dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina)
| Publicación: |
Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2005 |
| Resumen: |
Introducció Una ràpida arribada a urgències millora el pronòstic dels pacients amb un ictus. Per això cada vegada creix més la importància d'escurçar els temps de latència, així com d'analitzar el coneixement que té la població sobre la malaltia, sobretot la seva percepció d'urgència. La variabilitat en la metodologia dels diferents estudis que avaluen aquests aspectes, així com les diferències socioculturals i geogràfiques de cada país fa difícil extrapolar les seves conclusions. Objectius Analitzar els temps de demora extrahospitalària en els pacients amb un ictus a la comarca del Maresme (Barcelona). Valorar el coneixement que té la població sobre l'ictus i la seva percepció d'urgència. Analitzar els factors que influeixen en la demora extrahospitalària en els pacients amb un ictus. Material i métode Estudi prospectiu que ha inclòs tots els pacients ingressats amb un ictus a la nostra Unitat durant un any consecutiu, excloent aquells que procedien d'altres hospitals, els que presentaven l'ictus a l'hospital o els que no podien col·laborar a l'anamnesi. El protocol de recollida de dades constava de 76 variables, entre elles un breu qüestionari sobre el reconeixement dels seus símptomes i la actitud immediata davant els mateixos. S'ha realitzat un estudi descriptiu i una anàlisi estadística univariant i multivariant per una demora inferior o superior a 3 hores. Es repeteix l'estudi per una demora inferior o superior a 1 hora. Resultats S'inclouen a l'estudi 292 pacients. D'ells, un 18. 8% va arribar a urgències abans d'1 hora des de l'inici dels símptomes i un 57. 5% abans de 3 hores. Un 34. 4% va reconéixer els seus símptomes com un ictus i un 31. 8% va decidir anar immediatament a urgències. Les variables associades de forma independent amb demora <3 hores són: percepció d'urgència (OR 8. 17, p:0. 000), arribar en ambulància (OR 2. 35, p:0. 002), infart tipus TACI (OR 3. 74, p:0. 004) i tenir menys de 2 factors de risc vascular (OR 0. 47, p:0. 014). S'associen a demora <1 hora la percepció d'urgència (OR 3. 55, p:0. 000), ictus en diumenge (OR 3. 46, p:0. 002), afectació del llenguatge (OR 2. 41, p:0. 011), no tenir escales a la llar (OR 0. 37, p:0. 012), i no ser diabètic (OR 0. 42, p:0. 021). Conclusions A la nostra àrea d'influència, més de la meitat dels pacients amb un ictus arriben abans de 3 hores. Només 1/3 dels pacients interpreten correctament els seus símptomes, i menys d'1/3 tenen percepció d'urgència. Els factors associats de forma independent a una demora inferior a 3 hores són: percepció d'urgència, arribar en ambulància, infart tipus TACI i tenir menys de 2 factors de risc vascular. La percepció d'urgència es la variable més potent associada a una arribada ultrarràpida, però no la utilització de l'ambulància. Per tant, el missatge a transmetre és que davant d'un ictus el més important és traslladar-lo ràpidament a l'hospital, sigui en cotxe particular o en ambulància. |
| Resumen: |
Background An early arrival to emergency service improves outcome of stroke patients. There's an increasing need to shorten the extrahospitalary delay and also to analyze the knowledge of stroke among the population, and their perception as an emergency. The methodology of the studies is quite different, and there are cultural and geographic differences among the countries where they've been made, so it's difficult to generalize the conclusions. Objective To analyze the delay between the onset of symptoms and arrival at emergency service in patients who suffer a stroke in Maresme region (Barcelona). To study knowledge of stroke among the population, and their perception as an emergency. To analyze which factors are related to the delay in hospital admission in these patients. Methods It's a prospective study including all the patients admitted in our Unit with a diagnosis of stroke within a 1-year period. Patients coming from another hospital and those who suffered a stroke in the hospital were excluded. If anamnesis was not possible, patient was also excluded. Seventy-six data were analyzed, with a brief questionnaire about recognition of symptoms and attitude towards them. After a descriptive study, an univariate and multivariate analysis has been done to know which factors are related to an arrival within 3 hours and, after next, to analyze arrival within 1 hour. Results Two hundred and twenty-two consecutive patients were included. Eighteen percent of them arrived to emergency room before than 1 hour from symptoms onset , and 57. 5% before than 3 hours. Only 34. 4% knew they were having a stroke and 31. 8% went immediately to hospital. Perception of symptoms as an emergency (OR 8. 17, p:0. 000), use of ambulance (OR 2. 35, p:0. 002), TACI infarct (OR 3. 74, p:0. 004) and having less than 2 vascular risk factors (OR 0. 47, p:0. 014) are associated with an arrival within 3 hours in logistic regression analysis. Perception of symptoms as an emergency (OR 3. 55, p:0. 000), suffering the stroke on sunday (OR 3. 46, p:0. 002), speech disturbance (OR 2. 41, p:0. 011), not having stairs at home (OR 0. 37, p:0. 012) and not having diabetes (OR 0. 42, p:0. 021) are associated with an arrival within 1 hour. Conclusions In our region, more than half of stroke patients arrive to hospital within 3 hours after symptoms onset. Only 1/3 of patients recognize their symptoms as a stroke and less than 1/3 perceive them as an emergency. Factors associated with a delay less than 3 hours are: perception of stroke as an emergency, use of ambulance, TACI infarct and having less than 2 vascular risk factors. Perception of stroke as an emergency is the most powerful variable associated with a very quick time to presentation, but not the use of ambulance. So, in the presence of a stroke, the most important action is going to the hospital, either by car or ambulance. |
| Nota: |
Consultable des del TDX |
| Nota: |
Títol obtingut de la portada digitalitzada |
| Nota: |
Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Medicina, Departament de Medicina, 2004 |
| Nota: |
Bibliografia |
| Derechos: |
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.  |
| Lengua: |
Català |
| Documento: |
Tesi doctoral |
| Materia: |
Malalties cerebrovasculars ;
Maresme (Catalunya) ;
Urgències en neurologia |
| ISBN: |
8468946044 |
visitante ::
identificación
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina)
