| Resum: |
Jordi, des del segon pis amb ascensor, i tot a mitja llum, repeteix Ofèlia amb crepuscle interior Joaquim Solé// Jordi! de tant en tant pensem en tu i de debò. Que no es digui que l'Ofèlia no serveix per a res Jaume Cabré // Senyor Arbonès estimat i benvolgut amic, doncs tal com dèiem, atentament us saluda i us manté en la seva memòria Maria A. Oliver // Jordi, avui, una vegada més, sopem sense tu però no deixem de recordar-te i et reptem a una nova vinguda Isidre Grau// Jordi, et dedico la part que em toca d'aquesta història; que és de les més negres que hi ha, amb la curiosa circumstància d'una anada i tornada ben llibresca. Perquè aquest fet es repeteixi mentre duri la nostra estada en aquesta vall de llàgrimes i de soparets ofèlics, amb una altra abraçada J Carbó // A l'amic Jordi, que allà a la Pampa ha fet la seva per a treure's de sobre el segon (. . . ) dictador que ha patit. No et pensis, aquestes coses sempre deixen rastre Joan Rendé// Al Pibe Arbonès, democratitzat per decret, amb l'amistat ultramarina de Jaume Fuster// Jordi: M'ha tocat signar quan ja tornes a respirar, aquí i allà, l'aire pur (pur més o menys) de la democràcia. Que sigui per molts anys! J. L. Seguí. 7-5-85. |
visitant ::
identificació
