| Abstract: |
No tenir temps és el lema que acompanya la vida quotidiana de moltes de les persones de les societats del benestar, especialment de les dones adultes. Aquest escrit pretén donar pistes sobre la creixent importància que el temps ha adquirit en les societats del benestar i sobre la necessitat de que aquesta dimensió desconeguda, fins fa ben poc, sigui tinguda en compte a l'hora de plantejar les polítiques de benestar. Les primeres pistes s'orienten a revisar les actuals polítiques de benestar tot tenint present el nou enfocament que el temps proporciona. I, per tant, a aclarir quins han estat els orígens de la qüestió i el propi concepte de temps. A continuació, es mostren exemples d'aquestes noves polítiques de benestar, tal com ja s'estan fent a d'altres territoris que, un cop més, són nord enllà. |
guest ::
