Identificació de factors predictius de les conductes de risc en adolescents en l'àmbit de la consulta
Surís i Granell, Joan Carles
Nebot, Manel, dir.

Publicación: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2004
Resumen: OBJECTIUS Objectiu general és la creació d'una escala per la predicció de les conductes de risc que es pugui utilitzar en l'àmbit de la consulta Objectius específics: A) estudiar les associacions entre les conductes de risc (consum de drogues, sexualitat de risc, i seguretat viària); B) identificar factors personals, familiars i escolars que influeixen en la presa de conductes de risc a l'adolescència en una mostra d'adolescents escolaritzats; i C) analitzar la capacitat predictiva de l'escala en les mostres d'adolescents escolaritzats de Barcelona de 1993 i 1999. MATERIAL I MÈTODES S'ha fet servir les dades de l'Enquesta de Salut als Adolescents de la Ciutat de Barcelona 1993. Les variables conductuals són 10 agrupades en tres grans grups: consum de drogues, conducta sexual i seguretat viària. Les variables independents són de tipus personal, familiar i escolar. Per l'anàlisi bivariada, que s'ha fet separadament per gènere, s'ha creuat cadascuna de les 10 variables conductuals entre elles i posteriorment amb cadascuna de les variables independents. S'han calculat els estadístics Xi-quadrat i Odds Ratio (OR) per les variables qualitatives i la t de Student per les variables quantitatives. Totes les variables independents significativament associades amb 5 o més de les variables conductuals en els nois i en les noies han estat introduïdes en una anàlisi multivariada per detectar almenys una conducta de risc. Aquelles variables que es mantenen significatives i compleixen els criteris establerts conformen l'escala. Posteriorment, l'escala s'aplica als resultats de l'Enquesta de Salut als Adolescents Escolaritzats de Barcelona 1999 per confirmar la seva capacitat predictiva. RESULTATS Les deu variables conductuals estan significativament associades entre elles, amb l'excepció del fet de no portar sempre el cinturó de seguretat que no s'associa amb el consum de tabac, alcohol o altres drogues en les noies ni amb els consum de cannabis i altres drogues en els nois. Pel que fa a les variables independents, a més de l'edat i el sexe, hi ha 15 variables que s'associen amb la majoria de les variables conductuals. D'aquestes, només vuit (edat, religiositat, hàbit tabàquic de la mare, consum d'alcohol del pare, relació amb els pares, relació amb l'escola, notes mitjanes, relació amb els mestres) es mantenen significatives en l'anàlisi multivariada. Dues d'aquestes variables (hàbit tabàquic de la mare i consum d'alcohol del pare) han estat finalment excloses perquè depenen de la quantitat consumida. Repetint l'anàlisi multivariada sense elles, no s'observen diferències. Les cinc variables finalment incloses en l'escala reben una puntuació de 0 si son protectores (alt nivell de religiositat, bona relació amb els pares, agrada anar a l'escola, notes mitjanes d'aprovat o més, bona relació amb els mestres) i de 1 en cas contrari, el que dona una puntuació entre 0 i 5. Mitjançant una corba ROC, el millor punt de tall per detectar almenys una conducta de risc és quan la puntuació és >1. Aplicant l'escala als resultats de l'enquesta de 1993, trobem que aquells adolescents que presenten una puntuació >1 tenen significativament més probabilitats de prendre qualsevol de les 10 conductes de risc. Quan ho estratifiquem per edats, totes les variables són significatives pels més joves (14-16 anys), però pels més grans (17-19 anys) no són significatives les dues variables relacionades amb la sexualitat. Quan apliquem l'escala a l'enquesta de 1999, es manté significativa per a totes les variables conductuals menys no portar sempre el cinturó. El mateix succeeix quan ho estratifiquem per edats, però pels més joves tampoc no és significativa per haver conduït intoxicat ni per haver tingut relacions sexuals coitals. CONCLUSIONS Les conductes de risc estan altament relacionades entre elles. Hi ha factors personals, familiars i escolars que estan relacionats amb la presa de conductes de risc. L'escala és senzilla d'aplicar i d'avaluar i permet detectar aquells adolescents que prenen almenys una conducta de risc. L'escala és sobretot un bon predictor del consum de drogues. L'escala permet detectar millor les possibles conductes de risc en els adolescents més joves (14-16 anys). Atès que hi ha una forta associació entre les conductes de risc, encara que l'escala serveixi principalment per la detecció del consum de drogues, també ens està indicant, ni que sigui de manera indirecta, que poden haver-hi altres conductes nocives per a la salut que cal explorar.
Resumen: PURPOSE The main purpose is to create a scale to predict risky behaviors that can be used in clinic. Specific objectives are: A) to study the association between risky behaviors (drug use, risk sex and vehicle-related behavior); B) to identify personal, family and school-related factors that influence risk taking among a sample of school-aged adolescents; and C) to analyze the predictive capacity of the scale in the samples of school-aged adolescents of Barcelona of 1993 and 1999. MATERIAL AND METHODS Data were drawn from the Barcelona Adolescent Health Survey 1993. There are 10 behavioral variables divided in 3 groups: drug use, sexual risk, and vehicle-related behavior. Independent variables are personal, family and school-related. Bivariate analysis, performed separately by gender, crossed behavioral variables between them and with each independent variable. Chi-square and odds ratio were used to compare qualitative variables and Student's t for quantitative variables. All independent variables statistically significant for 5 or more behavioral variables among boys and among girls were included in a multivariate analysis to detect at least one risky behavior. Statistically significant variables were included in the scale. Afterwards, the scale is applied to the Barcelona Adolescent Health Survey 1999 to confirm its predictive capacity. RESULTS All the behavioral variables are significantly associated between them, with the exception of not always using the seat-belt that is not significant for tobacco, alcohol or other illegal drugs use among girls nor with cannabis and other illegal drugs use among boys. Fifteen independent variables, plus gender and age are significant for most behavioral variables. Of those, only 8 (age, religiosity, mother' smoking, father's drinking, relationship with parents, relationship with school, grades, relationship with teachers) are significant in the multivariate analysis. Two of these variables (mother' smoking, father's drinking) were not included because they depend on the quantity used. Redoing the multivariate analysis without them no differences were found. The five variables finally included in the scale score 0 if they are protective (high religiosity, good relationship with parents, likes going to school, above mean grade average, good relationship with teachers) and score 1 when risky, giving a final score ranging from 0 to 5. Through ROC curve, the best cut-off point to detect at least one risky behavior is a score over 1. Applying the scale to the 1993 survey, all adolescents with a score >1 are significantly more likely to take any of the 10 risky behaviors. When stratifying by age, all variables are significant for the younger ones (14-16 years), but for the older group (17-19 years) the two risk sex variables are not significant. In applying the scale to the 1999 survey, it is significant for all the variables with the exception of not always using a seat belt. The same is true when we stratify by age, but for the younger group having had sexual intercourse and having driven while intoxicated were not significant. CONCLUSIONS Risky behaviors are significantly linked between them. There are personal, family, and school-related behaviors related to risk taking behaviors. The scale is easy to use and assess and permits to detect those adolescents that take at least one risky behavior. The scale is mainly a good predictor of drug use. The scale works better to detect risk behaviors among younger adolescents (14-16 years). Since there is an association between risk behaviors, even though the scale is more useful to detect drug use, it also indicates, even indirectly, that other risk-taking behaviors that need to be explored may be present.
Nota: Consultable des del TDX
Nota: Títol obtingut de la portada digitalitzada
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Medicina, Departament de Pediatria, Obstetrícia, Ginecologia i Medicina Preventiva, 2003
Nota: Bibliografia
Derechos: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Lengua: Català
Documento: Tesi doctoral
Materia: Conducta de risc (Psicologia) en l'adolescència
ISBN: 8468856738

Adreça alternativa:: https://hdl.handle.net/10803/4596


190 p, 1.1 MB

El registro aparece en las colecciones:
Documentos de investigación > Tesis doctorales

 Registro creado el 2009-05-07, última modificación el 2022-05-08



   Favorit i Compartir