|
1.
|
|
|
2.
|
|
20 p, 133.2 KB |
Anscombe's Moral Epistemology and the Relevance of Wittgenstein's Anti-Scepticism
/
Wee, Michael (The Anscombe Bioethics Centre)
Elizabeth Anscombe is well-known for her insistence that there are absolutely prohibited actions, though she is somewhat obscure about why this is so. Nonetheless, I contend in this paper that Anscombe is more concerned with the epistemology of absolute prohibitions, and that her thought on connatural moral knowledge - which resembles moral intuition - is key to understanding her thought on moral prohibitions. [...]
Elizabeth Anscombe és coneguda per la seva insistència que hi ha accions absolutament prohibides, tot i que no està molt segura de per què és així. No obstant això, sostinc en aquest article que Anscombe està més preocupada per l'epistemologia de les prohibicions absolutes, i que el seu pensament sobre el coneixement moral connatural, que s'assembla a la intuïció moral, és clau per comprendre el seu pensament sobre les prohibicions morals. [...]
Elizabeth Anscombe es conocida por su insistencia en que hay acciones absolutamente prohibidas, aunque no está muy segura de por qué es así. No obstante, sostengo en este artículo que Anscombe está más preocupada por la epistemología de las prohibiciones absolutas, y que su pensamiento sobre el conocimiento moral connatural, que se asemeja a la intuición moral, es clave para comprender su pensamiento sobre las prohibiciones morales. [...]
Elizabeth Anscombe és coneguda per la seva insistència que hi ha accions absolutament prohibides, tot i que no està molt segura de per què és així. No obstant això, sostinc en aquest article que Anscombe està més preocupada per l'epistemologia de les prohibicions absolutes, i que el seu pensament sobre el coneixement moral connatural, que s'assembla a la intuïció moral, és clau per comprendre el seu pensament sobre les prohibicions morals. [...]
2020 -  10.5565/rev/enrahonar.1277
Enrahonar, Vol. 64 (2020) , p. 81-100
|
|
|
3.
|
|
23 p, 165.5 KB |
Los límites del racionalismo en Descartes
/
Llinàs, Joan Lluís (Universitat de les Illes Balears)
A partir de la concepción de la filosofía que Descartes presenta en la Carta-prefacio de Les Principes de la Philosophie, y a partir de las diversas etiquetas de «racionalismo» que son atribuibles a la filosofía de un autor, se analiza si estas etiquetas son adecuadas en cada una de las partes del árbol de la filosofía. [...]
A partir de la concepció de la filosofia que Descartes presenta en la Carta-prefaci de Les Principes de la Philosophie, i a partir de les diverses etiquetes de «racionalisme» que són atribuïbles a la filosofia d'un autor, s'analitza si aquestes etiquetes són adequades en cadascuna de les parts de l'arbre de la filosofia. [...]
The aim of this article is to evaluate the suitability of the term 'rationalism' in order to deal with Cartesian philosophy. A text-based analysis of the Letter-Preface in Les Principes de la Philosophie is then proposed in order to show that there is a problem when we try to speak of radical rationalism. [...]
2017 - 10.5565/rev/enrahonar.1180
Enrahonar, Vol. 59 (2017) , p. 11-33 (Articles)
|
|
|
4.
|
|
19 p, 138.5 KB |
Bayle crític de Descartes : un escèptic al rescat del racionalisme?
/
Olesti i Vila, Josep (Universitat de Girona. Departament de Filosofia)
L'article estudia la lectura que Bayle fa del cartesianisme. Mentre Descartes pretén que el racionalisme és compatible amb el Déu omnipotent de la tradició cristiana, Bayle sosté que donar bel·ligerància a aquest darrer és funest per al primer, perquè evidència racional i Déu omnipotent (eventualment fal·laç) són lògicament inconciliables. [...]
This article focuses on Bayle's interpretation of Cartesianism. While Descartes finds rationalism to be compatible with the omnipotent God of the Christian tradition, Bayle sustains that giving credence to the belief in God undermines rationalism, since rational evidence and an omnipotent God (the latter eventually fallacious) are logically irreconcilable. [...]
El artículo estudia la lectura que Bayle hace del cartesianismo. Mientras que Descartes pretende que el racionalismo es compatible con el Dios omnipotente de la tradición cristiana, Bayle sostiene que dar beligerancia a este último es funesto para el primero, porque evidencia racional y Dios omnipotente (eventualmente falaz) son lógicamente inconciliables. [...]
2017 - 10.5565/rev/enrahonar.1174
Enrahonar, Vol. 59 (2017) , p. 33-53 (Articles)
|
|
|
5.
|
|
8 p, 468.6 KB |
Vico versus Descartes
/
Bermudo, José Manuel (Universitat de Barcelona)
La relación entre Vico y "Renato" es interesante y compleja. Interesante para conocer la evolución de Vico, pero también para repensar a Descartes desde las sombras que sobre él proyecta el napolitano; y, en todo caso, interesante para comprender la génesis de la racionalidad moderna como un complejo sistema de inteligibilidad en el que tienen su lugar y sus electos, no siempre con armonía y conveniencia, el afán deductivista cartesiano y el constructivismo hobbesiano; el "ars inveniendi" baconiano y el "ars combinandi" leibniziano; la lógica porfiriana de la substancia spinoziana y la del atomismo gassendista; el método hipotético-deductivo de Newton y el histórico conjetural de Rousseau; el genealogismo de Locke o Condillac y el asociacionismo de Hume; una racionalidad compleja, problemática y no reductible a algún modelo hegemónico. [...]
1999 - 10.5565/rev/enrahonar.1121
Enrahonar, 1999, p. 375-382 (Articles)
|
|
|
6.
|
|
4 p, 256.4 KB |
Els conceptes de la moral i l'educació
/
Cortada, Ramon (Universitat de Girona)
Descartes, Rousseau i Kant redueixen l'home a un nivell de naturalesa abstracta intel·ligible, per efectes exteriors a l'home: reforma del mètode, la qual produirà "la més elevada i perfecta moral" -Descartes-reforma de la societat, la qual retornarà a l'home la seva bondat primitiva -Rousseau-; reforma de la filosofia i de la raó que assegurarà el "regnat dels fins" -Kant-. [...]
1999 - 10.5565/rev/enrahonar.1126
Enrahonar, 1999, p. 405-408 (Articles)
|
|
|
7.
|
|
|
8.
|
|
15 p, 144.1 KB |
La versió catalana de l'"Ètica" de Spinoza : les raons d'una traducció
/
Olesti i Vila, Josep (Universitat de Girona. Departament de Filosofia)
L'objectiu de l'article és explicitar les raons d'algunes de les decisions adoptades pel seu autor a l'hora de traduir al català l'Ètica de Spinoza (Olesti, 2013), particularment aquelles que no són evidents d'entrada i que esdevenen susceptibles de generar polèmica. [...]
The aim of this article is to spell out the thinking behind some options the author took when translating Spinoza's Ethics into Catalan (Olesti, 2013), particularly those that might not be immediately obvious and thus controversial. [...]
El objetivo del artículo es explicitar las razones de algunas de las decisiones adoptadas por su autor a la hora de traducir al catalán la Ética de Spinoza (Olesti, 2013), particularmente aquellas que no son evidentes de entrada y que son susceptibles de generar polémica. [...]
2016 - 10.5565/rev/enrahonar.1026
Enrahonar, Vol. 57 (2016) , p. 153-167 (Notes bibliogràfiques)
|
|
|
9.
|
|
|
10.
|
|
guest ::
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.
