos y formatos. Estas interacciones constituyen el corpus de la tesis. Más que centrarse en el diseño del proyecto o en la colaboración en sí, la investigación se enfoca en las interacciones que se produjeron. Al analizar conjuntamente la participación, las elecciones lingüísticas y la agencia, tal y como emergen en el habla en interacción, la tesis ofrece una visión integral de la arquitectura interaccional de las prácticas plurilingües del alumnado, avanzando más allá de los enfoques que tratan estos aspectos de forma aislada. Metodológicamente, se aplica el enfoque CA-for-SLA (Análisis de la Conversación para la Adquisición de Segundas Lenguas) a datos plurilingües y digitalmente mediados, combinando perspectivas microanalíticas y etnográficas. Desde una perspectiva pedagógica, se defiende la necesidad de reconocer las prácticas plurilingües como herramientas de andamiaje para la comunicación, de vincular los espacios de aprendizaje formales e informales y de diseñar tareas coherentes con las formas de comunicación cotidianas de la juventud, favoreciendo así la autonomía y la implicación significativa del alumnado. Cada publicación aborda la interacción en un escenario diferente y desde marcos teóricos específicos, pero todas se complementan para ofrecer una comprensión global de cómo se desarrolla la interacción en diversos contextos de aprendizaje. Estos escenarios se caracterizan por su deslocalización espacial y temporal respecto a las interacciones tradicionales de aula. La Publicación 1 analiza interacciones presenciales entre iguales y muestra cómo los aprendices negocian significados en inglés como lengua franca mediante el uso estratégico de recursos plurilingües y multimodales. La Publicación 1b examina conversaciones en Instagram, donde la agencia se manifiesta en la selección de temas, la colaboración, el cambio de código y el uso de recursos multimodales, evidenciando el potencial de los entornos digitales informales como espacios de aprendizaje. La Publicación 2 estudia un grupo de WhatsApp para la coordinación de tareas, que pasó de estar dirigido en inglés por el profesorado a convertirse en un entorno híbrido donde las prácticas plurilingües se normalizaron. Finalmente, la Publicación 3 analiza tareas virtuales y presenciales, mostrando cómo los aprendices equilibran la progresividad de la tarea con la comprensión mutua y despliegan su agencia en la gestión de los turnos de habla, la reparación de malentendidos y la participación inclusiva. En conjunto, la tesis demuestra cómo las prácticas plurilingües y multimodales, la agencia y el andamiaje colaborativo actúan como mecanismos que impulsan el desarrollo de la lengua meta y proporcionan orientaciones pedagógicas valiosas para promover el aprendizaje en contextos educativos diversos. |
| Abstract: |
This doctoral thesis, presented as a compendium of four publications, adopts a sociocultural perspective to examine how learners mobilise their linguistic repertoires in both task-based and authentic communicative contexts within local and translocal plurilingual environments. It contributes to research on plurilingual interaction in three main areas: learners' participation, language choice, and agency. Specifically, it investigates (a) participation as a mechanism for language learning, showing how interactional and plurilingual competence evolve through the interplay of progressivity and intersubjectivity; (b) language choices as co-constructed and dynamic procedures through which discourse norms are established and reshaped according to participants' communicative purposes and contextual demands; and (c) agency, understood as a behavioural, cognitive, and relational construct that manifests discursively and influences the course of learning interactions. The data analysed in the four studies derive from a telecollaborative classroom project designed and implemented by the author in collaboration with two secondary school English teachers-one in Catalonia and the other in Greece. The project culminated in a face-to-face encounter between both student groups, generating authentic communicative episodes across diverse contexts and formats. These naturally occurring interactions constitute the corpus of the thesis. Rather than focusing on the design or logistics of the telecollaboration, the dissertation centres on the interactions that emerged from it. By jointly analysing participation, language choice, and agency as they unfold in talk-in-interaction, the thesis provides a comprehensive view of the interactional architecture of plurilingual communication, extending beyond studies that address these dimensions in isolation. Methodologically, the thesis applies Conversation Analysis for Second Language Acquisition (CA-for-SLA) to both plurilingual and digitally mediated data, combining micro-analytic and ethnographic perspectives. Pedagogically, it underscores the importance of recognising learners' plurilingual practices as valuable resources for meaning-making and communication, highlights the need to connect formal and informal learning spaces, and advocates for designing pedagogical tasks that align with learners' everyday communicative realities to promote autonomy and engagement. Each publication examines interaction within a distinct learning scenario and theoretical framework, yet all are conceptually interconnected, contributing to a holistic understanding of plurilingual interaction across contexts that extend beyond traditional classroom settings. Publication 1 explores face-to-face peer interactions, demonstrating how learners negotiate meaning in English as a lingua franca while strategically employing plurilingual and multimodal resources to sustain communication. It emphasises the central role of progressivity and intersubjectivity in fostering interactional and plurilingual competence. Publication 1B focuses on learner interactions in Instagram chats, analysing how agency is enacted through topic initiation, peer collaboration, code-switching, and multimodal expression. The findings reveal that informal digital environments, free from teacher mediation, can function as effective learning spaces that promote authentic engagement and relational cohesion. Publication 2 examines task coordination within a WhatsApp group initially led by teachers in English but gradually transformed into a hybrid communicative space. Learners' plurilingual practices became the norm, showing how participation frameworks shape linguistic choices and how digital, mobile-mediated communication contexts blur the boundaries between formal and informal learning. Publication 3 analyses both virtual and face-to-face task interactions, focusing on how learners manage task progression while maintaining mutual understanding. Here, agency is observed across behavioural, cognitive, and relational dimensions as students manage turn-taking, repair conversational breakdowns, and sustain inclusive participation. Collectively, these studies advance research on additional language acquisition by demonstrating how plurilingual and multimodal practices, learner agency, and collaborative scaffolding function as mechanisms that facilitate target language development. At the same time, they offer valuable pedagogical insights for teachers, highlighting the potential of diverse, hybrid learning scenarios to nurture autonomy, communicative competence, and meaningful participation. |
| Abstract: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Language: |
Anglès |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Subject: |
Parla-interactiva ;
Talk-in-interaction ;
Habla-en-interacción ;
Progressivitat ;
Progressivity ;
Progresividad ;
Intersubjectivitat ;
Intersubjectivity ;
Intersubjetividad ;
Ciències Socials |
guest ::
