Un cervell gran millora la capacitat d’ajustar el comportament a situacions noves mitjançant l’aprenentatge, la qual cosa facilita obtenir recursos en ambients que canvien constantment. Entendre aquesta capacitat ens pot ajudar a predir quines espècies d’ocells i altres animals seran més vulnerables al canvi global.

Una mallerenga de cap negre (Poecile atricapillus) busca aliment durant els durs mesos d’hivern a Alberta, Canadà. Autor: Jack Douglas Waller

Les espècies d’ocells que viuen en ambients canviants tenen el cervell més gran, en comparació amb la mida del cos, que les que viuen en llocs més estables. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi liderat per investigadors del CREAF i el CSIC que publica avui la revista Nature Communications. “Hem pogut comprovar que les espècies d’ocells que no tenen accés als recursos de manera regular al llarg de l’any, ni tampoc d’un any per l’altre, tenen el cervell més gran. Això els pot ajudar a saber on, quan i com és millor obtenir els recursos que necessiten per viure, com el menjar, els materials i els espais on fer el niu, o els refugis per evitar els depredadors”, explica Ferran Sayol, autor principal de l’article i investigador del CREAF.

Per fer l’estudi, els investigadors han estimat la mida del cervell a partir de la cavitat cranial de 4.744 ocells de més de 1.200 espècies, disponibles en col·leccions de museus d’arreu del món, i han utilitzat dades de satèl·lit per avaluar en quins ambients la variació dels recursos és major. En latituds altes com el nord d’Europa, els hiverns són freds i la neu pot durar mesos, i això redueix molt la disponibilitat d’aliment. “Les espècies migradores marxen per evitar aquestes condicions, i possiblement per això no necessiten cervells tan grossos. Però les espècies que es queden tot l’any en aquestes regions, les residents, tenen cervells més grans, amb més capacitat d’aprenentatge i innovació per afrontar els canvis de l’ambient”, afegeix Sayol.

El puput (Upupa epops) és un ocell migratori àmpliament estès per Europa, Àsia i Àfrica. Autor: Daniel Sol

La idea que la variació ambiental pot afectar la mida del cervell no és nova, de fet és una de les principals hipòtesis que expliquen l’èxit colonitzador de l’espècie humana. Com diu Daniel Sol, investigador del CSIC al CREAF i coautor de l’estudi, “aquest treball reforça la idea que un cervell gran protegeix l’animal dels canvis de l’entorn perquè facilita el desenvolupament de nous comportaments mitjançant l’aprenentatge”. Segons Sol, “els humans som el millor exemple: el nostre cervell és considerablement gran per un primat de la nostra mida, i això ens dóna la intel·ligència necessària per viure als ambients més extrems del planeta, com els deserts o les regions polars”.

Si els cervells grans són útils per a afrontar els canvis ambientals, tal i com suggereix l’estudi, aquest haurà de ser un element important a tenir en compte a l’hora d’entendre com els animals respondran als ràpids canvis associats a les activitats humanes. “Tenir un cervell gran, en relació a la mida del cos, podria significar la diferència entre sobreviure o extingir-se en un món en canvi constant”, conclou Ferran Sayol.

ARTICLE:

Sayol, F., Maspons, J., Lapiedra, O., Iwaniuk, A.N., Székely, T., Sol, D. (2016) “Environmental variation and the evolution of large brains in birds”. Nature Communications. DOI: 10.1038/ncomms13971