| Data: |
2026 |
| Resum: |
Introducció: La cirurgia de rescat en el carcinoma escamós de cap i coll (CECC) recidivat constitueix la principal opció terapèutica amb intenció curativa, tot i que s'associa a una elevada morbiditat i a resultats oncològics variables. En els darrers anys s'han desenvolupat diverses escales pronòstiques preoperatòries amb l'objectiu d'optimitzar la selecció de candidats i estimar el resultat oncològic de la cirurgia; no obstant això, la seva aplicabilitat clínica no està plenament establerta. Després de la intervenció, determinats factors anatomopatològics han demostrat un impacte pronòstic rellevant, si bé la seva integració en models específics que millorin o complementin l'estratificació del risc més enllà del sistema rpTNM continua sent objecte d'estudi. Objectius: Avaluar la capacitat predictiva de les escales pronòstiques preoperatòries existents en la cirurgia de rescat del CECC recidivat, analitzar els factors preoperatoris associats al resultat oncològic i desenvolupar un nou model pronòstic preoperatori. Així mateix, valorar l'impacte dels factors anatomopatològics postoperatoris i integrar-los en un model específic que millori l'estratificació del risc respecte al sistema rpTNM (8a edició). Material i mètodes: Estudi retrospectiu basat en una base de dades prospectiva institucional de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona). Es van incloure 669 pacients amb carcinoma escamós de cavitat oral, orofaringe, hipofaringe o laringe, tractats entre 1985 i 2020, que van presentar recidiva local i/o regional i van ser sotmesos a cirurgia de rescat amb intenció radical. Es van analitzar variables clíniques preoperatòries i factors anatomopatològics postoperatoris. Es va realitzar una avaluació externa de les escales pronòstiques preoperatòries existents (Tan, Hamoir i Lupato). Mitjançant anàlisi de partició recursiva es va desenvolupar una nova classificació preoperatòria (HSP), i posteriorment es van integrar factors anatomopatològics rellevants en un model postoperatori (AP-HSP). Es va comparar la capacitat discriminativa dels diferents models. Resultats: Les escales preoperatòries de Tan, Hamoir i Lupato van discriminar grups amb diferències significatives de supervivència, donant suport a la seva utilitat com a eines orientatives en l'avaluació preoperatòria. L'anàlisi va identificar com a factors preoperatoris associats al pronòstic la localització glòtica enfront de l'extraglòtica, l'estadi clínic T inicial i el patró de recidiva locoregional, a partir dels quals es va desenvolupar la classificació HSP, que va mostrar una major capacitat discriminativa en comparació amb les escales prèvies. Entre els factors anatomopatològics postoperatoris, l'estat dels marges quirúrgics, l'extensió tumoral rpT/rpN i la presència de ruptura capsular es van associar amb la supervivència. La integració jeràrquica d'aquests paràmetres en la classificació AP-HSP va permetre una estratificació pronòstica més precisa que el sistema rpTNM (8a edició) en la nostra cohort, especialment en els estadis avançats. Conclusions: Les escales pronòstiques preoperatòries existents permeten estratificar el risc en una mostra àmplia de pacients amb CECC recidivat tractats mitjançant cirurgia de rescat. La classificació HSP, basada en factors preoperatoris clínicament accessibles, millora la capacitat de discriminació pronòstica. La incorporació estructurada de variables anatomopatològiques en la classificació AP-HSP permet una estratificació més precisa que el sistema rpTNM (8a edició) en el nostre estudi. En conjunt, HSP i AP-HSP es proposen com a eines complementàries per optimitzar la selecció de candidats, orientar el tractament adjuvant i planificar el seguiment clínic. |
| Resum: |
Introducción: La cirugía de rescate en el carcinoma escamoso de cabeza y cuello (CECC) recidivado constituye la principal opción terapéutica con intención curativa, aunque se asocia a una elevada morbilidad y a resultados oncológicos variables. En los últimos años se han desarrollado diversas escalas pronósticas preoperatorias con el objetivo de optimizar la selección de candidatos y estimar el resultado oncológico de la cirugía; sin embargo, su aplicabilidad clínica no está plenamente establecida. Tras la intervención, determinados factores anatomopatológicos han demostrado un impacto pronóstico relevante, si bien su integración en modelos específicos que mejoren o complementen la estratificación del riesgo más allá del sistema rpTNM continúa siendo objeto de estudio. Objetivos: Evaluar la capacidad predictiva de las escalas pronósticas preoperatorias existentes en la cirugía de rescate del CECC recidivado, analizar los factores preoperatorios asociados al resultado oncológico y desarrollar un nuevo modelo pronóstico preoperatorio. Asimismo, valorar el impacto de los factores anatomopatológicos postoperatorios e integrarlos en un modelo específico que mejore la estratificación del riesgo respecto al sistema rpTNM (8. a edición). Material y métodos: Estudio retrospectivo basado en una base de datos prospectiva institucional del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona). Se incluyeron 669 pacientes con carcinoma escamoso de cavidad oral, orofaringe, hipofaringe o laringe, tratados entre 1985 y 2020, que presentaron recidiva local y/o regional y fueron sometidos a cirugía de rescate con intención radical. Se analizaron variables clínicas preoperatorias y factores anatomopatológicos postoperatorios. Se realizó una evaluación externa de las escalas pronósticas preoperatorias existentes (Tan, Hamoir y Lupato). Mediante análisis de partición recursiva se desarrolló una nueva clasificación preoperatoria (HSP), y posteriormente se integraron factores anatomopatológicos relevantes en un modelo postoperatorio (AP-HSP). Se comparó la capacidad discriminativa de los distintos modelos. Resultados: Las escalas preoperatorias de Tan, Hamoir y Lupato discriminaron grupos con diferencias significativas de supervivencia, apoyando su utilidad como herramientas orientativas en la evaluación preoperatoria. El análisis identificó como factores preoperatorios asociados al pronóstico la localización glótica frente a extraglótica, el estadio clínico T inicial y el patrón de recidiva locorregional, a partir de los cuales se desarrolló la clasificación HSP, que mostró una mayor capacidad discriminativa en comparación con las escalas previas. Entre los factores anatomopatológicos postoperatorios, el estado de los márgenes quirúrgicos, la extensión tumoral rpT/rpN y la presencia de ruptura capsular se asociaron con la supervivencia. La integración jerárquica de estos parámetros en la clasificación AP-HSP permitió una estratificación pronóstica más precisa que el sistema rpTNM (8. a edición) en nuestra cohorte, especialmente en los estadios avanzados. Conclusiones: Las escalas pronósticas preoperatorias existentes permiten estratificar el riesgo en una muestra amplia de pacientes con CECC recidivado tratados mediante cirugía de rescate. La clasificación HSP, basada en factores preoperatorios clínicamente accesibles, mejora la capacidad de discriminación pronóstica. La incorporación estructurada de variables anatomopatológicas en la clasificación AP-HSP permite una estratificación más precisa que el sistema rpTNM (8. a edición) en nuestro estudio. En conjunto, HSP y AP-HSP se proponen como herramientas complementarias para optimizar la selección de candidatos, orientar el tratamiento adyuvante y planificar el seguimiento clínico. |
| Resum: |
Introduction: Salvage surgery for recurrent head and neck squamous cell carcinoma (HNSCC) remains the main therapeutic option with curative intent, although it is associated with substantial morbidity and variable oncological outcomes. In recent years, several preoperative prognostic scoring systems have been developed to optimize patient selection and estimate oncological outcomes of the surgery; however, their clinical applicability has not yet been fully established. Following surgery, certain pathological factors have demonstrated significant prognostic impact, although their integration into specific models that improve or complement risk stratification beyond the current rpTNM system remains under investigation. Objectives: To evaluate the predictive performance of existing preoperative prognostic scales in salvage surgery for recurrent HNSCC, to analyze preoperative factors associated with oncological outcomes, and to develop a new preoperative prognostic model. Additionally, to assess the prognostic impact of postoperative pathological factors and integrate them into a specific model aimed at improving risk stratification compared with the rpTNM system (8th edition). Materials and Methods: A retrospective study based on a prospective institutional database from Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) was conducted. A total of 669 patients with squamous cell carcinoma of the oral cavity, oropharynx, hypopharynx, or larynx treated between 1985 and 2020 who developed local and/or regional recurrence and underwent salvage surgery with curative intent were included. Preoperative clinical variables and postoperative pathological factors were analyzed. An external evaluation of existing preoperative prognostic scales (Tan, Hamoir, and Lupato) was performed. Recursive partitioning analysis was used to develop a new preoperative classification (HSP), and relevant pathological factors were subsequently integrated into a postoperative model (AP-HSP). The discriminative performance of the different models was comparatively assessed. Results: The preoperative scales proposed by Tan, Hamoir, and Lupato were able to discriminate groups with significant differences in survival, supporting their usefulness as preoperative stratification tools. The analysis identified glottic versus extraglottic location, initial clinical T stage, and pattern of locoregional recurrence as preoperative factors associated with prognosis. Based on these variables, the HSP classification was developed and demonstrated greater discriminative ability compared with previously published scales. Among postoperative pathological factors, surgical margin status, advanced rpT/rpN stage, and the presence of extracapsular spread were significantly associated with survival. The hierarchical integration of these parameters into the AP-HSP classification achieved more precise prognostic stratification than the rpTNM system (8th edition), particularly in advanced stages. Conclusions: Existing preoperative prognostic scales allow risk stratification in a large cohort of patients with recurrent HNSCC treated with salvage surgery. The HSP classification, based on clinically accessible preoperative factors, improves prognostic discrimination. The structured incorporation of pathological variables into the AP-HSP classification provides more precise risk stratification than the rpTNM system (8th edition). Together, HSP and AP-HSP are proposed as complementary tools to optimize candidate selection, guide adjuvant treatment decisions, and support follow-up planning in recurrent HNSCC. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Cap i Coll ;
Head and neck ;
Cabeza y cuello ;
Ciències de la Salut |
visitant ::
identificació
dir.
