| Date: |
2026 |
| Abstract: |
Introducció: L'obesitat representa un dels principals reptes sanitaris del segle XXI, amb una prevalença creixent a nivell global. La cirurgia bariàtrica és el tractament més eficaç a llarg termini, essent la gastrectomia vertical laparoscòpica (GVL) la tècnica bariàtrica més utilitzada arreu del món. La GVL, tot i estar considerada tradicionalment una tècnica restrictiva, indueix alteracions en les hormones implicades en la regulació de la gana i en el control glucèmic. Justificació científica: Persisteixen múltiples incògnites sobre l'impacte hormonal de la GVL i la seva relació amb la millora de comorbiditats associades a l'obesitat. A més, certs aspectes tècnics del procediment, com el calibre de la sonda orogàstrica utilitzada o l'extensió de la resecció antral, no estan plenament estandarditzats i podrien influir en els resultats metabòlics. L'avaluació integral de la resposta hormonal després de la GVL i l'anàlisi de com les variacions tècniques modulen aquesta resposta podrien aportar informació clau per optimitzar aquesta tècnica quirúrgica. Hipòtesi i objectius: Plantegem com a hipòtesi de treball que la mida de la tubulització gàstrica en la GVL produeix canvis significatius en els nivells de les principals hormones relacionades amb l'obesitat (grelina, leptina, GLP-1, GIP, insulina, glucagó i pèptid YY). L'objectiu principal fou avaluar la influència de la tubulització gàstrica en l'evolució hormonal després de la GVL. De manera secundària, analitzar l'evolució global de cadascuna d'aquestes hormones després de la GVL, tant a nivell basal com postprandial. Finalment, correlacionem els canvis hormonals descrits amb la pèrdua de pes i amb la resolució de la diabetis mellitus tipus 2 després d'aquest procediment. Disseny/Mètodes: Es va dissenyar un estudi clínic prospectiu, aleatoritzat, unicèntric i simple cec, aprovat pel comitè d'ètica institucional i registrat a Clinical Trials (NCT02144545). Es van incloure pacients amb obesitat mòrbida candidats a GVL entre gener de 2013 i octubre de 2018, amb un seguiment d'un any. Per al càlcul de la mida mostral, es va dissenyar un estudi pilot tenint en compte el volum del centre respecte a GVL i un llindar de significació estadística de 0,05. La mostra va ser assignada aleatòriament a quatre grups segons dos criteris tècnics: calibre de la sonda orogàstrica (33Fr vs 42Fr) i distància des del pílor a l'inici de la resecció antral (2 cm vs 5 cm). Es van realitzar determinacions hormonals plasmàtiques en dejú i postprandials, a nivell pre i postoperatori, així com dades antropomètriques per a l'evolució de la pèrdua ponderal i la resolució de la DM2. Resultats: La GVL va provocar una disminució en els nivells basals i postprandials de grelina i leptina, un increment postprandial de GLP-1, PYY i glucagó, i un pic postprandial més precoç i intens de GIP i insulina amb valors basals inferiors. La mida de la tubulització gàstrica va generar canvis puntuals en GLP-1, glucagó i PYY, sense confirmar una tendència global ni una clara associació amb els aspectes tècnics. La pèrdua de pes a curt termini després de la GVL va ser del 62% d'EPP, amb una correlació positiva entre aquesta pèrdua de pes i la disminució de leptina. La resolució global de la DM2 va ser del 45%. Els pacients amb DM2 i amb resolució d'aquesta malaltia després de la GVL van mostrar nivells superiors de glucagó, GLP-1 i GIP, i nivells inferiors d'insulina. Conclusions: La GVL modifica l'evolució de les principals hormones relacionades amb la regulació de la ingesta. La mida de la tubulització gàstrica influeix de manera puntual en la resposta hormonal postoperatòria. La leptina presenta una correlació positiva amb la pèrdua de pes després de la GVL. Els pacients amb DM2 presenten modificacions en els valors de GLP-1, GIP, insulina i glucagó. |
| Abstract: |
Introducción: La obesidad representa uno de los principales desafíos sanitarios del siglo XXI, con una prevalencia creciente a nivel global. La cirugía bariátrica es el tratamiento más eficaz a largo plazo, siendo la gastrectomía vertical laparoscópica (GVL) la técnica bariátrica más utilizada a nivel mundial. La GVL, a pesar de ser considerada tradicionalmente una técnica restrictiva, induce alteraciones en las hormonas implicadas en la regulación del apetito y en el control glucémico. Justificación científica: Persisten múltiples incógnitas sobre el impacto hormonal de la GVL y su relación con la mejora de comorbilidades asociadas a la obesidad. Además, ciertos aspectos técnicos del procedimiento, como el calibre de la sonda orogástrica utilizada o la extensión de la resección antral, no están plenamente estandarizados y podrían influir en los resultados metabólicos. La evaluación integral de la respuesta hormonal tras la GVL y el análisis de cómo las variaciones técnicas modulan dicha respuesta podrían aportar información clave para optimizar esta técnica quirúrgica. Hipótesis y objetivos: Planteamos como hipótesis de trabajo que el tamaño de la tubulización gástrica en la GVL produce cambios significativos en los niveles de las principales hormonas relacionadas con la obesidad (grelina, leptina, GLP-1, GIP, insulina, glucagón y péptido YY). El objetivo principal fue evaluar la influencia de la tubulización gástrica en la evolución hormonal tras la GVL. De forma secundaria, analizar la evolución global de cada una de estas hormonas tras GVL, tanto a nivel basal como postpandrial. Finalmente, correlacionamos los cambios hormonales descritos con la pérdida de peso y con la resolución de la Diabetes Mellitus tipo 2 tras este procedimiento. Diseño/Métodos: Se diseñó un estudio clínico prospectivo, aleatorizado, unicéntrico y simple ciego aprobado por el comité de ética institucional y registrado en Clinical Trials (NCT02144545). Se incluyeron pacientes con obesidad mórbida candidatos a GVL entre enero de 2013 y octubre de 2018, con un seguimiento a un año. Para el tamaño muestral, se diseñó un estudio piloto teniendo en cuenta el volumen del centro respecto a GVL y un umbral de significación estadística del 0. 05. La muestra fue asignada aleatoriamente a cuatro grupos según dos criterios técnicos: calibre de la sonda orogástrica (33Fr vs 42Fr) y distancia desde el píloro al inicio de resección antral (2cm vs 5cm). Se realizaron determinaciones hormonales plasmáticas en ayunas y postprandiales, a nivel pre y postoperatorio, así como datos antropométricos para la evolución de la pérdida ponderal y resolución de la DM2. Resultados: La GVL provocó una disminución en los niveles basales y postpandriales de grelina y leptina, un incremento postpandrial de GLP-1, PYY y glucagón, y un pico postpandrial más precoz e intenso de GIP e insulina con valores basales inferiores. El tamaño de la tubulización gástrica generó cambios puntuales en GLP-1, glucagón y PYY, sin confirmar una tendencia global ni una clara asociación con los aspectos técnicos. La pérdida de peso a corto plazo tras la GVL fue del 62% de EPP, con una correlación positiva entre esta pérdida de peso y la disminución de leptina. La resolución global de la DM2 fue del 45%. Los pacientes con DM2 y con resolución de dicha enfermedad tras la GVL mostraron niveles superiores de glucagón, GLP-1 y GIP, y niveles inferiores de insulina. Conclusiones: La GVL modifica la evolución de las principales hormonas relacionadas con la regulación de la ingesta. El tamaño de la tubulización gástrica influye de forma puntual en la respuesta hormonal postoperatoria. La leptina presenta una correlación positiva con la pérdida de peso tras la GVL. Los pacientes con DM2 presentan modificaciones en los valores de GLP-1, GIP, insulina y glucagón. Estos hallazgos sustentan la necesidad de estandarizar ciertos aspectos técnicos de la GVL. |
| Abstract: |
Background: Obesity represents one of the main health challenges of the 21st century, with a growing global prevalence. Bariatric surgery is the most effective long-term treatment, with laparoscopic sleeve gastrectomy (LSG) being the most widely performed bariatric technique worldwide. Although traditionally considered a restrictive procedure, LSG induces changes in hormones involved in appetite regulation and glycemic control. Scientific justification: Many uncertainties remain regarding the hormonal impact of LSG and its role in the improvement of obesity-related comorbidities. Moreover, several technical aspects of the procedure-such as the bougie size used and the extent of antral resection-are not yet fully standardized and may influence metabolic outcomes. A comprehensive evaluation of the hormonal response after LSG, and the analysis of how technical variations modulate this response, could provide key information to optimize the surgical technique. Hypothesis and aims: Our working hypothesis is that the size of the gastric sleeve in LSG does not produce significant changes in the levels of key obesity-related hormones (ghrelin, leptin, GLP-1, GIP, insulin, glucagon, and peptide YY). The primary objective of this study was to evaluate the influence of gastric sleeve size on the hormonal evolution after LSG. Secondarily, we aimed to analyze the overall evolution of each hormone following LSG, including their response to food intake. Finally, we assessed the correlation between the observed hormonal changes and weight loss, as well as the resolution of type 2 diabetes mellitus (T2DM) after the procedure. Methods/design: We designed a prospective, randomized, single-center, single-blind clinical study approved by the institutional ethics committee and registered in ClinicalTrials. gov (NCT02144545). Patients with morbid obesity who were candidates for LSG were included between January 2013 and October 2018, with one-year follow-up. Since the study did not focus on a specific pathology, but rather on hormonal variations, a pilot study design was conducted to estimate simple size, considering the center's surgical volume and a statistical significance threshold of 0. 05. Patients were randomly assigned to one of four groups according to two technical variables: bougie size (33Fr vs. 42Fr) and distance from the pylorus to the start of antral resection (2 cm vs. 5 cm). Plasma hormone levels were measured in fasting and postprandial states, both pre- and postoperatively, along with anthropometric data to track weight loss and T2DM resolution. Results: LSG resulted in a significant reduction in both fasting and postprandial levels of ghrelin and leptin, a significant postprandial increase in GLP-1, PYY, and glucagon, and an earlier and more intense postprandial peak of GIP and insulin with lower baseline values. These findings suggest effects beyond simple gastric restriction. Variations in gastric sleeve size induced discrete changes in GLP-1, glucagon, and PYY, without a consistent trend or clear association with technical factors. Short-term excess weight loss was 62% following LSG, with a positive correlation between weight loss and leptin reduction. Complete remission of type 2 diabetes mellitus (T2DM) was achieved in 45% of patients. Those with T2DM resolution exhibited higher postprandial levels of glucagon, GLP-1, and GIP, and lower insulin concentrations. Conclusion: LSG induces significant changes in the main hormones involved in appetite regulation. The size of the gastric sleeve appears to influence certain hormonal responses, no uniform pattern was identified. Leptin reduction correlates positively with postoperative weight loss. T2DM patients exhibit modifications in GLP-1, GIP, insulin, and glucagon levels. These findings support the need to standardize certain technical aspects of SG to optimize its metabolic and weight-loss benefits. |
| Abstract: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Language: |
Castellà |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Subject: |
Gastrectomia ;
Gastrectomy ;
Gastrectomía ;
Hormones ;
Hormons ;
Hormonas ;
Ciències de la Salut |
guest ::
dir.
