Recidiva de distrofias estromales corneales tras queratoplastia
Buigues Llull, Ania
Barraquer, Joaquin, 1927-, dir.
Álvarez de Toledo Elizalde, Juan Pedro, dir.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Cirurgia
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Medicina

Data: 2011
Descripció: 51 p.
Resum: Objectiu: valorar l'índex de recidiva simple o recidiva clínicament significativa dels diferents tipus de distròfies estromals anteriors en empelts corneals després cirurgia de queratoplàstia. Material i mètodes: S'ha realitzat una revisió retrospectiva del 1954 al 2008 al Centre d'Oftalmologia Barraquer, identificant a tots els pacients diagnosticats de distròfia corneal estromal anterior i de la membrana de Bowman (Distròfia de Reis Bücklers, Distròfia Granular, Distròfia reticular, distròfia macular) que han estat intervinguts de queratoplàstia penetrant (QP) o queratoplàstia laminar (QL). S'han utilitzat estadístics descriptius i la funció de supervivència amb les corbes de Kaplan Meier per dur a terme l'anàlisi de la mostra. Resultats: La mostra total del nostre estudi ha estat de 109 ulls de 66 pacients amb distròfies estromals anteriors operats de queratoplàstia: 8 casos de distròfies de la capa de Bowman (6 ulls amb CDRB o CDB-I (distròfia de Reis Bücklers), i 2 ulls amb CDTB o CDB-I (distròfia de Thiel Behnke)), 19 casos de distròfies granulars (CDG), 53 casos de distròfia de lattice (CDL) i 29 casos de distròfia macular (CDM). Amb un llarg de temps de seguiment (75-180 mesos de mitjana), la recurrència simple ha estat del 33% dels casos de CDRB amb 46 mesos de temps mitjà de supervivència, del 58, 8% dels casos de CDG amb 74. 6 mesos de supervivència, el 41'5% de les CDL amb 106 mesos de supervivència i en el 10% dels casos amb CDM amb 96 mesos de temps mitjà de supervivència. La recurrència clínicament significativa es va manifestar en la seva majoria en els casos de CDL i CDG amb un temps mitjà de supervivència de 127. 6 mesos i 124. 1 mesos respectivament. El símptoma principal d'aquestes manifestacions clíniques va ser la disminució de la AV. Conclusió: La queratoplàstia penetrant és un tractament clàssic eficaç per als casos de distròfies estromals anteriors simptomàtics, amb opacitats profundes en l'estroma o fracàs previ d'altres teràpies menys invasives com la PTK. Com és d'esperar, per la seva origen genètic, l'aparició de recurrència de la distròfia després del trasplantament existeix i s'incrementa amb el major temps de seguiment. La tendència d'aquesta recidiva és a presentar inicialment en el pla cornial epitelial i requereix un llarg temps d'evolució per fer-se simptomàtica, especialment en els casos de CDG, CDL i CDM.
Resum: Objetivo: Valorar el índice de recidiva simple o recidiva clínicamente significativa de los diferentes tipos de distrofias estromales anteriores en injertos cornéales tras cirugía de queratoplastia. Material y métodos: Se ha realizado una revisión retrospectiva desde 1954 a 2008 en el Centro de Oftalmología Barraquer, identificando a todos los pacientes diagnosticados de distrofia corneal estromal anterior y de la membrana de Bowman (Distrofia de Reis Bücklers, Distrofia Granular, Distrofia reticular, Distrofia macular) que han sido intervenidos de queratoplastia penetrante (QP) o queratoplastia laminar (QL). Se han utilizado estadísticos descriptivos y la función de supervivencia con las curvas de Kaplan Meier para llevar a cabo el análisis de la muestra. Resultados: La muestra total de nuestro estudio ha sido de 109 ojos de 66 pacientes con distrofias estromales anteriores operados de queratoplastia: 8 casos de distrofias de la capa de Bowman (6 ojos con CDRB o CDB-I (distrofia de Reis Bücklers), y 2 ojos con CDTB o CDB-I (Distrofia de Thiel Behnke)), 19 casos de distrofias granulares (CDG), 53 casos de distrofia de lattice (CDL) y 29 casos de distrofia macular (CDM). Con un largo de tiempo de seguimiento (75 a 180 meses de media), la recurrencia simple ha sido del 33% de los casos de CDRB con 46 meses de tiempo medio de supervivencia; del 58, 8 % de los casos de CDG con 74. 6 meses de supervivencia, el 41'5% de las CDL con 106 meses de superviviencia y en el 10% de los casos con CDM con 96 meses de tiempo medio de supervivencia. La recurrencia clínicamente significativa se manifestó en su mayoría en los casos de CDL y CDG con un tiempo medio de supervivencia de 127. 6 meses y 124. 1 meses respectivamente. El síntoma principal de estas manifestaciones clínicas fue la disminución de la AV. Conclusión: La queratoplastia penetrante es un tratamiento clásico eficaz para los casos de distrofias estromales anteriores sintomáticos, con opacidades profundas en el estroma o fracaso previo de otras terapias menos invasivas como la PTK. Como es de esperar, por su orígen genético, la aparición de recurrencia de la distrofia tras el transplante existe y se incrementa con el mayor tiempo de seguimiento. La tendencia de esta recidiva es a presentarse inicialmente en el plano corneal epitelial y requiere un largo tiempo de evolución para hacerse sintomática; especialmente en los casos de CDG, CDL y CDM.
Drets: L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: Creative Commons
Llengua: Castellà
Titulació: Cirurgia i Ciències Morfològiques [5600168]
Col·lecció: Facultat de Medicina. Departament de Cirurgia. Treballs de recerca de postgrau
Document: Treball de fi de postgrau
Matèria: Còrnia ; Cirurgia ; Trasplantació ; Malalties ; Tractament



51 p, 1.0 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Treballs de recerca i projectes de final de carrera

 Registre creat el 2012-01-20, darrera modificació el 2022-07-10



   Favorit i Compartir