| Resumen: |
Les dades que presentarem formen part d'un treball de recerca dins del Màster d'Iniciació a la Recerca de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals de la Universitat Autònoma de Barcelona. El treball està centrat en la identificació de pràctiques matemàtiques en una aula de matemàtiques en anglès amb un grup classe de 1r d'ESO. Des del punt de vista de la fonamentació teòrica, es tracta d'un treball emmarcat en les teories socioculturals de l'aprenentatge i, en particular, plantejat d'acord amb una perspectiva sòcio-lingüística d'interpretació d'entorns CLIL. La situació didàctica parteix de la gestió a l'aula d'una versió adaptada del joc del dòmino. El context de joc s'entén com un recurs educatiu per a la promoció de la interacció física amb material i la interacció social entre alumnat. Per tal de jugar, s'organitza l'alumnat en petits grups que, per torns, han de resoldre equivalències que van des de l'ús correcte de noms d'angles (zero, recte, pla, complet), al càlcul d'angles complementaris i suplementaris respecte d'un angle donat, la manipulació de mesures expressades en el sistema sexagesimal, la interpretació de dibuixos o la representació de valors d'angles en graus sexagesimals i en radians, entre d'altres. Per mitjà de l'anàlisi de continguts matemàtics de les converses, explorem la resolució de les jugades de tirada del dòmino. Són, en general, jugades de tipus molt variats quant al treball de continguts, la construcció d'argumentacions, la utilització d'estratègies de resolució i els referents socials de la interacció. Tots aquests aspectes es concreten per mitjà de converses trilingües, on l'anglès és la llengua de l'ensenyament i alhora el tercer idioma d'un alumnat que és eminentment bilingüe en català i castellà. Alguns resultats preliminars mostren canvis en l'ús de la llengua durant els episodis d'implicació de l'alumnat en les diferents jugades. Es passa alternativament i de forma regular de l'anglès al català i/o al castellà i es retorna a l'anglès en moments puntuals. En un dels grups, per exemple, l'alumnat construeix paraules a cavall entre dues llengües, sent una d'elles l'anglès, enlloc de passar a la primera llengua, o bé demanar ajut en la construcció de certes frases. L'anàlisi en profunditat d'aquests resultats en relació a la identificació de pràctiques matemàtiques ha de facilitar l'explicació de relacions entre la complexitat matemàtica de la tasca i l'ús de la llengua. D'altres resultats preliminars posen de manifest la diversitat de discursos d'interacció amb els altres. Les estratègies per tal d'apel·lar a la participació d'alumnat i professor semblen variar en funció dels continguts matemàtics de la jugada i de la llengua usada. L'alumnat no sempre verbalitza l'estratègia usada, sovint es limita a buscar la confirmació d'un company i rarament argumenta en cap de les tres llengües. Això contrasta amb el fet que el joc avanci amb èxit, resolent-se les successives jugades amb procediments matemàtics correctes. Caldrà analitzar novament aquests resultats i examinar-los d'acord amb la complexitat matemàtica de la tasca i l'ús de la llengua. En la versió completa de la comunicació, detallarem les característiques de l'estudi, ampliarem la descripció de resultats preliminars i mostrarem part de l'anàlisi duta a terme en l'exploració de relacions emergents entre ús de la llengua, complexitat de la tasca matemàtica i formes d'interacció social en el nostre cas empíric. |
visitante ::
identificación
(Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals)
