| Fecha: |
2011 |
| Descripción: |
48 p. |
| Resumen: |
Objectiu: comparar la eficàcia entre Ranibizumab y Bevacizumab en el tractament de la DMAE de tipus exudatiu. Material i mètode Es tracta d'un estudi retrospectiu en el que es comparen a curt termini dos fàrmacs antiangiogènics utilitzats en el tractament de DMAE exudativa per via intravitrea: el Ranibizumab iel Bevacizumab. Hem seleccionat pacients amb DMAE exudativa tractats amb teràpia antiangiogènica i s'han distribuït en dos grups segons el tractament realitzat. Els pacients van ser tractats en el període comprés entre Gener del 2007 i Novembre del 2007, deprés d'uns mesos de l'aprovació del Ranibizumab intravitri per tractament de DMAE per la FDA. Resultats: La diferència entre l'AV mitja abans i després del tractament no era estadísticament significativa en cap dels dos grups tractats, mentre que la diferència entre el gruix macular antes i després del tractament en ambdós grups ha millorat de manera estadísticament significativa. Comparem a continuació el grau de millora per OCT en ambdós grups. Procedim a l'aplicació del test de Mann-Whitney per comparar si existeix diferència en la disminució del gruix de la màcula entre els dos grups. Evidenciem que la diferència no era clínicament significativa (p = 0. 705) Conclusió: Els resultats obtinguts en el nostre estudi no mostren diferència entre els dos fàrmacs en el tractament de la DMAE exudativa a curt termini però reforcen la necessitat de futurs estudis prospectius i randomitzats. |
| Resumen: |
Objetivo: comparar la eficacia de Ranibizumab y Bevacizumab en el tratamiento de la DMAE exudativa Material y métodos: Se trata de un estudio retrospectivo en el que se comparan a corto plazo dos fármacos antiangiogénicos usados en el tratamiento de DMAE exudativa por via intravitrea: el Ranibizumab y el Bevacizumab. Se han seleccionado pacientes con DMAE exudativa tratados con terapia antiangiogénica y se han dividido en dos grupos según el tratamiento realizado. Los pacientes fueron tratados en el periodo comprendido entre Enero del 2007 y Noviembre del 2007, transcurridos unos meses tras de la aprobación del Ranibizumab intravítreo para el tratamiento de DMAE por la FDA. Resultados: La diferencia entre la AV media antes y después del tratamiento no era estadísticamente significativa en ninguno de los dos grupos tratados, mientras que la diferencia entre el espesor macular antes y después del tratamiento en ambos grupos ha mejorado de manera estadísticamente significativa. Tratamos entonces de comparar el grado de mejoría mediante OCT en ambos grupos. Se procede a la aplicación de la prueba de Mann-Whitney para comparar si hay diferencia de disminución de espesor macular entre los dos grupos. Se evidencia que la diferencia no era clínicamente significativa (p = 0. 705) Conclusión: Los resultados obtenidos en nuestro estudio no demuestran diferencia entre los dos fármacos en el tratamiento de DMAE exudativa a corto plazo pero refuerzan la necesidad de futuros estudios prospectivos y randomizados. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Titulación: |
Cirurgia i Ciències Morfològiques [5600168] |
| Colección: |
Facultat de Medicina. Departament de Cirurgia. Treballs de recerca de postgrau |
| Documento: |
Treball de fi de postgrau |
| Materia: |
Degeneració macular ;
Tractament ;
Màcula lútia ;
Malalties ;
Neovascularització ;
Inhibidors ;
Medicaments antineoplàstics |
visitante ::
identificación
