| Abstract: |
Papi: 60 anys no són res; pensa sinó amb la catedral de Burgos. Bé maco, és una broma, no t'enfadis. Ara sense conya: més enllà de la bomba muscular que les ciències mèdiques insisteixen en dir-li 'cor', situat a l'esquerra del pit, n'hi ha un altre del que en parlen els poetes ubicat qui sap a quin racó de la nostra geografia corporal. I aquest 'cor' polidimensional i sense temps es qui ens fa riure,i plorar, i estimar,i enyorar, si cal. És ell qui ens fa disfrutar del vi, la música i el sexe. Dic sense temps perquè ens deixa jugar a les connexions telefòniques auriculars o fer de Pololo o tamba com si tinguéssim 10 anys. O fer un petó a l'estimada i sentir foc a la sang com si tinguéssim 17 anys. O fer pets com si tinguéssim 80. Dic polidimensional perquè ens fa sommiar encara després de treure'ns les leganyotes davant del mirall; i aquests dos somnis els d'abans i després de les leganyes, són contes de l'absurd (i al revés). I són els compromisos que a través o des de aquest cor, prenem amb la vida els que donen sentit a la vida. Va podrit: unes torradetes amb all, oli i sal*, un got de vi*, un brindis pels cumpleanys. I a llegir un conte d'en Carbó, o d'en Cortazar,o un cavall fort, si el 'cor' ho mana. I a ballar una sardana en pilotes, si cal. Una abraçada i un petó t'estima el teu fill Xavi *no gaire pensa en el colesterol. |
guest ::
