| Date: |
1988 |
| Abstract: |
La géographie contemporaine manifeste un intérêt três limité pour l'étude régionale du monde. Cette attitude, qualifiée souvent de myope, peut devenir dangereuse pour notre discipline parce qu'elle implique de renoncer a l'engagement vis i vis d'une société qui attend du géographe une réponse aux questions qu'elle se pose sur notre planète et ses problemes. Une des causes du manque d'ouvrages de géographie universelle pourrait étre la crise de la géographie régionale qui est arrivée à une voie sans issue et a été incapable d'expliquer un monde en pleine mutation. Mais aujourd'hui nous pouvons possiblement envisager une nouvelle géographie régionale du monde qui prenne en considération tout ce que nous avons apris dans les dernieres trente années. Les géographes avons apris d'autres scientifiques sociaux à considérer l'espace dans ses rapports avec l'économie et la société, nous avons incorporé la préoccupation pour la dualité développement-sous-développement en tant qu'élément différenciateur a échelle mondiale, nous avons apris a penser le monde en termes de globalité et de systeme d'interrélations. Les courants radicaux y ont apporté une préoccupation pour l'espace considéré comme une construction sociale et un intér&t pour l'étude des agents impliqués dans les procbs de production de l'espace, parmi l'esquels l'organisation du pouvoir aurait un rôle primordial. Mais nous avons aussi apris a utiliser des techniques quantitatives, nous avons amélioré les techniques d'expression cartographique et nous avons apris a interpréter le rôle du milieu depuis des perspectives nouvelles. En définitive la géographie contemporaine dispose d'instruments qui lui permettent d'analyser et d'expliquer mieux la complexité du monde. Cette tâche est vitale pour notre discipline si nous voulons que la géographie serve à ce que nos concitoyens aprennent à connaître et comprendre la diversité de la planete ou nous vivons. |
| Abstract: |
Present-day geography shows very limited interest in the regional study of the world. This attitude, often defined as short-sighted, may prove dangerous for our discipline as it implies renouncing an obligation to society, a society which expects the geographer to answer questions asked about our planet and its problems. One of the causes of the lack of universal geographies could well be the crisis which regional geography suffered, by getting into a deadend and being unable to explain the fast changing world. However, one could possibly now confront the task of writing a new regional geography of the world, by incorporating all that has been learnt over the last thirty years. We geographers have learnt from other social scientists to consider space in relation to economy and society; we have added a preoccupation with the development-underdevelopment dichotomy as a differentiation at world scale; and we have learnt to view the world from a global perspective and from the point of view of a system of interrelations. Radical thinking has introduced the analysis of space as a social product and an interest in the study of the agents of spatial production, among which power structure plays a significant role. But we have also learned to use quantitative techniques, we have improved cartographic expression and we have learnt to interpret the role played by the environment from new angles. Hence, present-day geography possesses the instruments necessary to analyse and explain the complexity of the world in a more satisfactory way. This task is vital to our discipline if we want geography to help our neighbours acquire a better knowledge and understanding of the diversity of the planet in which we live. |
| Abstract: |
La geografia actual manifiesta un interés muy limitado por el estudio regional del mundo. Esta actitud, calificada con frecuencia de miope, puede resultar peligrosa para nuestra disciplina, porque significa renunciar al compromiso con una sociedad que espera del geógrafo una respuesta a las preguntas que se hace sobre nuestro planeta y sus problemas. Una de las causas de la ausencia de obras de geografia universal podria ser la crisis de la geografia regional que llegó a un callejón sin salida y fue incapaz de explicar un mundo en plena mutación. Pero hoy en dia posiblemente podamos plantearnos una nueva geografia regional del mundo que tenga en cuenta todo aquello que hemos aprendido en los ultimos treinta años. Los geógrafos hemos aprendido de otros científicos sociales a considerar el espacio en sus relaciones con la economia y la sociedad, hemos incorporado la preocupación por la dualidad desarrollo-subdesarrollo como elemento diferenciador a escala mundial, hemos aprendido a pensar en el mundo en términos de globalidad y de sistema de interrelaciones. Las corrientes radicaleshan aportado una preocupación por el espacio considerado como una construcción social y un interés por el estudio de los agentes implicados en el proceso de producción del espacio, entre los cuales la organización del poder tendria un papel relevante. Pero también hemos aprendido a utilizar técnicas cuantitativas, hemos mejorado las técnicas de expresión cartografica y hemos aprendido a interpretar el papel del medio desde nuevas perspectivas. En definitiva, la geografia actual dispone de unos instrumentos que le permiten analizar y explicar mejor la complejidad del mundo. Esta tarea es vital para nuestra disciplina si queremos que la geografia sirva para que nuestros conciudadanos aprendan a conocer y comprender mejor la diversidad del planeta donde vivimos. |
| Abstract: |
La geografia actual manifesta un interès molt limitat per l'estudi regional del món. Aquesta actitud, qualificada sovint de miop, pot resultar perillosa per a la nostra disciplina, perque significa renunciar al compromís amb una societat que espera del geògraf una resposta a les preguntes que es fa sobre el nostre planeta i els seus problemes. Una de les causes de la manca d'obres de geografia universal podria trobar-se en la crisi de la geografia regional que va arribar a un carrer sense sortida i va ser incapaq d'explicar un món en plena mutació. Pero avui dia possiblement podem plantejar-nos una nova geografia regional del món que tingui en compte tot alló que hem après als darrers trenta anys. Els geògrafs hem après d'altres científics socials a considerar l'espai en les seves relacions amb l'economia i amb la societat, hi hem incorporat la preocupació per la dualitat desenvolupament-subdesenvolupament com a element diferenciador a escala mundial, hem après de pensar el món en termes de globalitat i de sistema d'interrelacions. Els corrents radicals hi han aportat una preocupació per l'espai considerat com una construcció social, i un interès per l'estudi dels agents implicats en el procés de producció de l'espai, entre els quals l'organització del poder hi tindria un paper relevant. Però també hem après d'utilitzar tècniques quantitatives, hem millorat les tècniques d'expressió cartogràfica i hem après d'interpretar el paper del medi des de noves perspectives. En definitiva, la geografia actual disposa d'uns instruments que li permeten analitzar i explicar millor la complexitat del món. Aquesta tasca és vital per a la nostra disciplina si volem que la geografia serveixi perquè els nostres conciutadans aprenguin de conèixer i comprendre la diversitat del planeta on vivim. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Published in: |
Documents d'anàlisi geogràfica, N. 13 (1988) p. 81-89, ISSN 2014-4512 |
guest ::
