Resum: |
La finalitat d'aquest capítol és esbrinar si les competències lectores i matemàtiques experimenten un deteriorament al llarg de la vida i, en cas afirmatiu, si hi ha característiques que prevenen o empitjoren aquesta pèrdua competencial. En utilitzar una enquesta realitzada en un moment concret, la perspectiva longitudinal queda truncada, i només resta el camí de comparar distintes generacions amb diverses edats, amb biografies idiosincràtiques, i inferir-ne evolucions temporals o canvis biogràfics. Sorgeix, així, la hipòtesi explicativa que mentre en els períodes vitals més joves es dóna un increment de les competències gràcies a la inversió intensiva en educació, en els períodes vitals més avançats les diferències observades es deuen al fet que com més antiga és una generació, menor és la inversió realitzada en educació durant la seva joventut. Ja en iniciar l'estudi sobta l'extraordinària distància entre els països occidentals, situant-se els països asiàtics i els del nord d'Europa com a capdavanters, i els del sud d'Europa en el furgó de cua, sigui quin sigui el grup d'edat i sexe analitzat. En aprofundir en aquesta realitat tan contrastada es comprova que el major grau de competències es troba en les societats que més aposten per l'educació, molt en especial durant la joventut, tot i que també en l'educació d'adults. |