Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/142823
Política agrícola comuna i el sector oví
Queraltó Salguero, Foix
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Veterinària

Data: 2014
Descripció: 44 pag.
Resum: No podríem parlar del sector de la indústria agroalimentària, sense l'existència del sector primari, de manera que en aquesta primera entrada pretenc donar una idea general de la situació que s'està vivint, en concret la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) . Actualment el sector primari no està en un dels seus millors moments, disminució de subvencions, globalització dels mercats, falta de suports públics als nostres agricultors i ramaders, etc. I ara, el retard de la reforma de la PAC fins al 2015, posposant un any la proposta inicial a causa de pressupostos comunitaris . Molts són els factors que determinen la importància del sector oví en el nostre sistema productiu. El fet de ser una producció molt localitzada en zones desfavorides (més del 80 % del cens es troba en zones amb especials dificultats), que utilitzen sistemes productius tradicionals condicionants del nostre paisatge rural o l'alt valor de les seves produccions tant càrniques com làctiques, ha comportat a un especial règim de suport que no es veu gaire reflectit en les estadístiques del cens oví dels últims anys. El suposat compromís de donar una major estabilitat al mercat de la carn d'oví juntament amb la necessitat d'assegurar un nivell de rendes adequat als productors, va conduir el 1980 a l'aprovació de la primera Organització Comuna de Mercats (OCM) al sector. En aquesta OCM es van incloure tant ajudes directes, basades en un sistema de drets de prima com un règim d'intervenció pública i privada que permetia l'emmagatzematge de la carn d'oví i caprí. Les successives reformes de la PAC han anat modelant el règim de suport al sector oví, complementant a més amb plans d'actuació nacionals, que han mantingut com a última finalitat el mateix objectiu amb què es van iniciar: afavorir l'estabilitat de rendes a els productors de manera que es preservi un sector productiu fort i competitiu. En aquest sentit, el sector oví compta amb un elevat grau de suport xifrat en l'any 2011 en 548 M €, i que suposa més del 64 % del volum de facturació del sector, malgrat estiguin mal repartits o afavorint a les grans produccions intensives enlloc dels petits ramaders que estan desapareixent per moments. De cara a afrontar amb èxit els nous reptes amb els quals s'enfronta el sector, entre els quals s'inclouen el nou disseny de la PAC que està actualment en debat, és convenient reflexionar sobre les últimes actuacions dutes a terme així com les conseqüències que aquestes mesures han tingut en el desenvolupament del sector. Intentaré descriure quins factors limiten l'avanç en les explotacions, quines mesures s'han dut a terme per contrarestar aquests factors, intentant també descriure totes les possibles actuacions que es podrien portar a terme per part, tant de l'administració com per el propi sector, amb l'objectiu de millorar les estructures productives tenint en compte l'actual marc pressupostari.
Nota: Treball presentat a l'assignatura d'Ètica i Legislació. Gestió empresarial (102680)
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. Creative Commons
Llengua: Català
Document: report
Matèria: Veterinaris - Ètica professional - Investigació ; Política agrícola - Unió Europea, Països de la Ramaderia ; Ovelles - Cria i millora - Espanya



44 p, 41.3 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Treballs de recerca i projectes de final de carrera > Veterinària. Treballs

 Registre creat el 2015-11-04, darrera modificació el 2016-04-15



   Favorit i Compartir