Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/144864
Després de "Pena de Azotes" o "Bòria avall"
Castellanos, Jordi (1946-2012) (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana)

Data: 1981
Resum: La polemica provocada per Boria avall, de Galofre Oller, el 1892, posa en evidencia que el conreu de la pintura històrica, a les darreries del segle XIX, representava la supervivencia de les concepcions academiques de l'art, propiciades pels sectors més conservadors de la societat catalana, com ho demostra la intervenció de Mañé i Flaquer per defensar, no pas l'exactitud històrica de la pintura, sino allò que tenia de permanent i universal. El Modernisme, en canvi, en atacar la pintura, recollia els arguments esgrimits pel realisme (l'exigencia de contemporaneitat) pero, sobretot, la veia com a pervivencia d'unes concepcions efectistes i artesanals de l'art, encobertes en les pretensions de sublimitat. Casellas se situa, ja, dins dels nous corrents estetics sorgits a Franca de la crisi del realisme, als quals intenta incorporar la pintura catalana. Per aixo, allò que realment es debatia era la incorporació de l'art catala i, amb ell, de la cultura catalana, a l'Europa contemporanis. En aquest sentit, el crític realista Josep Yxart s'alinia, en funció d'aquesta demanda de modernitat, al costat de la joventut modernista.
Resum: The polemic provoked by the Boria Avall of Galofre Oller in 1892, provided evidence that the work of historical painting in the late nineteenth century, represented the survival of Academic conceptions of art that had been postulated by the most conservative parts of Catalan Society. This has been demonstrated by the work of Mañe i Falquer which din't so much defend historical exactitude as the wider application of art. On the other hand, Modernism, in attacking painting, uses the arguments emplyed by realism (the necessity of contemporanity), but above all sees it as a survival of exhibitive and mechanical conceptions of art, wrapped in pretensions of grandeur. Casellas is already situated within the new aesthetic ideas emerging in France, which have resulted from a crisis in realism. lnto these, the intends to incorporate Catalan painting. Thus, what is really under in discussion, is the incorporation of Catalan art-and with it, Catalan Culture-into contemporary Europe. In this sense, the realist critic Josep Yxart who responds to this demand, is aligning himself on the side of Modernist youth.
Drets: Tots els drets reservats
Llengua: Català
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Publicat a: Estudi general, Núm. 2 (1981) , p. 53-57, ISSN 0211-6030

Adreça alternativa: http://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/view/43539


5 p, 323.1 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles de recerca
Articles > Articles publicats

 Registre creat el 2015-12-21, darrera modificació el 2016-06-04



   Favorit i Compartir