dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques)
| Data: |
2020 |
| Descripció: |
44 pag. |
| Resum: |
El dret a vaga és un dels més importants respecte els drets que tenen els treballadors, fins i tot està protegit per la Constitució Espanyola dins de la secció de drets fonamentals i llibertats públiques. Aquest dret serveix com a mesura de defensa o de pressió davant l'empresari per equilibrar les forces que existeixen dins d'una relació laboral. Per fer més eficaç aquest dret, al Reial Decret Llei 17/1977 de 4 de març de les Relacions de Treball, es va incloure la prohibició de substituir treballadors que estiguessin exercint el seu dret a vaga per altres de nova contractació per part de l'empresari. Tot i així, des d'aquest Reial Decret Llei no hi ha hagut cap tipus de regulació més respecte l'esquirolatge i, com es pot veure, aquesta regulació és curta i ineficient. D'aquesta manera es deixa la possibilitat a altres formes d'esquirolatge, com per exemple, l'esquirolatge intern, el propi extern o el tecnològic. Aquest treball analitza les diferents sentències que s'han pronunciat sobre l'esquirolatge tecnològic; sentències que com veurem han anat establint criteris diferents al llarg del temps, fins a arribar a la STC 17/2017 on, de forma molt sorprenent i criticada pels experts, es resol que la substitució de persones per mitjans tecnològics ja existents a l'empresa no es pot considerar que vulneri el dret a vaga. Per evitar aquests canvis de criteris i donar més seguretat jurídica als treballadors, crec que la millor solució passa per modificar la llei actual. En aquest sentit, a les conclusions es podrà veure la meva proposta de reforma de l'article 6. 5 del Reial Decret Llei 17/1977 per regular els diferents casos d'esquirolatge. |
| Resum: |
El derecho a huelga es uno de los más importantes respecto de los derechos que tienen los trabajadores, incluso está protegido por la Constitución Española dentro de la sección de derechos fundamentales y libertades públicas. Este derecho sirve como medida de defensa o de presión frente al empresario para equilibrar las fuerzas que existen dentro de una relación laboral. Para hacer más eficaz este derecho, en el Real Decreto Ley 17/1977 de 4 de marzo de las Relaciones de Trabajo, se incluyó la prohibición de sustituir trabajadores que ejerzan su derecho a huelga por otros de nueva contratación por parte del empresario. Aun así, desde este Real Decreto Legislativo no ha habido ningún tipo de regulación más respecto el esquirolaje i, como se puede ver, esta regulación es corta e ineficiente. De esta manera se deja así la posibilidad a otras formas de esquirolaje como, por ejemplo, el esquirolaje interno, el propio externo o el tecnológico. Este trabajo analiza las diferentes sentèncias que se han pronunciado sobre el esquirolaje tecnológico; sentèncias que como veremos han ido estableciendo criterios diferentes a lo largo del tiempo, hasta llegar a la STC 17/2017 donde, de forma muy sorprendente y criticada por los expertos, se resuelve que la sustitución de personas por medios tecnológicos ya existentes en la empresa no se puede considerar que vulnere el derecho a vaga. Para evitar estos cambios de criterios y dar más seguridad jurídica a los trabajadores, creo que la mejor solución pasa por modificar la ley actual. En este sentido, en las conclusiones se podrá ver mi propuesta de reforma del artículo 6. 5 del Real Decreto Ley 17/1977 para regular los diferentes casos de esquirolaje. |
| Resum: |
The right of strike is one of the most important regard the rights of the employers, even is protected by the Spain Constitution inside the section of the fundamentals rights and public liberties. This right serves as a way to defense or pression for the businessman to equilibrate the forces that exist inside labor relation. To have more efficiency this right, at Royal Law Decree 17/1977 of March 4th about labor relations, it was included the forbidden of employer substitution that they are executing their right to strike for other workers of new contraction for the businessman. Anyway, since that Royal Legislative Decree there has not been any kind of regulation about scab and, as you can see, this regulation is short and inefficient, giving the possibility to another kind of scab, for example, intern scab, extern scab or technologic scab. This research analyze the different judgments that have been pronounced about technologic scab; judgments as we will see they established different criteria over time, up to STC 17/2017 where, in a highly surprising and criticized way by the experts, it resolve that the substitution of persons for technology already exists in the company, it can't consider that they violates the right to strike. To avoid these changes of criteria and give more legal security to the workers, I think that the best solution its change the actual law. In this sense, in the conclusions it will see my proposal to reform the article 6. 5 Royal Law Decree 17/1977 for regularize the different cases of scab. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Català |
| Titulació: |
Relacions laborals [2500258] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Relacions Laborals [806] |
| Document: |
Treball final de grau ; Text |
| Matèria: |
Dret a vaga ;
Esquirolatge ;
Esquirolatge tecnològic ;
Regulació ;
Tribunals i doctrina jurisprudencial ;
Derecho a huelga ;
Esquirolaje ;
Esquirolaje tecnológico ;
Regulación ;
Tribunales y doctrina jurisprudencial ;
Right to strike ;
Scab ;
Technologic scab ;
Regulation ;
Courts and jurisprudential doctrine |
visitant ::
identificació
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques)
